El peix de plata, el moixó, el peix d'argent o el xacletTERMCAT (Argentina sphyraena) és una espècie de peix de la família dels argentínids i relativament comuna a les costes dels Països Catalans.Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.

Noms populars joell, lluer, moixonet, passamar, passamaret, peix argent, peix rei, peix sense sang, peixorell, plateret, rei, i els barbarismes platero i polido. https://ca.wiktionary.org/wiki/moix%C3%B3

Morfologia Fa un màxim de 35 cm de llargària total, tot i que el més normal és que en faci 20. Cos allargassat i esvelt. Cap allargat i rostre agut. Boca petita. Ulls molt grossos. Presenta la llengua munida de dents per tot el voltant. Dues aletes dorsals (la segona adiposa i petitíssima). Les aletes ventrals estan al mateix nivell que la base de la primera aleta dorsal. Les aletes pectorals es troben molt baixes en el flanc. Té entre 52 i 58 escates en la línia lateral. El seu dors és de color verd clar i els flancs són més clars amb una franja platejada lluminosa. El ventre és blanc platejat. La línia lateral està remarcada de negre.Lotina,R & M. Hormaechea, 1975. Peces de mar y río. Asuri ed. Vol. 1,2,3 i 4.Universitat d'Oviedo Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.Cohen, D.M., 1990. Argentinidae. p. 235-238. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.Marine Species Identification Portal

Reproducció A la Mediterrània es reprodueix del febrer a l'abril, a l'Atlàntic del maig al juliol, i a la Mar Cantàbrica la fresa s'esdevé entre el març i l'abril. Té lloc a la plataforma continental, és pelàgica i els ous tenen un període d'incubació de menys d'una setmana. Les larves són flotants però acaben per anar al fons marí. Assoleix la maduresa sexual en arribar a una longitud de 12–13 cm.Whitehead, P.J.P. & M.L. Bauchot; J.C. Hureau; Nielsen& E. Tortonese, 1984. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Unesco, Vol. I i II.Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.Cohen, D.M., 1984. Argentinidae (including Microstomatidae). p. 386-391. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean, Vol. 1. Unesco, París.

Alimentació Menja organismes bentònics, preferentment crustacis, anèl·lids, musclos, alguns invertebrats pelàgics i peixos.Whitehead, P.J.P. & M.L. Bauchot; J.C. Hureau; Nielsen& E. Tortonese, 1984.Valiana, S., 1940. Contributo alla biometria e allo studio dell'alimentazione dei pesci (Argentina sphyraena (L.)). Boll. Pesca Piscic. Idrobiol., 16: 1-8.

Depredadors A Portugal és depredat per Merluccius merluccius, el verat (Scomber scombrus), el gall de Sant Pere (Zeus faber) i Chelidonichthys gurnardus; a l'Estat espanyol per Ophichthus rufus, i a Irlanda per Loligo forbesi.Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.Casadevall, M., J. Matallanas i T. Bartolí, 1994. Feeding habits of Ophichthus rufus (Anguilliformes, Ophichthidae) in the western Mediterranean. Cybium 18(4): 431-440.Casey, J. i J. Periero, 1995. European hake (M. merluccius) in the north-east Atlantic. p. 125-147. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapaman & Hall, Londres. 478 p.Collins, M.A., S. De Grave, C. Lordan, G.M. Burnell i P.G. Rodhouse, 1994. Diet of the squid Loligo forbesi Steenstrup (Cephalopoda: Loliginidae) in Irish waters. ICES J. Mar. Sci. 51:337-344.Silva, A., 1999. Feeding habits of john dory, Zeus faber, off the Portuguese continental coast. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 79:333-340.De Gee, A. i A.H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p.FishBase

Hàbitat És un peix marí que es troba entre 50 i 700 m de fondària.Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.

Distribució geogràfica Es troba a l'Atlàntic oriental (des del nord de Noruega fins al Sàhara Occidental, incloent-hi el sud d'Islàndia, les illes Fèroe i les illes Shetland) i la Mediterrània occidental.FishBase Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.Ehrenbaum, E., 1936. Naturgeschichte und wirtschaftliche Bedeutung der Seefische Nordeuropas. Handb. Seefisch. Nordeurop. 2:337 p.Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavík, Islàndia. 568 pp.Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.Lee, J.Y., 1963. Les Argentines du Golfe du Lion, Argentina sphyraena L., Argentina leioglossa Val. Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 27(1-4):189-202.Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.Papaconstantinou, C. i N. Tsimenidis, 1979. Some uncommon fishes from the Aegean sea. Cybium (7):3-14.Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid (20). 100 p.Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. X. Osteichthyes, part 1. Ediz. Calderini, Bologna:1-565.Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.

Longevitat La seua esperança de vida és de 16 anys.Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999.

Costums Viu en moles que neden entre dues aigües.

Ús comercial És de carn exquisida, però poc consumida i no té gaire valor econòmic. D'un temps ençà s'han engegat diverses campanyes publicitàries per incrementar-ne el consum a l'Estat espanyol.Via Rural

Observacions Les seues escates argentines i la guanina de la seua bufeta natatòria són emprades per a cobrir l'interior de petites esferes de vidre, les quals adquireixen així una brillantor com la de les perles.AsturNatura És inofensiu per als humans.

Referències

Bibliografia

Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.

Chapman, W. M., 1942. The osteology and relationships of the Argentinidae, a family of oceanic fishes. J. Wash. Acad Sci., 32: 104-117. Cohen, D. M., 1958. A revision of the fishes of the sub-family Argentininae. Bull. Fla. St. Mus. biol. Sci., 3: 93-172. Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).

Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45. Greenstreet, S.P.R., 1996. Estimation of the daily consumption of food by fish in the North Sea in each quarter of the year. Scottish Fish. Res. Rep. Núm. 55. Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p. Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999. Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200. Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biométricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p. Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Schmidt, E. J., 1918. Argentinidae, Microstomidae, Opisthoproctidae, Mediterranean Odontostomidae. Rep. Dan. oceanogr. Exped. Mediterr., 1908-1910, 2, Biol. (AS): 1-40, 23 fig., 4 charts. Schmidt, W., 1968. Vergleichend morphologische Studie über die Otolithen mariner Knochenfische. Arch. FischWiss., 19 (1): 1-96, 184 fig., 25 pl.