Lorenol o lorenola (Exocoetus volitans) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels beloniformes i a la família dels exocètids.The Taxonomicon

Descripció Fa uns 30 cm de llargada màxima (normalment, en fa 20). Cos esvelt. Aletes pectorals extraordinàriament desenvolupades, en forma d'ales, i adaptades per a planar. Les aletes pèlviques són molt curtes i els seus extrems es troben lluny de l'origen de l'aleta anal. El musell és més curt que el diàmetre de l'ull. Té, normalment, 6 fileres d'escates entre l'aleta dorsal i la línia lateral. Nombre de vèrtebres: 43-46. És de color blau al dors i blanc argentat al ventre. Les aletes són principalment pàl·lides o lleugerament fosques, tot i que les pectorals són de color blau fosc.Encyclopedia of Life Marine Species Identification Portal

Locomoció El seu vol s'inicia després d'un curt trajecte per la superfície de l'aigua, durant el qual l'aleta caudal fa de propulsor. Quan el peix ha aconseguit d'enlairar-se, les aletes pectorals li proporcionen sustentació (però no efectuen cap moviment actiu), ans permeten un planeig de fins a 100 m.Via Rural

Reproducció És ovípar, la fecundació és externa i els ous i les larves pelàgics (els ous contenen una substància enganxosa que els permet adherir-se a restes flotants).Watson, W., 1996. Exocoetidae: flyingfishes. p. 643-657.MexFish.com

Alimentació Es nodreix de plàncton i crustacis.Gorelova, T.A., 1980. The feeding of young flyingfishes of the family Exocoetidae and of the smallwing flyingfish, Oxyporhamphus micropterus, of the family Hemirhamphidae. J.Ichthyol. 20(4):60-71.Lipskaya, N.Y., 1987. Feeding of flyingfish (Exocoetidae) larvae and fingerlings in the region of the Peruvian upwelling. J. Ichthyol. 27(3):108-116.

Depredadors És depredat per la llampuga (Coryphaena hippurus), el peix vela del Pacífic (Istiophorus platypterus), el marlí blau (Makaira nigricans), Merluccius gayi peruanus, la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares), el nodi comú (Anous stolidus), el xatrac fosc (Sterna fuscata) i el dofí tacat tropical (Stenella attenuata).Fuentes, H., E. Antonietti i P. Muck, 1989. Alimentación de la merluza (Merluccius gayi peruanus) de la zona de Paita. Memorias del Simposio Internacional de los Recursos Vivos y las Pesquerías en el Pacífico Sudeste. Viña del Mar, 9-13 de maig del 1988. Comisión Permanente del Pacífico Sur (CPPS), Rev. Pacífico Sur (Número Especial).Pimenta, E.G., F.R. Marques, G.S. Lima i A.F. Amorim, 2001. Marlin project: tag-and-release,biometrics and stomach content of billfish in Cabo Frio City, Rio De Janeiro, Brazil. Collect. Vol. Sci. Pap. ICCAT 53:371-375.Robertson, K.M. i S.J. Chivers, 1997. Prey occurrence in pantropical spotted dolphins, Stenella attenuata, from the eastern tropical Pacific. Fish. Bull. 95:334-348.Frimodt, C., 1995.

Hàbitat És un peix marí, pelàgic-nerític i oceanòdromRiede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. que viu entre 0–20 m de fondària.

Distribució geogràfica Es troba a tots els oceans i mars de clima tropical i subtropical: l'oceà Atlàntic (incloent-hi el mar Carib),Gibbs, R.H. Jr., 1978. Exocoetidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 2. pag.var. l'oest de la mar Mediterrània,Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p. l'oceà Índic,Winterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28. el Pacífic oriental (des de Mèxic fins al centre de Xile, les illes Hawaii i les illes Galápagos) i el Pacífic oriental (el Japó, les illes Marshall, les Filipines, Austràlia i Tahití).Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.

Costums Forma grans bancs, de vegades barrejats amb altres espècies (com ara, sardines).El Maestro Pescador

Ús comercial La seua carn és bona per al consum humà.

Observacions És inofensiu per als humans.

Referències

Enllaços externs

AQUATAB

Categoria:Beloniformes