Forces Armades de la Unió Soviètica o SV SSSR (en rus: Вооружённые Силы Советского Союза, ВС Союза), també anomenades Forces Armades de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (Вооружённые Силы Союза Советских Социалистических Республик, BC CCCP) fou el nom adoptat pel conjunt de les diverses forces armades soviètiques en unificar-se en una organització conjunta el 25 de febrer de 1946.
En sentit més ampli, el terme forces armades soviètiques designa, genèricament, aquelles forces armades d'estats designats com a soviètics; és a dir, essencialment, les forces armades de la RSFS de Rússia entre 1917 i 1922, i les de la Unió Soviètica entre 1922 i 1991; des dels inicis, a l'albada de la Guerra Civil Russa, fins a la dissolució al desembre de 1991.
Entre 1918 i 1946 existiren tres forces armades soviètiques independents entre si: Exèrcit Roig Obrer i Camperol, RKKA (Рабоче-Крестьянская Красная Армия, РККА): exèrcit de terra, fundat el 15 (28) de gener de 1918. Incloïa com una de les seccions la força aèria, anomenada oficialment Flota Aèria Roja Obrera i Camperola, RKKVF (Рабоче-Крестьянский Красный Воздушный Флот, РККВФ) i fundada el 24 de maig de 1918; Flota Roja Obrera i Camperola, RKKF (Рабоче-Крестьянский Красный Флот, РККФ): armada, fundada el 29 de gener (11 de febrer) de 1918; en 1924-1937 dugué el nom de Forces Navals, VMS (Военно-Морские Силы, ВМС); les tropes de la Txeka/GPU/OGPU/NKVD/MVD, amb una sèrie complexa de reestructuracions i redenominacions al llarg dels anys: feien tasques de guàrdia fronterera i de tropes interiors.
El 1946 es constituïren les Forces Armades de l'URSS, compostes per les branques següents: Exèrcit Soviètic, SA (Советская Армия, CA, 1946), derivació de l'Exèrcit Roig; compost, al seu torn, per diverses branques: Tropes de Míssils Estratègics, RVSN (Ракетные войска стратегического назначения, РВСН, 1960); Tropes Terrestres, SV (Сухопутные войска, СВ, exèrcit de terra pròpiament dit, 1946); Tropes de Defensa Aèria, PVO (Войска Противовоздушной обороны, ПВО, 1948); Forces Aèries Militars, VVS (Военно-воздушные силы, ВВС, 1946, continuació de l'antiga Flota Aèria Roja); etc. Flota Naval de l'URSS, VMF SSSR (Военно-морской флот CCCP, ВМФ СССР, 1946): derivació de la Flota Roja; en 1950-1953 anomenada Forces Navals, VMS (Военно-Морские Силы, ВМС); Tropes de Defensa Civil de l'URSS, GO (Войска гражданской обороны СССР, ГО); Tropes Frontereres del KGB de l'URSS (Пограничные войска КГБ СССР); Tropes Interiors del MVD de l'URSS (Внутренние войска МВД СССР).
D'acord amb la llei de servei militar de tota la unió de setembre de 1925, les Forces Armades Soviètiques consistien en 5 components diferents: les Forces de Terra, les Forces Aèries, la Marina, el Directori Polític de l'Estat (OGPU) (predecessor del Comitè de Seguretat de l'Estat. L'OGPU posteriorment seria independent, unint-se a l'NKVD el 1934. Les tropes de l'Interior (NKVD/MVD i les Tropes Frontereres també formaven part de les Forces Armades de l'URSS fins al 1991.William E. Odom, The Collapse of the Soviet military, New Haven, Yale University Press, 1998 Després de la Segona Guerra Mundial s'inclogueren les Forces Estratègiques de Míssils (1960), les Forces Aèries de Defensa (1948) i les tropes del Cos de Defensa Civil, situant-se en el primer, tercer i sisè lloc del nivell d'importància dins de l'organigrama de defensa soviètic (les Forces Terrestres ocuparien el segon lloc, les Forces Aèries el quart, la Marina el cinquè, les Tropes Fronterers el setè i les Tropes de l'Interior el vuitè).
Història Orígens El Consell de Comissaris del Poble creà mitjançant decret de 15 de gener de 1918 l'Exèrcit Roig, basant-se en la Guàrdia Roja ja existent. El 23 de febrer de 1918, oficialment Dia de l'Exèrcit Roig, marcà el dia del primer allistament massiu a l'Exèrcit Roig a Moscou i a Petrograd, així com la seva primera acció de combat contra l'Exèrcit Imperial Alemany ocupant. El 23 de febrer esdevindria un important dia festiu dins del calendari de celebracions a la Unió Soviètica, posteriorment celebrat com a "Dia de l'Exèrcit Soviètic", continuant actualment a Rússia com a Dia dels Defensors de la Mare Pàtria. Es considera com a fundador de l'Exèrcit Roig a Lev Trotsky, Comissari del Poble per la Guerra entre 1918 i 1924.
A l'inici de la seva fundació, l'Exèrcit Roig funcionava com una formació voluntària, sense cap mena de graus ni divises. Per nomenar els oficials se celebraven eleccions democràtiques; però això canvià quan un decret de 29 de maig de 1918 imposava el servei militar obligatori a tots els homes entre 18 i 40 anys. Per poder realitzar aquestes grans lleves, els Bolxevics formaren comissariats militars regionals (военный комиссариат, военкомат (voenkomat)), que encara existeixen a Rússia per aquesta funció i amb el mateix nom.
Després que el General Aleksei Brusilov oferí els seus serveis als bolxevics el 1920, es decidí permetre l'allistament d'antics oficials de l'Exèrcit Imperial Rus. Les autoritats bolxevics crearen una comissió especial, sota la presidència de Lev Glezarov i, a l'agost de 1920, s'havien reclutat uns 315.000 ex-oficials. La majoria d'ells tenien la posició de conseller militar (voyenspets: "военспец" una abreviació de "военный специалист", especialista militar). Diversos preeminents comandants de l'Exèrcit Soviètic havien servit prèviament com a generals a l'Exèrcit Imperial. De fet, diversos antics membres de l'Exèrcit Imperial, principalment un membre del Consell Militar Suprem, Mikhaïl Bontx-Bruevitx, s'havia unit anteriorment als bolxevics.
Les autoritats bolxevics destinaren un comissari polític (politruk) a cadascuna de les unitats de l'Exèrcit Roig, el qual tenia autoritat per desautoritzar les decisions dels comandants d'unitat si aquestes eren contràries als principis del Partit Comunista. Si bé en algunes ocasions això resultà en un comandament ineficaç, el lideratge del Partit considerà com a necessari el control polític sobre el militar, a mesura que l'Exèrcit tenia cada cop més oficials del període tsarista pre-revolucionari.
La Guerra Civil
miniatura|Cartell de la Cavalleria Roja, amb budiónovka. 1920
La Guerra Poloneso-Soviètica
La Guerra poloneso-soviètica representà la primera campanya exterior de l'Exèrcit Roig. La contraofensiva soviètica que seguí a la invasió polonesa d'Ucraïna el 1920 va tenir diversos èxits inicials, però les forces soviètiques tingueren una derrota desastrosa a la batalla de Varsòvia el 1920.
Extrem Orient
El 1934, Mongòlia i la Unió Soviètica, reconeixent l'amenaça de la cada cop major presència militar japonesa a Manxúria i a la Mongòlia inferior, acordaren cooperar en la defensa. El 12 de març de 1936, la cooperació s'incrementà amb la signatura del Tractat Soviètico-Mongol d'Amistat, de deu anys de vigència, el qual incloïa un protocol de defensa mútua.
El maig de 1939, una unitat de cavalleria mongola topà amb cavalleria de Manxukuo al territori disputat a l'est del riu Halha (també conegut a Rússia com Халхин-Гол, Halhin Gol). Hi seguí un combat amb un destacament japonès, que va fer retrocedir als mongols fins a l'altra riba del riu. Les tropes soviètiques allà destinades d'acord amb el protocol de defensa van intervenir i van eliminar completament el destacament. L'escalada del conflicte semblava evident, i ambdós costats passaren el mes de juny reunint tropes. L'1 de juliol, les tropes japoneses ascendien a 38.000 homes, mentre que la força combinada soviètico-mongola només comptava amb 12.500. Els japonesos van travessar el riu, i després de 3 dies de combats, van ser rebutjats. Els japonesos seguirien intentant superar les defenses japoneses durant el mes de juliol, però sense èxit.
