Els xuetes (pronunciat //), també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del , o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat històricament estigmatitzats i segregats, per la qual cosa, i fins a la primera meitat del , han practicat una estricta endogàmia. Avui dia, entre 18.000 i 20.000 persones a l'illa són portadores d'algun d'aquests cognoms.Estimació feta a partir de les dades de les Illes Balears facilitades per l'Instituto Nacional de Estadística de España.
Etimologia i altres denominacions La paraula xueta es documenta per primera vegada a l'entorn dels processos inquisitorials iniciats el 1688, com expressió usada pels mateixos processats. La seva etimologia és discutida i compta amb diverses hipòtesis; les més acceptades són: Procediria de juetó, diminutiu de jueu que hauria derivat a xuetó, expressió encara viva, i d'aquest hauria evolucionat a xueta. El principal argument per defensar aquesta proposta és que el seu ús primigeni era autodefinitori i això exclouria connotacions denigratòries. Per altres, es tractaria d'una expressió despectiva que procediria de la paraula xulla (pronunciat xuia o xua, []) i faria referència als hàbits alimentaris dels conversos en relació al consum de porc o pel costum, present en diverses cultures, d'usar noms ofensius relacionats amb el porc per designar els jueus i els conversos. Una tercera proposta relacionaria ambdues etimologies: la paraula xuia hauria provocat la substitució de la j de juetó per la x donant xuetó i, així mateix, s'hauria anat imposat xueta sobre xuetó per la major semblança fonètica amb xuia.Diccionari Català-Valencià-Balear, Alcover-Moll, entrada Xuetó.
També se'ls ha denominat del carrer del Segell, pel carrer del mateix nom que donà nom a la barriada on vivien concentrats i també del carrer, bé per reducció de l'expressió anterior, bé pel retorn del castellà de la calle, propi de la documentació oficial inquisitorial, a causa de la proximitat fonètica amb del call, fent referència a l'antic barri jueu de la ciutat de Mallorca; modernament s'ha volgut relacionar amb el carrer de l'Argenteria, que actualment és el carrer xueta per excel·lència, on, fins fa poc, s'hi concentraven la majoria dels residents a Palma i que fa nom per un dels oficis més característics del grup.Forteza, Els descendents…, pàg. 24-28.
En alguns documents s'han fet servir les expressions dhebreu, gènere hebreorum o d'''estirp hebrea; també hom els ha anomenat directament jueus, o amb el castellanisme judio [],Diccionari Català-Valencià-Balear, Alcover-Moll, entrada Jodio o Judio. macabeusPerez, Anales…, pàg. 75. o, amb relació a les seves professions més habituals, argenters i marxandos.Moore, Los de la Calle…, pàg. 31.
Després dels processos inquisitorials, la paraula xueta va esdevenir ofensiva, i els designats han preferit referir-se a si mateixos amb els noms més neutres del Segell, del carrer o, més habitualment, amb noltros o es nostros oposat a ets altres o es de fora del carrer.Forteza, Els descendents…, en extens.
Els cognoms
Els llinatges considerats xuetes són: Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls.
En tot cas, deriven d'una comunitat conversa molt més àmplia, atès que els registres de les conversions a cavall dels segles i XV,Quadrado. La judería…, en extens. així com els de la Inquisició, de finals del XV i principis del ,Anònim, Reconciliados y Relajados…, en extens. documenten més de 330 cognoms entre els conversos i els condemnats per judaïtzar Mallorca. També alguns mallorquins porten cognoms de procedència clarament jueva, que no són tenguts per descendents d'hebreus, ni xuetesForteza, Els descendents…, pàg. 14. (per exemple: Abraham, Amar, Bofill, Bonet, Daviu, Duran, Homar, Jordà, Maimó, Salom, Vidal i d'altres).
Però la procedència conversa no és condició suficient per ser xueta, sinó que és necessari que aquest origen hagi quedat fixat en la memòria col·lectiva dels mallorquins mitjançant la identificació de les famílies i llinatges així considerats. Per tant, si bé els xuetes són descendents de conversos, només una part dels descendents de conversos són xuetes.
Genètica xueta Diversos estudis genètics realitzats, principalment, pel Departament de Genètica Humana de la Universitat de les Illes Balears han acreditat que els xuetes conformen un bloc genèticament homogeni afí a les poblacions jueves orientals, però també relacionats amb els asquenazites i els jueus nord-africans, tant si s'analitza el cromosoma Y, d'ascendència patrilineal, com si s'analitza l'ADN mitocondrial, d'ascendència matrilineal.
Així mateix poden presentar algunes patologies d'origen genètic, com és la Febre mediterrània familiar, compartida amb els jueus sefardites i una alta freqüència d'hemocromatosi, particular d'aquesta comunitat.
La història dels xuetes Els antecedents Els conversos (1391-1488) miniatura|esquerra|Sant Vicent Ferrer, actiu predicador per a la conversió dels Jueus. Fins a finals del l'església mallorquina destinà importants esforços a la conversió dels jueus, però els seus èxits tingueren un caràcter anecdòtic i sense conseqüències sobre l'estructura social. Però l'assalt als calls de 1391, les predicacions del Sant Vicent Ferrer el 1413 i la conversió de les restes de la comunitat jueva de Mallorca, el 1435, crearen situacions de risc i perill col·lectiu per la qual cosa es produïren les conversions forçades en massa que donaren lloc al fenomen social dels conversos.Cortès, Historia…, tom I, en extens; Font, La fe vençuda…, pàg. 25-39.
Per això, una bona part dels neòfits continuà amb les seves pràctiques comunitàries i religioses tradicionals. Es constituí la Confraria de Nostra Senyora de Gràcia o de Sant Miquel dels Conversos com a instrument que substituïa, en bona part, l'antiga aljama, resolent les necessitats del grup en molts d'àmbits: assistència a les necessitats, justícia interna, vincles matrimonials i, naturalment, cohesió religiosa. Aquests conversos, fins al darrer quart del segle XV pogueren desenvolupar les seves activitats, en part clandestines, sense patir una excessiva pressió externa, ni institucional ni social, com ho acrediten la poca activitat de la Inquisició papal i l'escassa normativa gremial de segregació per raó de l'origen jueu. Això, probablement, els permeté mantenir el gruix del grup de conversos relativament intacte.L'origen dels conversos mallorquins, pàg. 43-46, a Colom La Inquisició….
Els inicis de la Inquisició espanyola, (1488-1544)
miniatura|Escut de la Inquisició usat a Mallorca. El 1488, quan encara vivien alguns dels darrers conversos de 1435, arriben a Mallorca els primers inquisidors del nou tribunal implantat pels Reis Catòlics —que estaven assajant de crear un estat nació sobre la base de la uniformització religiosa.Moore, Los de la Calle…, pàg. 112-116. Com a tota la Corona d'Aragó, la seva implantació anà acompanyada de queixes i mostres de rebuig general, que de poc serviren. El seu objectiu central era la repressió del criptojudaisme i començaren per aplicar els Edictes de Gràcia, procediment d'autoinculpació per heretgia que permetia evitar condemnes severes.
Pels Edictes de Gràcia (1488-1492), 559 mallorquins reconegueren pràctiques judaiques i la Inquisició obtingué els noms de la major part dels judaitzants mallorquins, sobre els quals, juntament amb les seves famílies i els seus cercles més propers, exerciria una duríssima activitat punitiva. Posteriorment i fins al 1544 foren reconciliats 239 criptojueus i es relaxà al 537; d'aquests 82 foren efectivament ajusticiats i cremats, i la major part de la resta, 455, que varen ser cremats en estàtua, o ja eren difunts o aconseguiren fugir —aquest exili no s'ha de confondre amb el decret d'expulsió de 1492 que a Mallorca no va tenir aplicació, ja que no hi quedava, oficialment, cap jueu des de 1435.
La nova clandestinitat (1545-1673) Aquest període es caracteritza per la reducció del grup per fugida dels penitenciats de l'època anterior i per l'adhesió incondicional al catolicisme de la major part dels que quedaren, però simultàniament es comencen a estendre els estatuts de neteja de sang en una part d'organitzacions gremials i ordes religiosos. Malgrat tot, persisteix un petit grup romanent del gran col·lectiu convers mallorquí, concentrat a l'entorn d'alguns carrers, integrant d'organitzacions gremials i mercantils específiques, amb una marcada i complexa endogàmia i, amb una part significativa dels seus membres, practicant clandestinament el judaisme.Porqueres, L'endogàmia… en extens, sobre la no unanimitat religiosa pàg. 91-106, sobre les pràctiques criptojueves: Braunstein, Els xuetes… pàg. 165-188, Picazo, Els xuetes…, pàg. 13-56.
En aquesta època, la Inquisició mallorquina deixà d'actuar contra els judaitzants, tot i tenir indicis de pràctiques prohibides. Les causes podrien ser la participació de l'estructura inquisitorial en les bandositats interiors mallorquines, l'aparició de nous fenòmens religiosos com algunes conversions a l'islam i al protestantisme o el control de la moralitat del clergat. Però, sens dubte, també per l'adopció d'estratègies de protecció més eficaces per part dels criptojueus —els processos inquisitorials posteriors ens informen que la transmissió de les pràctiques religioses es feien en l'àmbit familiar quan el jove arribava a l'adolescència i, molt sovint en el cas de les dones, quan se sabia qui seria el seu espòs i la seva opció religiosa.Colom, La Inquisició…, pàg. 186-189.
En aquest context, el 1632 el promotor i fiscal del tribunal mallorquí, Juan de Fontamar, enviava un report a la Suprema Inquisició en què acusava als criptojueus mallorquins de trenta-tres càrrecs, entre els quals hi havia: la negativa a casar-se amb cristians de natura i el rebuig social dels que ho feien; la pràctica del secretisme; la imposició de noms de l'Antic Testament als fills; la identificació de la tribu d'origen i la concertació de matrimonis en funció d'aquest fet; l'exclusió, en el domicili, de la iconografia del Nou Testament i la presència de la de l'Antic; el menyspreu i els insults als cristians; l'exercici de professions relacionades amb pesos i mesures per tal d'enganyar els cristians; l'obtenció de càrrecs dins l'església per després burlar-se’n amb impunitat; l'aplicació d'un sistema legal propi; la realització de col·lectes pels seus pobres; el finançament d'una sinagoga a Roma on hi tendrien un representant; la realització de reunions clandestines; el compliment de pràctiques dietètiques jueves, incloses les del sacrifici d'animals i les dels dejunis; l'observació del Sàbat; l'evitació dels serveis religiosos en el moment de la mort; i, fins i tot, la realització sacrificis humans…sorprenentment la Inquisició no actuà en aquell moment.