Lavaluació intel·lectual remunta els seus inicis a començaments del , ja que fins al l'avaluació de la intel·ligència es feia mitjançant l'anàlisi de sensacions, reflexos i temps de resposta.<ref name="adams">Varis Autors. (2010). Cos de Psicòlegs. Generalitat de Catalunya. Barcelona:Adams.</ref>
Teories de la intel·ligència
Les diferents grans teories que des de la psicologia de la intel·ligència s'han anat desenvolupant han contribuït a la creació de mesures per avaluar la capacitat intel·lectual:
Innatistes o genetistes: consideren que la intel·ligència és immodificable al llarg del cicle vital i proposa una intel·ligència com una variable quantitativa i contínua. Ambientalistes: la intel·ligència està directament influïda pels factors ambientals de l'entorn en què es desenvolupa el subjecte. Interaccionistes: la intel·ligència és el resultat de la interacció entre factors hereditaris o innats i factors ambientals i culturals.
Tècniques i instruments d'avaluació L'avaluació quantitativa de la intel·ligència, i en conseqüència de l'avaluació intel·lectual, es fa mitjançant el quocient intel·lectual o QI. Inicialment, s'obtenia dividint l'edat mental del subjecte per l'edat cronològica i multiplicant per 100, seguint les teories d'Alfred Binet.Stanford-Binet: el descubridor de las pruebas de C.I. En l'actualitat, el que s'usa és la transformació dels tests a una escala del QI i es compara en la puntuació individual amb relació a una norma (campana de Gauss), prenent com a mitjana 100 i com desviació estàndard 15. D'aquesta manera, puntuacions entre 85 i 115 es consideren normals, mentre que el QI superior a 130 es considera brillant i per sota de 70 es pot parlar d'un endarreriment en la capacitat intel·lectual.
TIPUS INTERVAL CONDICIONS RM profund 0-20 Poden respondre a un ensinistrament en habilitats. RM mental greu 20-40 Ensinistrament sistemàtic d'hàbits.RM moderat 35-49 Poden aprendre pautes de comunicació i hàbits elementals. No poden llegir o fer aritmètica. RM lleu 50-70 Poden adquirir habilitats i pràctiques i aptituds numèriques i de lectura funcionals si reben educació especial i orientació d'integració social.
Test intel·ligència Escala Stanford-Binet: consisteix en una caixa de joguines segons el nivell d'edat, targetes i material per a anotar. Els tests s'agrupen en nivells d'edat que van des de l'edat II fins a adult. Entre les edat II i V, els tests segueixen intervals de mig any i després entre la V i la XIV per intervals anuals, a excepció dels adults. Cada nivell d'edat té 4 tests seleccionats. És necessari que la persona que administra la prova estigui altament experimentada i familiaritzada amb el test.
Escales de Weschler: WPPSI: destinada a alumnes de preescolar i primària, entre 4 i 6 anys i mig. Inclou 11 subtests que s'agrupen en escala verbal (vocabulari, aritmètica, semblances, comprensió i memòria de frases) i escala manipulativa (casa d'animals, figures incompletes, laberints, dibuix geomètric i cubs).WPPSI, ESCALA DE INTELIGENCIA PARA PREESCOLAR Y PRIMARIA WISC: s'aplica a nens de 5 a 15 anys. Consta de 12 subtests amb una escala verbal i una escala d'execució. Ens permet obtenir el QI verbal, QI manipulatiu i un QI global. WISC-R: preveu modificacions del WISC. WISC-IV: ofereix informació sobre la capacitat intel·lectual general del nen (QI total) i sobre el funcionament en les principals àrees específiques de la intel·ligència. WAIS III: s'aplica a persones entre 16 i 96 anys, inclou 14 tests (3 inclosos amb la tercera edició del test) i permet obtenir el QI verbal, el QI manipulatiu i el QI total. Està dissenyat per facilitar la utilització transcultural i per poder aplicar-se a persones que tenen capacitats cognitives deficitàries. Raven: 3 escales que permeten determinar, segons l'autor, un bona estimació del factor g. Dominós: basat en el Raven, mesura les facultats lògiques relacionades amb el factor g. Aptituds mentals primàries, PMA: mesura 5 factors que calculen capacitat per a comprendre i expressar idees, imaginar i concebre objectes en 2D o 3D, per a resoldre problemes lògics, per a fer servir conceptes matemàtics i números, per a parlar i escriure sense dificultat. DAT-5: avalua 7 aptituds bàsiques: raonament verbal, raonament numèric, raonament abstracte, aptitud espacial, comprensió mecànica, atenció i dotació perceptiva i ortografia. És un test pensat per a administracions massives i que tenen una puntuació més objectiva.
Per un altre cantó, els test tradicionals pressuposen que el subjecte té unes característiques constants i immutables, i obliden aspectes d'aprenentatge i millora dels processos cognitius. De facto, confonen en moltes ocasions la capacitat mesurada amb les capacitats potencials i reals del subjecte. Per això, cada cop més, es proposen més tests que mesurin el procés de canvi, l'execució i la competència cognitiva per sobre de la mateixa intel·ligència.
Avaluació intel·lectual dels discapacitats psíquics En el cas dels discapacitats psíquics, la consideració tradicional de mancança d'intel·ligència és la que ha conceptualitzat la seva avaluació. Podem parlar de dos tipus de discapacitat psíquica:
Subjectes amb trastorn del sistema nerviós central (aproximadament, un 25%), amb un QI baix degut a causes prenatals i/o orgàniques. Subjectes amb deficiències cognitivocomportamentals, conegudes com a retards socioculturals'' que tenen un retard mental superable i una intel·ligència educable i modificable, amb uns nivells d'execució baixos però unes competències altes i que, per tant, surten amb retard en els tests tradicionals d'intel·ligència que mesuren bàsicament el nivell executiu i no les competències intel·lectuals, que sorgeixen habitualment en la interacció entre nen i adult. En la nova visió avaluativa, es continua tenint en compte el QI, però no n'és el punt fonamental.
Tipus de suport En funció del tipus de retard, es poden donar 4 tipus de suport:
Suport intermitent: es dona suport de manera esporàdica o episòdica quan es necessita. Suport limitat. Ocasionalment i de manera continuada durant un període, i amb un freqüència regular es dona suport en alguns entorns. Suport extens: es presta de manera continuada, sense límit de temps i amb freqüència regular alta en algunes facetes de la vida. Suport generalitzat: es presta de manera continuada, possiblement per a tota la vida de la persona i afecta totes o quasi totes les facetes de la vida.
El qüestionari ICAP L'ICAP (Inventari per a la planificació de serveis i programació individual) ofereix un perfil de conducta adaptativa que consta de destreses motores (18 ítems), socials i comunicatives (19 ítems), de la vida personal (21 ítems), i de la vida en comunitat (19 ítems). Avalua problemes de conducta: comportament autolesiu o dany a si mateix, heteroagressivitat o danys a altres, destrucció d'objectes, conducta disruptiva, hàbits atípics i repetitius, conducta social ofensiva, retraïment o falta d'atenció, conductes no col·laboradores, reacció a la conducta problemàtica en qualsevol categoria. És la guia que usa la Generalitat de Catalunya per a atorgar places a les residències a instància de part.
Model psicomètric Cada cop més, aquest model va quedant en desús, partint de la premissa que subjectes amb un mateix QI poden diferenciar-se amb relació a les aptituds i les competències socials i el QI, a més a més, etiqueta i categoritza els subjectes i n'afavoreix la marginació. En l'actualitat, s'avalua més la conducta adaptativa d'aquests subjectes.
Model evolutiu Aquest model evita parlar d'inferioritat dels discapacitats psíquics, i es refereix a un endarreriment caracteritzat per una lentitud i unes disfuncions en els seus processos de desenvolupament. El procés evolutiu dels retardats mentals no és harmònic sinó irregular i hetorocrònic, amb pautes estranyes. En aquest model, per a avaluar la capacitat intel·lectual s'usen les escales de Jean Piaget:
Si el desenvolupament segueix el mateix ordre que els subjectes normals, però amb una progressió més lenta. Si es produeix una fixació en estadis inferiors de l'organització cognoscitiva. Si es dona viscositat genètica, o sigui, la reaparició d'esquemes cognitius anteriors al funcionament actual.
Segons Piaget, les escales que es construeixen han de buscar 3 objectius: conèixer el desenvolupament cognitiu, adquisicions i fixacions; permetre el desenvolupament d'estratègies en funció de l'estadi, contrastar el progrés cognitiu. Gràcies a aquest funcionament, s'ha pogut establir que el retard mental greu i profund es troben ancorats en l'estadi sensoriomotriu, el retard moderat no supera el període preoperatori, i el retard lleu el període de les operacions concretes. Les escales que s'hi usen són:
Escales de desenvolupament psicològic del nen, que situen el seu desenvolupament. Escales per a mesurar el desenvolupament del pensament lògic, que permeten diferenciar retard mental dèbil i el normal amb funcionament deficient. Proves de localització de llocs topogràfics i d'experiència de conservació, que mesuren els nivells preoperacionals i operacionals concrets.
Model cognitiu En aquest model, l'avaluació es realitza mitjançant el dispositiu de valoració del potencial d'aprenentatge (LPAD), que valora la modificabilitat estructural cognitiva o, cosa que és el mateix, les àrees que poden ser modificades i els procediments més adequats.
Avaluació intel·lectual dels discapacitats sensorials Auditius El trastorn intel·lectual que pot estar associat a la discapacitat auditiva es deriva principalment de l'ús del llenguatge i de l'entorn social. El llenguatge transmet dades bàsiques per construir la realitat i la sordesa dificulta l'adquisició d'aquests coneixements. Amb persones sordes, els tests han de tenir unes exigències mínimes:
Senzillesa en la semblança, res ha de ser verbal (oral o escrit). El material ha de ser manipulat o presentat en imatges. Les consignes han d'estar ben trameses.
Els tests més coneguts en aquests casos són el test d'aptituds per a l'aprenentatge de Nebraska, l'escala d'execució de Borreli-Oleron, l'escala d'execució de Snijders-Comen, etc.
Visuals Els nens cecs han de substituir les dades que proporciona la vista sobre els objectes i l'espai on se situen per indicadors auditius. Aquest procés suposa un retard intel·lectual generalitzat fins a l'etapa del pensament formal. Les proves que s'usen en persones cegues són bàsicament manipulatives i/o verbals, en aquest cas, donades en braile, cosa que ha suposat l'adaptació psicomètrica de molts tests.
Són usades les escales de Reynell-Zinkin que avaluen molts aspectes del desenvolupament dels nens cecs.
Avaluació intel·lectual en malalts mentals En tota malaltia mental hi ha un cert impediment intel·lectual. En aquests casos, hem de considerar el grau de deteriorament mental dels individus. Molts tests que s'usen en avaluació intel·lectual són sensibles a la disminució de l'eficiència mental relacionada amb la psicopatologia, malgrat que la intel·ligència no es troba afectada. El deteriorament psicològic exigeix esbrinar si existeixen diferències estadísticament significatives entre els resultats cognitius obtinguts i els que pertocarien per edat i nivell anterior. Per apreciar el nivell de les capacitats intel·lectuals, abans s'ha de considerar el grau d'èxit escolar i socioprofessional perquè en serveixi de referència.
En aquest sentit, s'usen en nens l'escala de maduresa de Vineland, l'escala Stanford-Binet, escales Weschler (WPPSI i WISC), etc., i en adults escales Weschler com el WAIS, que permet calcular un índex de deteriorament que és el resultat de la diferència entre el nombre de tests que es mantenen sense deteriorament menys el nombre dels que no s'hi mantenen, tot dividit pel nombre de tests que es mantenen intactes. També s'han usat algunes escales del RAVEN.