va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez. Va ser famós per la seva denostada política de Reconcentració.
Biografia Fill del metge militar madrileny Fernando Weyler y Laviña, va cursar estudis castrenses a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, obtenint la graduació de tinent als vint anys després d'haver viscut en el Reial Col·legi Major de San Bartolomé i Santiago de Granada. Diplomat en Estat Major, és ascendit a comandant amb tan sols 24 anys i destinat a Cuba i posteriorment a Santo Domingo (durant la reversió d'aquesta illa a la sobirania espanyola). En l'última etapa de la seva vida passava llargues estades en la seva finca El Bohío (barraca), en la localitat segoviana de San Rafael, on era visitat pel monarca Alfons XIII que també passava temporades en el proper Palau Reial de La Granja de San Ildefonso. Weyler era un home de molt escassa alçada, pel que sembla feia només 1,52 m, la qual cosa no va ser motiu per minvar la seva carrera doncs es tractava d'un combatent rude amb una gran resistència física.
La campanya de Santo Domingo El 16 d'agost de 1861 la República Dominicana sol·licita l'annexió a Espanya, promoguda per Pedro Santana. Fou condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran per la seva actuació en l'acció del riu Jaina, a Santo Domingo, on al comandament d'una tropa de 150 homes, va defensar amb èxit la posició durant tres dies contra 500 assaltants, retirant-se finalment sense abandonar morts, ferits ni material.
Tornà a la península Ibèrica, i combaté els carlins durant la Tercera Guerra Carlina. Es distingí en l'acció de Bocairent lluitant contra el general José Santés y Murgui, i en diverses accions. L'any 1878, quan tenia quaranta anys, el nomenaren tinent general.
Capità general de Canàries De 1878 a 1883 exerceix com Capità general de Canàries. En aquest període va impulsar la construcció de l'edifici de la Capitania General de Canàries amb seu en Santa Cruz de Tenerife i la construcció del Govern Militar de Las Palmas de Gran Canaria. Li fou atorgat el títol de Marquès de Tenerife. Des de l'any 1883 fins a l'any 1886 fou Capità General de Mallorca.
Capità general de les Filipines Nomenat per Reial ordre de 15 de març de 1888, acudeix a un territori extens i de difícils comunicacions, amb règim de monopoli. Fins a la dècada de 1830, l'única comunicació era el galeó de Manila.El Manifiesto
Capità general de Cuba esquerra|miniatura|El general Valeriano Weyler a la seva arribada a l'Havana el 28 de març de 1896. Nomenat Capità general de Cuba al febrer de 1896 per Antonio Cánovas del Castillo, va substituir al general Martínez-Campos, amb ordres de resoldre els intents independentistes per la força de les armes. En el breu període que va ocupar aquesta capitania general solament va aconseguir frenar una miqueta la lluita dels independentistes, i el seu principal èxit va ser la mort en una escaramussa del líder rebel, lloctinent general Antonio Maceo, però malgrat aquests els "mambises" cubans aquests van seguir sent particularment forts al centre i l'orient de l'illa, on les llargues campanyes d'estiu van destruir les forces espanyoles al són de les malalties i les tàctiques guerrilleres del general Máximo Gómez, cap militar màxim dels independentista, per llavors Weyler va ordenar el tancament forçós de la població rural de l'occident cubà en camps de reconcentració, fet conegut en la història com la Reconcentració de Weyler.
La proclama que donava inici a la reconcentració deia:
El pla de Weyler, en allunyar als camperols de les seves terres, va provocar la pèrdua de les collites, provocant una fam generalitzada, que unida a les malalties provocades per les pèssimes condicions de salubritat en els camps, van acabar delmant la població. La situació es complicava a mesura que avançava la guerra. Els sofriments i calamitats augmentaven per la irregular forma de vida en barracons, magatzems o refugis abandonats, dormint en patis o a la intempèrie, en condicions higièniques deplorables, i sense prou accés a aliments. miniatura|Víctimes cubanes de la política de reconcentració de Weyler. És difícil determinar amb certesa la quantitat de persones reagrupades a conseqüència de les ordres dictades per Weyler. S'estima que per a desembre de 1896 uns quatre-cents mil cubans no combatents es catalogaven com a reconcentrats en llocs escollits o no amb aquest objectiu. Més difícil encara és establir les xifres exactes de morts, però la propaganda antiespanyola estima que entre 750.000 i 1 milió de cubans van morir en els camps de concentració creats per Weyler (impossible atès que la població de Cuba en 1895 era d'1.500.000 habitants). Les fonts més conservadores estableixen la xifra en una mica més de 300.000. Encara abans d'acabada la guerra cubana, els morts caiguts en el camp de batalla, per les malalties i la reconcentració decretada per Weyler, ascendien aproximadament a la tercera part de la població rural de Cuba.
