Luigi Ricci (Nàpols, 8 de juliol de 1805 - Praga, 31 de desembre de 1859) fou un compositor italià, famós sobretot com a operista. El seu fill Luigino Ricci (1852-1906) també fou un compositor de força anomenada.
Ricci residí a Trieste força temps on practicà la docència, tenint entre els seus alumnes predilectes a la soprano Elisabetta BarbatoEdita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 107. () i Alberto Randegger, que després seria compositor i director d'orquestra i també professor de cant.Enciclopèdia Espasa Volum núm. 49, pàg. 647 ()
Òperes L'impresario in angustie (Nàpols, 1822) La cena frastornata (Nàpols, 1824) Il sogno avverato (amv D. Pogliani-Gagliardi i probablement N. Zingarelli, Nàpols, 1825) L'abbate Taccarella, ovvero Aladino (Nàpols, 1825; també s'estrenà com La gabbia de' matti, Poeta Taccarella, etc.) Il diavolo condannato nel mondo a prender moglie (també s'estrenà come Il diavolo mal sposato, 1826 o Nàpols, 1827) La lucerna di Epitteto (Nàpols, 1827) Ulisse in Itaca (Nàpols, 1828) Il Colombo (Parma, 1829) Amina, ovvero L'orfanella di Ginevra (Roma, 1829) Il sonnambulo (Roma, 1829) Fernando Cortez, ovvero L'eroina del Messico (Roma, 1830) Annibale in Torino (Torí, 1830) La neve (Milà, 1831) Chiara di Rosemberg (La Scala, Milà, 1831; també s'estrenà com a Chiara di Montalbano a França, 1835) Il nuovo Figaro (Parma, 1832) I due sergenti (Milà, 1833) Un'avventura di Scaramuccia (Milà, 1834) Gli esposti, ovvero Eran due or son tre (Venècia, 1834; també I figli esposti) Chi dura vince, ovvero La luna di miele (Roma, 1834) (revisada per Federico Ricci com La petite comtesse, 1876); La serva e l'ussero (Pavia, 1835) Il colonello (con Federico Ricci), 1835), també s'estrenà come La donna colonello; Il disertore per amore (con Federico Ricci), 1836) Le nozze di Figaro (Milà, 1838) Chiara di Montalbano (Milà, 1838) La solitaria delle Asturie (Odessa, 1845) L'amante di richiamo (amb Federico Ricci), 1846) Il birraio di Preston (Florència, 1847) Crispino e la Comare (en col·laboració amb el seu germà Federico sobre un llibret de Francesco Maria Piave) (Venècia San Benedetto 28 de febrer de 1850) La festa di Piedigrotta (Nàpols, 1852) Il diavolo a quattro (Teatro Armonia, Trieste, 1859) Piedigrotta (1850; sobre un llibret de Marco D'Arienzo)
Dedicacions Algunes de les obres anteriors foren dedicades al tenor i amic seu, el florentí Napoleone Moriani (1808-1878).Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 1088 ()
Referències
Bibliografia
The Viking Opera Guide, ed. Amanda Holden with Nicholas Kenyon and Stephen Walsh, Viking (1993) Operisti minori dell'800 italiano, Corrado Ambìveri, Gremese Editore (1997)
Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors napolitans Categoria:Directors d'orquestra napolitans Categoria:Morts a Praga Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX