El Corps of Royal Engineers (Cos d'Enginyers Reials), habitualment simplement conegut com el Royal Engineers (RE) (Enginyers Reials) i habitualment coneguts com els "Sappers" (Sapadors), és un cos de l'exèrcit britànic. Està molt ben considerat per totes les Forces armades del Regne Unit, en especial per l'exèrcit. Prové d'enginyeria militar i altre suport tècnic a les Forces Armades britàniques, i està encapçalat pel Reial Enginyer en Cap. El Quarter General regimental i la Reial Acadèmia d'Enginyeria Militar estan a Chatham (Kent). El cos està dividit en diversos regiments, aquarterats en diversos llocs del Regne Unit i d'Alemanya.
Història miniatura|esquerra|Cartell de reclutament dels Enginyers Reials Els Enginyers Reials daten els seus orígens als enginyers militars que Guillem el Conqueridor portà a Anglaterra, especialment el bisbe Gundulf de Rochester, un enginyer militar de talent, i afirmen haver servit la Corona durant més de 900 anys sense interrupció. Els enginyers sempre han servit als exèrcits de la Corona; però, els orígens del cos modern, juntament amb els de la Royal Artillery, rau al Comitè d'Ordenances establert al segle XV.
Al 1717, el govern establí un Cos d'Enginyers, totalment format per oficials comissionats. El treball manual era realitzat per les Companyies d'Artificiers, formades per artesans civils contractats i els seus treballadors. Al 1782, s'establí una Companyia de Soldats Artificiers a Gibraltar, i aquesta va ser el primer cas de sots-oficials enginyers militars. Al 1787 el Cos d'Enginyers va rebre el prefix "Reial" i adoptà el nom actual i, el mateix any, es formà un Reial Cos d'Artificiers Militars, consistent de sots-oficials i tropa, amb oficials dels Royal Engineers. Deu anys després la companyia de Gibraltar, que havia restat separada, va ser absorta i al 1812 va canviar el nom pel de Cos de Sapadors i Minadors Reials (anglès: Corps of Royal Sappers and Miners )
Al 1855 el Comitè d'Ordenances va ser abolit i l'autoritat sobre els Enginyers Reials, els Sapadors i Miners Reials i l'Artilleria Reial va ser traspassada al Comandant en Cap de les Forces, unificant-los amb la resta de l'Exèrcit. L'any següent, els Reials Enginyers i els Reials Sapadors i Miners esdevingueren un cos unificat, denominat Cos d'Enginyers Reials (Corps of Royal Engineers), i el seu Quarter General va ser traslladat a Chatham, Kent. Al 1862, el cos també va absorbir els oficials i tropa del cos d'enginyers de la Companyia de les Índies Orientals.
La reorganització de les forces armades britàniques que començà a mitjans del i que s'estengué durant diverses dècades inclogué la reconstrucció de la Milícia, la creació de la Força de Voluntaris i l'organització de les forces de l'exèrcit regular.War Office Circular, 12 May 1859, published in The Times, 13 May. L'antiga milícia havia estat una força d'infanteria, més que l'ús ocasional dels milicians per operar defenses artilleres i altres rols en moments d'emergència. Això canvià el 1861, amb la conversió d'algunes unitats a papers d'artilleria. Les companyies de la Milícia i les d'Enginyers Voluntaris també es crearen, començant per la conversió de la milícia d'Anglesey i Monmouthsire a enginyers el 1877. La Milícia i la Força d'Enginyers Voluntaris donà suport als Royal Engineers regulars en una varietat de qüestions, incloent operar els bots requerits per plantar les defenses de mines submarines que protegien els ports a Gran Bretanya i els seu imperi. Això incloïa una companyia de milícia de minadors subaquàtics que va ser autoritzada a Bermuda el 1892, però que mai no es creà realment, així com els Bermuda Volunteer Engineers, que portaven uniformes dels Royal Engineers i rellevaren les companyies regulars dels Royal Engineers que es retiraren de la Guarnició de Bermuda el 1928.Army Notes. Royal United Services Institution Journal, Volume 73, Issue 490, 1928 Les diverses forces de reserva a temps parcial van ser amalgamades a la Força Territorial el 1908,Tony Mason and Eliza Ried, Sport and the Military: The British Armed Forces 1880–1960 (Cambridge: Cambridge University Press) p.39 que va ser anomenat Exèrcit Territorial després de la I Guerra Mundial, i la Reserva de l'Exèrcit el 2014.
