La Reial Societat (castellà: Real Sociedad, nom complet Real Sociedad de Fútbol, també conegut com a Erreala o Reala en basc) és un club de futbol basc de la ciutat de Sant Sebastià, al País Basc, que juga a la Primera divisió espanyola. Té una llarga trajectòria a la història del futbol espanyol, essent un dels nou equips històrics que mai han competit en una divisió inferior a la Segona divisió.
Ha obtingut dos campionats de la Lliga espanyola de futbol, quatre títols de la Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya, així com diversos subcampionats en aquestes competicions i múltiples participacions europees al llarg de la seva història. Després de 40 temporades consecutives a Primera divisió descendí a Segona divisió el 2007, i va retornar a la màxima categoria l'any 2010.
Ocupa la vuitena posició en la classificació històrica de la Primera Divisió i el número 184 de la classificació històrica mundial de la IFFHS. A més, és el sisè equip que més internacionals ha aportat a la i va mantenir el rècord de jornades consecutives sense conèixer la derrota a Primera divisió durant molts anys, des de la temporada 1979-80, quan va estar 38 jornades consecutives sense perdre, fins al 2018, quan el rècord va ser superat pel Barça d'Ernesto Valverde.
Els símbols Els colors Primera equipació: des de la seva creació, l'equip ha mantingut certs elements invariables: pantalons blancs i mitgetes blanc i blaves. Només les mitgetes han canviat en alguna ocasió a blau. Segona equipació: la segona indumentària ha canviat més d'una vegada. Normalment, és completament blau, però també ha estat vermell, verd i taronja. La temporada 2006/07 portava samarreta blava amb una línia horitzontal negra, pantaló negre i mitgetes blau fosc.
Evolució: equipament històric Inicialment, els colors tradicionals del Sant Sebastià Recreation Club eren el verd i el groc però l'any 1908 canviaren als actuals. http://apuntesderabona.com/rabona/real-sociedad-heraldica/
Evolució: primer equipament
Evolució: segon equipament
Proveïdors i patrocinadors A continuació es detalla una taula amb tots els fabricants i patrocinadors que ha tingut el club des de 1981, en ordre cronològic. PeríodeProveïdorPatrocinador principal1981–198740x40px Adidascap1987–199440x40px RasánBankoa1994–2003AstoreKraft2003-07AstoreFiatc Seguros2007-10AstoreBelca2010-11AstoreGipuzkoa2011–201440x40px Nike60x60px Canal+2014–201840x40px AdidasQbao.com201860x60px Euskaltel2018–40x40px Macron
L'escut miniatura|Escut del Club Ciclista de San Sebastián, predecessor del club, que va guanyar la copa del 1909 L'escut de la Reial Societat està format per la imatge d'una antiga pilota de cuir envolcallat d'una bandera que porta els colors tradicionals de l'uniforme i l'escut de la regió guipuscoana: el blanc i el blau marí. A més, la bandera incorpora un escut rodó amb les lletres «SS» en referència al nom de la ciutat de Sant Sebastià.
Des del canvi de nom fins l'entrada en vigor de la norma de la Segona República Espanyola que vetava l'exhibició de simbologia monàrquica, l'escut deixà de tenir corona reial i fou substituïda per l'escut de Sant Sebastià i les sigles «SS» per les de «DFC» (per Donosti Futbol Club). No obstant això, la bandera, els colors i la pilota de cuir romangueren sense alteracions.
La temporada 1939-40 van recuperar l'escut amb l'antiga denominació.
L'any 2017, la junta del club anuncià que recuperaria en l'escut la tonalitat de color blau més característic al llarg de la seva història, el present als primers anys del club i durant la gloriosa dècada de 1980.
L'actual forma i organització dels objectes de l'escut guarda molta semblança amb d'altres com el del Real Sporting de Gijón de 1920 http://srsportinguista.blogspot.com.es/2009/11/los-escudos-del-sporting.html o el de la Real Sociedad Gimnástica de Torrelavega. http://www.rsgimnastica.com/historia-2/
Himne
L'himne oficial de la Reial Societat de Futbol és el Txuri Urdin (en català Blanquiblau). Va ser creat i escrit en basc el 1970 pel mestre Ricardo Sabadie. Txuri urdin és també el sobrenom popular pel qual es coneixen els seus jugadors i seguidors.
Instal·lacions Anoeta
miniatura|esquerra|500px|Estadi d'Anoeta L'Estadi Municipal d'Anoeta va ser inaugurat el 13 d'agost de 1993, i es troba a Donosti, Guipúscoa. Principalment és utilitzat per la Reial Societat, però també s'hi celebren espectacles de gran envergadura, com ara concerts o partits de rugby, entre d'altres. Disposa d'una pista d'atletisme al voltant de la gespa, i ha estat catalogat per la UEFA com un estadi de màxima categoria, motiu pel qual s'hi podria disputar una final de la UEFA Champions League. El 2012, es va anunciar que en els pròxims anys es retirarien les pistes i es remodelaria el camp, passant així a tenir una capacitat de 40.000 espectadors. Les seves principals característiques són les següents:
Capacitat: 32.000 espectadorsSuperfície: Gespa naturalDimensions del Camp: 105x70 metresAdreça: Anoeta pasealekua 1, 20014 Donostia-San Sebastià; País Basc. miniatura|Instal·lacions de Zubieta
Altres instal·lacions Les Instal·lacions de Zubieta són el lloc d'entrenament i de la fèrtil pedrera de la Reial, d'on surten molts dels jugadors per a l'equip i molt valorada internacionalment. Disposa de 7 camps, 4 de gespa natural i 3 d'artificial, i són situades al barri donostiarra de Zubieta, al costat de l'hipòdrom de Sant Sebastià.
Antics estadis Estadi d'Atotxa: Segurament el més estimat per l'afició, va ser durant 80 anys el camp de la Real. Era un petit estadi a l'estil anglès, on l'equip va viure algunes de les seves principals gestes esportives. Va ser inaugurat el 5 d'octubre de 1913 contra l'Athletic Club de Bilbao. L'últim partit es va disputar el 13 de juny de 1993, enfrontant la Real amb el Club Deportivo Tenerife, essent demolit posteriorment. Estadi d'Ondarreta: Al costat de la Platja d'Ondarreta, va ser el primer camp de la Real, situat al barri d'El Antiguo. Es va inaugurar el 1906, en partit del San Sebastián Recreation Club, amb instal·lacions per diversos esports, com ara el tennis, l'hípica o el futbol. La Real va deixar d'utilitzar-lo el 1913, i va ser demolit el 1920.
L'afició miniatura|esquerra|Aficionat de la Real Segons una enquesta del CIS realitzada el 2007, la Reial era el 6è equip (empatat amb l'Osasuna) que més aficionats tenia a Espanya. Un 1,3% de la població espanyola seria, segons aquesta enquesta, aficionat de la Reial Societat. A més a més, un altre 1,5% de la població simpatitzaria amb aquest equip, tot i no considerar-lo el seu primer equip.Barómetro de maig de 2007. Centro de Investigaciones Sociológicas.
El club té 27.000 abonats, per sobre de la mitjana dels equips de primera divisió; així mateix, es troba per sobre de la mitjana de clubs en nombre d'aficionats abonats relatius, és a dir, comparant-los amb el cens demogràfic de la ciutat en què es troba. L'abril de 2011, el premi "Jugador Nº12" de la LFP va ser atorgat a la Reial Societat en reconeixement del gran paper exercit pels seus aficionats la temporada del darrer ascens a Primera (2010-11).
El setembre de 2011, la Reial comptava amb 114 penyes d'aficionats de la Real formalment establertes i reconegudes pel club en la seva pàgina web. La seva distribució geogràfica és la següent: 20 a la mateixa ciutat de Donosti. 48 a la resta de la província de Guipúscoa. 5 a la resta del País Basc (3 a Àraba i 2 a Biscaia). 5 a Navarra. 2 a Iparralde. 34 a la resta d'Espanya.
Història
miniatura|L'equip el 1932. Tot i que la Reial Societat va ser fundada oficialment el 1909, els seus orígens es poden remuntar uns quants anys abans, concretament al 1904. Aquest any es creà el San Sebastian Recreation Club sota l'empara del Real Club de Tenis de San Sebastián. Membres de l'entitat se'n separaren i crearen el San Sebastián Foot-Ball Club, que sota les dificultats de legalitzar l'entitat, ingressaren en el Club Ciclista de San Sebastián l'any 1909, el qual va guanyar el títol de Copa. Finalment, el 7 de setembre de 1909 es va constituir legalment la Sociedad de Foot-Ball de San Sebastián. Després de dècades considerat un equip ascensor, el club va pujar a Primera Divisió, el 1967, on es va mantenir ininterrompudament fins a l'any 2007. Durant la dècada de 1980 va viure la seva primera època daurada, en la qual va aconseguir diversos títols, entre d'altres dues lligues. Després d'un breu període a Segona Divisió (2007-10), el club va tornar a pujar a Primera, on milita actualment.
Estadístiques
Temporades a 1a: 65 Temporades a 2a: 16 Partits jugats a 1a: 2074 Victòries a 1a: 775 Empats a 1a: 514 Derrotes a 1a: 785 Millor posició a la lliga: 1r Pitjor posició a la lliga: 19è Posició històrica: 8è Principal victòria com a local a la Lliga
Principal victòria com a visitant a la Lliga
Principal derrota com a local a la Lliga
Principal derrota com a visitant a la Lliga
Palmarès
Tornejos estatals 20px|Campionat de Lliga Lliga espanyola (2) 1980-81, 1981-82 16px|Copa del Rei Copa del Rei (4) 1909, 1987, 2020, 2026 22px|Supercopa d'Espanya Supercopa d'Espanya (1) 1982 Segona Divisió (3) 1948-49, 1966-67, 2009-10
Tornejos regionals Campionat de Guipúscoa de futbol (3) 1924-25, 1926-27 i 1928-29
Tornejos amistosos Trofeu Concepción Arenal (1) 1978-79 Trofeu Reyno de Navarra (4) 1981, 1984, 2001 i 2010 Trofeu Villa de Gijón (2) 1969 i 2000 Trofeu Telde (1) 2009 Trofeu Concepción Arenal (Ferrol) (1) 1979
Jugadors Plantilla 2026-2027
Equip filial
Cedits a altres equips
Jugadors històrics destacats Llista de jugadors històrics de la Reial Societat:
1908-1920 George McGuinness Mariano Arrate Juan Artola José Ángel Berraondo
1920-1930 Benito Díaz Iraola Matías Aranzábal Silverio Izaguirre Domingo Zaldúa Kiriki Trino Arizcorreta Ángel Mariscal Martín Marculeta Mariano Yurrita
1930-1940 Francisco Bienzobas Amadeo Labarta Cholín
1940-1950 José María Marculeta Sebastián Ontoria José Mari Pérez Patricio Eguidazu
1950-1960 Ignacio Eizaguirre José Araquistáin Ángel Paz Iñaki Alkiza Salvador Artigas Andoni Elizondo
1960-1970 Rafael Mendiluce José María Martínez Patxi Gorriti Dionisio Urreisti José Antonio Arzak Alberto Ormaetxea Jesús María Arambarri
1970-1980 Marco Antonio Boronat Inaxio Kortabarría Santiago Idígoras Jesús María Satrústegui Diego Álvarez Perico Alonso Gaztelu Salva Iriarte Julio Olaizola
1980-1990 Luis Miguel Arconada Agustín Gajate Roberto López Ufarte Jesús Mari Zamora Alberto Gorriz Pello Uralde Genaro Celayeta Jose Mari Bakero Aitor Begiristain Juan Antonio Larrañaga Tomás Orbegozo Javier Sagarzazu
1990-2000 John Aldridge Oceano da Cruz Carlos Xavier Dalian Atkinson Kevin Richardson Meho Kodro Javier de Pedro Agustín Aranzábal Loren Juarros Bittor Alkiza José Antonio Pikabea Miguel Ángel Fuentes
2000-2010 Alberto López Aitor López Rekarte Darko Kovacevic Xabi Alonso Valeri Karpin Nihat Kahveci Mikel Aranburu Sander Westerveld
2010-2020 Claudio Bravo Carlos Vela Xabi Prieto Asier Illarramendi Antoine Griezmann
Des de 2020 Álex Remiro Mikel Merino Martín Zubimendi David Zurutuza Mikel Oyarzabal
Entrenadors
1918-23: Jose Angel Berraondo 1923-26: Lippo Hertzka 1926: Luis Ortiz de Urbina 1926-30: Benito Diaz 1930-35: Harry Lowe 1939-41: Gaspar Gurruchaga 1941-42: Sebastian Silveti i Patxi Ganborena 1942-51: Benito Diaz 1951-55: José Ignacio Urbieta 1955-60: Salvador Artigas 1960: Joseba Elizondo 1960-62: Baltasar Albeniz 1962: Joseba Elizondo 1962-63: Perico Torres 1963-64: Antonio Barrios 1964-66: Roman Galarraga 1966-70: Andoni Elizondo 1970-71: Angel Segurola 1971-72: Andoni Elizondo 1972-74: Rafael Iriondo 1974-76: Andoni Elizondo 1976-78: Jose Antonio Irulegi 1978-85: Alberto Ormaetxea 1985-89: John Benjamin Toshack 1989-91: Marco Antonio Boronat 1991: Javier Exposito