La reconcentració va acabar cap a març de 1898, en pro de la nova política pacifista propiciada pel general Ramón Blanco y Erenas i imposada per les circumstàncies.
Va ser retirat de Cuba a l'octubre de 1897, quan Sagasta va substituir l'assassinat Cánovas. Però el mal ja estava fet, i la premsa nord-americana de Hearst i Pulitzer reclamaven a crits la intervenció a Cuba. miniatura|Weyler com a capità general de Catalunya, arengant el sometent de Barberà el 1912. Càrrecs posteriors També fou Capità General de Catalunya des del 1893 fins a l'any 1896. Tornà a ser nomenat capità general de Catalunya el 1909, reprimint amb duresa les protestes i altercats durant la Setmana Tràgica de Barcelona. Deixà el càrrec el 1914, tot i que el tornà a ocupar fugaçment el 1920. Intentà reivindicar la seva actuació amb el seu llibre Mi mando en Cuba (eren cinc volums, 1910-1911).
Fou ministre de Guerra en tres ocasions (1901-1902, 1905, 1906-1907), en una d'elles també fou Ministre de Marina, va ser Senador vitalici per designació real. Weyler va dirigir els escamots de gàngsters d'extrema dreta del Sindicato Libre carlí, juntament amb els pistolers Eusebi Bertrand i Serra i Josep Bertran i Musitu, col·laborant amb Severiano Martínez Anido i Miguel Arlegui en la persecució i repressió del moviment llibertari català. Els gàngsters carlins van assassinar fins a vuit-cents militants cenetistes entre 1919 i 1923. Es va oposar a la dictadura de Primo de Rivera, intervenint en la Sanjuanada contra el Dictador, que el va detenir però no es va atrevir a empresonar-lo, encara que el va condemnar a l'ostracisme i va fer que desaparegués el seu nom dels carrers i places que li havia atorgat distinció (conservant el nom la Plaça Weyler de Tenerife). El 1930 ja propera l'hora de la seva mort, seguia pressionant al rei Alfons XIII perquè destituís Primo de Rivera.
Estratègies i tàctiques militars La seva concepció de l'estratègia com a camp específic, unit a les seves originals aportacions en aquesta matèria, el situen a l'altura dels grans tractadistes sobre aquesta matèria.
La concentració de poblacions en llocs determinats, les trochas i altres innovacions, inicialment aplicades durant la Guerra de Secessió.Cardona i Losada, pàgines 34 i 35 pels generals Sheridan i Hunter quan van devastar completament la vall de Shenandoah i pel també general Sherman en arrasar Geòrgia i Carolina del Sud, foren fidelment copiades i seguides en altres conflictes com Horatio Kitchener en les Guerres Bòer o la Wehrmacht en la Segona Guerra Mundial. La diferència entre aquestes tàctiques estreba que en Amèrica va haver-hi autèntics camps amb bestiar i cultius i no presons de concentració.
Les mesures de repressió del General Weyler contra la població civil foren publicades per la premsa estatunidenca de Pulitzer i Hearst.
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Un recuerdo al Maine. La odisea de España en las Provincias de Ultramar La guerra de España y Estados Unidos en Cuba a cubacultura.org Departament d'Estat dels Estats Units — Resum històric dels EUA Web oficial de Manuel Moreno Fraginals 1898: El fin de un imperio (web sobre la Guerra Hispano-estatunidenca)
Categoria:Militars palmesans contemporanis Categoria:Polítics palmesans contemporanis Categoria:Capitans generals de Catalunya Categoria:Senadors mallorquins al Senat espanyol Categoria:Generals espanyols Categoria:Ministres balears del Govern d'Espanya Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Capitania General de les Filipines Categoria:Capitans i comandants generals de Mallorca i Balears Categoria:Membres de l'Assemblea Nacional Consultiva Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Morts a Madrid Categoria:Fills il·lustres de Palma Categoria:Nobles palmesans Categoria:Diputats mallorquins al Congrés dels Diputats Categoria:Distingits amb la Legió d'Honor Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Mallorquins del segle XIX Categoria:Polítics balears nascuts al segle XIX Categoria:Polítics balears morts al segle XX