El 20 d'agost, Gueorgui Júkov inicià una gran ofensiva amb un dur atac aeri i un bombardeig d'artilleria previ de 3 hores de durada, després del qual tres divisions d'infanteria i cinc brigades cuirassades, amb el suport d'un regiment de caces i masses d'artilleria (57.000 homes en total), es llançaren contra els 75.000 japonesos atrinxerats a la zona. El 23 d'agost, tota la força japonesa havia quedat encerclada, i el 31 d'agost ja estava pràcticament destruïda. Els atacs aeris i artillers van destruir als japonesos que negaren rendir-se. Japó demanà un alto el foc, i el conflicte va concloure amb un acord signat entre la Unió Soviètica, Mongòlia i Japó el 15 de setembre a Moscou. Durant el conflicte, les pèrdues de l'Exèrcit Roig van ascendir a 9.703 morts i desapareguts en acció i 15.952 ferits. Els japonesos va tenir 25.000 morts.
Poc després de l'alto el foc, els japonesos negociaren accedir als camps de batalla per tal de recollir els seus morts. Trobar milers de cadàvers va causar una gran impressió en la baixa moral dels soldats japonesos. L'escala de la seva derrota probablement esdevingué un factor principal per descoratjar als soldats japonesos de llançar un atac contra els soviètics durant la Segona Guerra Mundial, la qual cosa permeté als soviètics enviar grans quantitats de tropes de l'Extrem Orient al teatre d'operacions europeu durant la tardor de 1941.
La Purga de l'Exèrcit Roig
miniatura|Els cinc primers Mariscals de l'URSS: Semion Budionni i Vassili Bliúkher (drets); Mikhaïl Tukhatxevski, Kliment Voroixílov i Aleksandr Iegorov (asseguts). Només Voroixílov i Budionni sobreviurien a la Purga
A finals de la dècada de 1930, enmig de la Gran Purga del conjunt de la Unió Soviètica, tingué lloc la "Purga des quadres de l'Exèrcit Roig". Les purgues tenien l'objectiu de netejar l'Exèrcit Roig "d'elements políticament inconfiables", principalment entre els oficials d'alt rang. Això oferí inevitablement un pretext convenient per a les venjances personals i de vegades es convertí en una cacera de bruixes. La Purga de l'Exèrcit eliminà a 3 dels 5 Mariscals soviètics existents (llavors equivalents a generals de 6 estrelles), 13 dels 15 comandants d'exèrcit (equivalents a generals de 4 i 5 estrelles), 8 dels 9 almiralls (la purga caigué especialment en la Marina, car se suposava que explotaven les seves oportunitats d'establir contactes a l'estranger), 50 dels 57 comandants de cos d'exèrcit, 154 dels 186 comandants de divisió, tots 16 comissaris polítics d'exèrcit i 25 dels 28 comissaris de cos d'exèrcit. En total, uns 30.000 membres de l'Exèrcit Roig van ser arrestats i executats.
El 1937, l'Exèrcit Roig sumava 1,3 milions d'homes, i aquesta xifra s'havia multiplicat per 3 al juny de 1941. Aquest augment requerí la ràpida promoció dels oficials inferiors, sovint mancats d'experiència o preparació, amb les conseqüents greus implicacions per a l'efectivitat de l'Exèrcit en la guerra que havia de venir contra Alemanya.
La Segona Guerra Mundial L'abast de la guerra Com el seu nom indica, la II Guerra Mundial involucrà molts països i teatres. Va estar formada per diversos conflictes, els quals alguns historiadors poden considerar o no com a part de la mateixa guerra, depenent de la percepció o els prejudicis de l'examinador. Sigui com sigui, l'acceptació comuna és que la II Guerra Mundial s'inicià l'1 de setembre de 1939, quan l'Alemanya Nazi envaí Polònia, i acabà el 15 d'agost de 1945, quan el Japó anuncià la seva rendició. Conseqüentment, podem veure tots els principals conflictes militars d'aquest període com a episodis de la II Guerra Mundial. Aquest mètode d'anàlisi té una significació especial al teatre europeu, on qualsevol ús "independent" de les forces militars fora d'aquest període podia afectat la balança de poder i influir en el curs de la guerra. L'Exèrcit Soviètic tingué un paper principal en la guerra, amb la major xifra de baixes de totes les nacions que hi van participar.
La Campanya de Polònia
miniatura|Tropes alemanyes i soviètiques encaixen les mans després de la invasió de Polònia