Al 1911 el Cos formà el seu Batalló Aeri, la primera unitat voladora de les Forces Armades Britàniques. El Batalló Aeri va ser el precursor del Royal Flying Corps i del Royal Air Force.
La Primera Guerra Mundial va veure una ràpida transformació dels Royal Engineers a mida que les noves tecnologies esdevenien més i més importants en la conducció de la guerra i els enginyers veien un increment en el seu camp d'actuació. A la línia del front van dissenyar i construir fortificacions, operaren amb l'equipament dels gasos verinosos, reparaven canons i equipament pesant, i conduïen guerra soterrada davant les trinxeres enemigues. Els papers de suport incloïen la construcció, manteniment i operativitat de vies ferroviàries, ponts, subministrament d'aigüa i vies aquàtiques, així com el telèfon i altres comunicacions sense fils. A mida que les peticions sobre el Cos augmentaven, la seva força creixia des d'un total de 25.000 homes (incloent la reserva) l'agost de 1914 a 315.000 el 1918.
Al 1915, en resposta a que els alemanys minessin les trinxeres britàniques sota llavors les condicions estàtiques de setge de la I Guerra Mundial, el cos formà les seves pròpies companyies de tuneladors. Formades per miners carboners experimentats de tot el país, construïren profundes trinxeres com la "Trinxera Vampir" per protegir del bombardeig pesat.
El cos no té honors de batalla. Els seus lemes, Ubique (A Tot Arreu) i Quo Fas et Gloria Ducunt (On Porten el Deure i la Glòria), van ser concedits pel Rei Guillem IV al 1832, significant que el Cos havia estat en acció a tots els principals conflictes de l'Exèrcit Britànic i gairebé a tots els menors.British Army Website: Corps of Royal Engineers Badges and EmblemsAnon (1916) Regimental Nicknames and Traditions of the British Army. 5th Ed. London: Gale and Polden Ltd. p. 36 El Museu d'Enginyeria Militar dels Royal Engineers està a Gillingham, a Kent.
Hi ha unitats dels Royal Engineers i de la Royal Artillery a Austràlia, fins i tot després de la Federació.
Un punt de cert orgull pels Sapadors és que els seu nom pren la forma de Corps of Royal Engineers (Cos d'Enginyers Reials), enlloc de, per exemple, Royal Engineer Corps (Reial Cos d'Enginyers). La distinció, diuen, és que cada Sapador és Reial pel seu propi dret, enlloc de ser simplement un membre d'un Cos Reial (com podria ser el Royal Corps of Signals o el Royal Regiment of Artillery).
Abans de la Segona Guerra Mundial, els reclutes dels Royal Engineers es requeria que fessin un mínim de 5 peus i 4 polzades (162 cm) o 5 peus i 2 polzades (157 cm) per la branca muntada. Inicialment s'allistaven per un període de 6 anys de servei actiu i sis anys més a la reserva; o per 4 i 8 anys. A diferència de la majoria de cossos i regiments, en que l'edat màxima era de 25 anys, els homes de fins a 30 anys podien allistar-se amb els Royal Engineers. S'entrenaven al Royal Engineers Depot de Chatham o al RE Mounted Depot d'Aldershot.War Office, His Majesty's Army, 1938
Durant la dècada del 1980, els Royal Engineers formaren el component vital de com a mínim 3 Brigades d'Enginyers: la 12 Brigada d'Enginyers (reparació de danys a aeroports); la 29a Brigada d'Enginyers; i la 30a Brigada d'Enginyers.Isby and Kamps, Armies of NATO's Central Front. Després de la Guerra de les Malvines, el 37 (FI) Regiment d'Enginyers va estar actiu des d'agost de 1982 fins al 14 de març de 1985.RE Journal, Vol 99, No. 3, p.141
Conquestes honorables i construccions històriques La Gran Bretanya havia adquirit un imperi, i els Royal Engineers van realitzar diverses de les obres d'enginyeria civil més significatives arreu del món. Diversos exemples de les grans tasques de l'època imperial es pot trobar al llibre de A. J. Smithers's Honourable Conquests.
Royal Albert Hall miniatura|El Royal Albert Hall, dissenyat pel capità Francis Fowke RE El Royal Albert Hall és un dels edificis més distintius del Regne Unit, reconegut arreu del món. Des de la seva inauguració per la Reina Victòria el 1871, hi ha actuat artistes de tota mena. Cada any allotja més de 350 interpretacions, incloent concerts de música clàssica, de rock i pop, ballet, òpera, tennis, cerimònies de concessió de premis, actuacions de caritat, etc.
El Hall va ser dissenyat pel capità Francis Fowke i pel Major-General Henry Young Darracott Scott, dels Royal Engineers, i construït per Lucas Brothers.Oxford Dictionary of National Biography (2004) Els dissenyadors estaven molt influenciats pels amfiteatres antics, però també van rebre les idees de Gottfried Semper, mentre que treballava al South Kensington Museum.
Infraestructura índia miniatura|esquerra|Monograma del Cos dels Enginyers Reial Gran part de la infraestructura a l'Índia colonial, encara útil avui, va ser creada pels Royal Engineers. El Tinent (després General Sir Arthur Thomas Cotton (1803–99), dels Enginyers de Chennai, va ser el responsable del disseny i construcció de grans obres d'irrigació al riu Kaveri, per regar els camps dels districtes de Tanjore i Trichinopoly a finals de la dècada de 1820. El 1838 dissenyà i construí les defenses navals de Vizagapatam. Esbossà el projecte del delta del Godavari, on 2.900km2 de terra van ser regats i 800km de terra fins al port de Cocadana va ser fet navegable a la dècada de 1840.
Canal de Rideau La construcció del canal de Rideau va ser proposada poc després de la Guerra de 1812, quan encara quedava una persistent amenaça d'atac per part dels Estats Units contra la colònia del Canadà Superior. El propòsit inicial del canal era militar, i estava previst que donaria una ruta segura pels subministraments i les comunicacions entre Mont-real i la base naval de Kingston. A l'oest de Montreal, el viatge tenia lloc pel riu Ottawa fins a Bytown (actualment Ottawa), llavors al sud-oest via el canal fins a Kingston i des d'allà fins al llac Ontario. L'objectiu era ampliar l'estret del riu Sant Llorenç bordejant l'estat de Nova York, una ruta que hauria deixat els vaixells de subministrament britànics vulnerables a un atac o a un bloqueig del Sant Llorenç. La construcció del canal va ser feta pels Royal Engineers.
El 2007 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO reconeixent-lo com una gran fita del geni creatiu humà.
Turons Occidentals de Dover miniatura|Drop Redoubt. Els Turons Occidentals de Dover són una de les fortificacions més impressionants de les illes britàniques. Estan formades per una sèrie de fortins, punts forts i séquies, dissenyats per protegir el Regne Unit d'una invasió. Van ser creades per augmentar les defenses que ja existien i protegir el port clau de Dover d'atacs tant terrestres com marítims. Els primers moviments van ser el 1779 contra la invasió planejada aquell any, el punt més occidental de Dover, actualment els Dover Western Heights, va ser fortificat el 1804 quan el tinent coronel William Twiss va rebre l'ordre de millorar les defenses existents. Era part d'un gran programa de fortificacions en resposta al pla napoleònic d'invasió del Regne Unit. Per tal de millorar el moviment de tropes entre el castell de Dover i les defenses a la ciutat Twiss va exposar els seus arguments per construir el Gran Eix sobre el penya-segat: