El sultanat de Kilwa fou un antic estat de la costa africana oriental centrar a Kilwa (avui a Tanzània) que va tenir autoritat sobre quasi tota la costa africana orienta. Fou fundat al per Ali ibn al-Hassan,شاكر مصطفى, موسوعة دوال العالم الأسلامي ورجالها الجزء الثالث, (دار العلم للملايين: 1993), p.1360 un senyor persa de Siraz.James Hastings, Enciclopèdia de Religió i la Part d'Ètica 24, (Publicant Kessinger: 2003), p.847 La seva família va dominar el sultanat fins a l'any 1277. Després va venir la dinastia d'Abu Moaheb fins al 1505, quan fou enderrocat per una invasió portuguesa. El 1513 el sultanat va recuperar la independència però ja es va fragmentar en estats més petits, molts dels quals es convertirien en protectorats del sultà de Mascat.
Història Les primeres referències històriques de Kilwa són al voltant de 960-1000.Dur (1895: p.399) Ali ibn al-Hassan era un de set fills d'un governant de Siraz, Pèrsia, la seva mare una esclava abissínia. A la mort del seu pare, Ali era apartat de la seva herència pels seus germans.Theal (1902). Però segons la crònica citava per Strong (1895), hi havia sis fills, i tots i el seu pare fugiren de Shiraz en direccions diferents, després que el pare tingués un mal pressentiment en un somni Des d'Ormuz, Ali ibn al-Hassan, la seva família i un grup petit de seguidors van fer camí cap a Mogadiscio, un port comercial a la costa africana oriental. Tanmateix, Ali fracassava a aconseguir cooperar amb l'elit àrab de la ciutat a causa de la seva etnicitat persa que anava en contra seva, i aviat també va deixar aquesta ciutat. miniatura|Ciutats principals d'Àfrica Oriental, vers 1500. El sultanat de Kilwa estenia el domini des del Cap Correntes al sud fins a Malindi al nord.
Seguint la costa africana avall, es diu que Ali va comprar l'illa de Kilwa al cap bantu local. Segons una crònica (Strong, 1895), Kilwa era originalment possessió d'un rei bantu de terra ferma, 'Almuli', i estava connectada per un petit pont a terra ferma, pont que es posava a la vista amb la marinada baixa. El rei va acceptar vendre l'illa a Ali ibn al-Hassan per tants draps de colors com podria cobrir la circumferència de l'illa. Però quan el rei més tard va canviar d'opinió, i provà de recuperar-la, els perses s'havien eliminat el pont de terra, i Kilwa era ara una illa.
La posició afortunada de Kilwa la feia un centre del comerç africà oriental molt millor que Mogadisció. Aviat començà a atreure molts comerciants i immigrants des del llunyà nord, incloent Pèrsia i Aràbia. En només uns quants anys, la colònia era prou gran per establir una posició satèl·lit a Mafia Island. L'aparició de Kilwa com a centre comercial desafiava la dominació que abans exercia Mogadisció a la costa africana oriental. Suleiman Hassan, el novè successor d'Ali (i 12è governant de Kilwa, vers 1178-1195), agafava el control de la ciutat de Sofala, al sud. Sofala era el principal centre comercial i era rica perquè l'or i vori es negociaven amb el Gran Zimbabwe i el regne de Monomotapa a l'interior. L'adquisició de Sofala portà molts ingressos en or per als soldans de Kilwa, que els permeté finançar la seva expansió i estendre el seu poder sobre la costa africana oriental.
En el zenit del seu poder, al , el sultanat de Kilwa tenia (o reclamava) jurisdicció sobre Malindi i Sofala, ciutats a terra ferma, i els estats insulars de Mombasa, Pemba, Zanzibar, Mafia, Comores i Moçambic (a més de nombrosos altres llocs més petits), essencialment el que sovint s'anomena ara a com la "Costa Suahili".
Kilwa també reclamava el domini al canal de Moçambic sobre una sèrie d'establiments comercials que arribaven a la costa de Madagascar (llavors coneguda pel seu nom àrab de lilla de la Lluna). Al nord, el poder de Kilwa s'estenia per les ciutats estat somalis independents de Barawa (una república aristocràtica autogovernada) i Mogadiscio (la ciutat abans dominant, i rival principal de Kilwa). Al sud, Kilwa s'estenia fins a Cap Correntes, per sota del qual els vaixells mercants no solien navegar..
El soldà de Kilwa era només una figura que romania en la part superior de la jerarquia, però el sultanat de Kilwa no era un estat centralitzat. Era més una confederació de ciutats comercials, cada un amb la seva pròpia elit interna, comunitats de comerciants i connexions de comerç. El soldà podria assignar un governador o supervisor, però ni tan sols la seva autoritat no era sempre igual: en alguns llocs (per exemple a l'establiment de l'illa de Moçambic) era un governador veritable en nom del soldà, mentre que a altres ciutats com Sofala els seus poders eren molt més limitats, més semblants a un ambaixador a la ciutat que al seu governador.
Societat i economia Malgrat el seu origen com a colònia persa, els matrimonis consanguinis eren corrents i la conversió dels habitants bantus locals i la immigració àrab posterior convertiren el sultanat de Kilwa en un verdader gresol, ètnicament indiferenciable de les poblacions de la terra ferma. La mescla de perses i àrabs amb cultures bantus va crear una cultura africana oriental distintiva i una llengua coneguda avui com a suahili (literalment, 'habitants de la costa').Horton i Middleton (2000) No obstant això, els musulmans de Kilwa (qualsevol que fos la seva ètniat) es referia a si mateix sovint i generalment com shirazi o àrab, i a les poblacions de bantus no convertides de la terra ferma com zanjs o khaffirs ('infidels', més tard adoptats com a epítet racial per pobladors europeus).
El sultanat de Kilwa era gairebé completament dependent del comerç extern. Efectivament era una confederació d'establiments urbans, i hi havia poc o cap agricultura dins dels límits de sultanat. Els grans (principalment mill i arròs), carns (bestiar, avirams) i altres subministraments necessaris per alimentar les poblacions de ciutats grans s'havien d'adquirir des de les poblacions bantus de l'interior. Els comerciants de Kilwa de la costa fomentaven el desenvolupament de ciutats mercat en les terres altes dominades pels del que ara és Kenya, Tanzània, Moçambic i Zimbàbue. El mode de vida de Kilwa era de comerciants o d'intermediaris, important béns manufacturats (roba, etc.) des d'Arabia i l'Índia, que eren llavors canviats a les ciutats mercat de les terres interiors per mercaderies agrícoles produïdes pels bantus (fibres, carns) per al seu propi manteniment i primeres matèries precioses (or, vori, etc.) que exportarien altra vegada a Àsia.
Cosa a part era l'arbre cocoter. Creixent a tot al llarg de la costa, el cocoter era el pilar de vida de Kilwa, no solament per a la fruita, sinó també per a arbreda, empallant i teixint. Vaixells mercants de Kilwa - des dels grans que creuaven els oceans als petits zambucs utilitzats pel trànsit local, eren construïts normalment construït amb troncs de cocoter de bosc i les seves veles es feien de fulla de cocoters, i els vaixells mantinguts units per cuiro de cocos.
El sultanat de Kilwa realitzava un intens comerç amb Arabia, Pèrsia, i a l'altre costat de l'oceà Índic, a l'Índia mateixa. Els vaixells de Kilwa feien ús dels vents estacionals del monsó per navegar a l'altre costat a l'Índia a l'estiu, i retornar a l'Àfrica a l'hivern. Els pilots de Kilwa tenien una reputació per a la precisió de navegació extraordinària. Els portuguesos es meravellaven dels seus instruments de navegació, especialment els seus aparells de mesura de latitud, que consideraven superiors als seus propis.
No obstant això, els vaixells de Kilwa de tela i cuiro no eren prou forts per desafiar a les aigües traïdores i les ràfegues violentes imprevisibles al voltant del cap Correntes, així al sud d'aquesta regió era rarament navegat per comerciants de Kilwa. Inhambane era el punt més del sud que es podia considerar part de l'imperi de comerç de Kilwa.
Declinar i caiguda En els anys posteriors, els soldans de Kilwa començaren a caure en mans de ministres ambiciosos (visirs i emirs), que jugaven el paper de creadors de reis, i de facto governants, ocasionalment fins i tot algun (o un dels membres de la família) va pujar nominalment al tron, en competència amb la dinastia reial. El més reeixit fou probablement Emir Muhammad Kiwabi, que governà Kilwa durant gairebé dues dècades a través d'uns quants soldans, incloent-hi si mateix en un moment.
Durant el seu llarg "regnat", Emir Muhammad lluitava una vegada i una altra amb el seu nebot, Hassan ibn Suleiman (fill d'un visir anterior). Muhammad havia intentat, de fet, instal·lar Hassan com soldà un parell de vegades, però va trobar enorme resistència en la població de Kilwa. Finalment, Emir Muhammad decidí que en l'interès de la pau civil, els soldans Kilwa sempre haurien de venir de la dinastia reial, no de famílies de visirs. Muhammad va mantenir aquest principi fins al final frustrant les ambicions d'Hassan.
L'últim soldà instal·lat per Emir Muhammad abans de la seva mort fou el príncep reial al-Fudail ibn Suleiman el 1495. L'home que succeïa a Muhammad, Emir Ibrahim (conegut com a Mir Habrahemo en João de Barros, Abraemo a Damião de Goes, va ajudar a al-Fudail a aplanar les ambicions de Hassan d'una vegada per sempre en una gran batalla als afores de Kilwa. Però no gaire temps després d'aquesta batalla que l'Emir Ibrahim va trair i matar el soldà. No es va arribar a declarar soldà a si mateix i va prendre el poder amb el simple títol demir, i afirmava estar exercint en nom d'un fill d'un soldà anterior, Suleiman (ibn Muhammad?) de la vella dinastia reial. Que ningú no hagués vist o hagués tingut notícies d'aquest príncep absent durant anys, era bastant convenient per a Emir Ibrahim.
La usurpació de l'emir Ibrahim commocionà no solament a Kilwa, sinó també a les ciutats vassalles. L'emir Muhammad havia reconegut la importància d'aquesta institució per la pau al sultanat de Kilwa. El cop homicida de l'emir Ibrahim havia passat per sobre d'això. La majoria dels governadors locals de les ciutats vassalles Kilwa, molts dels quals eren parents o devien les seves posicions a Emir Muhammad i a la dinastia reial, es negaven a admetre la usurpació d'Emir Ibrahim, i començaven a buscar un camí independent per als seus propis estats. L'autoritat d'Emir Ibrahim probablement només s'estenia a la ciutat de Kilwa mateix i possiblement l'illa de Moçambic.Theal (1902: p.110)
Així eren més o menys les condicions polítiques del sultanat de Kilwa quan van arribar els portuguesos. L'explorador Pêro da Covilhã, fent-se passar per comerciant àrab, havia viatjat al llarg del sultanat el 1489-90, i havia visitat els ports de Malindi, Kilwa i Sofala, i va enviar el seu informe a Lisboa, descrivint les condicions del sultanat de Kilwa amb força detall. Els primers vaixells portuguesos, sota Vasco da Gama, en el seu camí a l'Índia, arribaren al sultanat el 1497. Gama va fer contacte amb els vassalls Kilwa a Moçambic, Mombasa i Malindi, procurant assegurar la seva cooperació per a la flota portuguesa de l'Índia.
El 1500, la segona flota portuguesa, sota Pedro Alvares Cabral, visitava Kilwa mateix, i intentava negociar una aliança comercial i un tractat amb Emir Ibrahim. Però l'emir dona llargues i no s'arribà a cap acord.
Una quarta flota ben armada va arribar el 1502, sota Vasco da Gama una altra vegada; venia disposada a no acceptar un no per resposta. Havent assegurat tractats separats amb Malindi, Moçambic i Sofala, el portuguès portava la seva flota amenaçadora cap a Kilwa mateix, i obtenia un considerable tribut de l'emir Ibrahim.