va ser una metgessa grega, natural d'Atenes. Higí diu que els antics no tenien llevadores i moltes dones morien deixant-se portar per la vergonya, ja que els atenesos havien prohibit que cap esclau o cap dona aprengués medicina sota pena de mort. Però Agnòdice, amb ganes d'aprendre la ciència mèdica i animada pel seu pare, es va tallar els cabells, es va vestir d'home i va anar a Alexandria a estudiar amb Heròfil, que era un metge expert en fisiologia i anatomia on es va especialitzar en ginecologia.
Segons el relat d'Higí, quan Agnódice ja havia après medicina i anava a assistir els parts, les dones, que no volien ser examinades per homes, es negaven a veure el metge. Ella, llavors, s'aixecava la roba per mostrar que era dona i així les podia ajudar. Els seus èxits professionals van despertar l'enveja d'altres metges que van acusar Agnòdice de seduir les seves pacients, i la van portar al tribunal de l'Areòpag. Ella es va aixecar novament la túnica per mostrar que era dona, i llavors els metges la van acusar encara amb més força i va ser condemnada a mort. Però es van presentar davant del tribunal les dones d'alguns notables a les quals havia curat i van retreure als jutges que condemnessin aquella que les havia sanat. Llavors els atenesos van canviar la llei per permetre que les dones lliures poguessin estudiar medicinaGai Juli Higí. Faules, 274, 10-13 i cobressin pel seu exercici, tot i que s'havien de limitar a l'atenció a altres dones.
S'acostuma a situar la data del seu floruit (època més productiva) cap al 240-230 aC, tenint en compte l'anècdota que la relaciona amb el filòsof estoic Aristó de Quios, deixeble de Zenó, que va viure entre el 320 i el 250 aC. Agnòdice l'hauria guarit d'una obsessió que tenia: creia que una mosca se li posava contínuament al nas.
Referències
Categoria:Metges de la Grècia hel·lenística Categoria:Metges atenencs de l'antiguitat Categoria:Biografies del segle IV aC