miniatura|Fruits en càpsula, característica que dona nom a tot el gènere Cistus, en la imatge les càpsules són de l'espècie Cistus clusii Les estepes (Cistus) són un gènere d'arbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la família de les cistàcies, caracteritzades per un fruit en forma de càpsula que s'obre en cinc valves, mentre que els altres gèneres autòctons de la família tenen càpsules que s'obren en tres valves. Tenen les fulles perennes i oposades, i flors vistoses, blanques o rosades, amb cinc pètals iguals, i assoleixen alçades d'entre 1 i 2 metres. La fórmula floral predominant és * K 5, C 5, A molts, G (5), o sigui, flor actinomorfa amb 5 sèpals, 5 pètals, molts estams (més de 20) i 5 carpels concrescents.
Les estepes estan adaptades al clima mediterrani. Les seves arrels creixen i es ramifiquen molt a la primavera, l'època de pluges i s'estenen superficialment per tal de poder aprofitar l'aigua que caigui, per poca que sigui. Les seves fulles poden caure o es marceixen de manera reversible en èpoques de sequera. D'altra banda, són fàcilment inflamables i resten completament calcinades pels incendis. Després del pas del foc, però, les seves llavors, que mig enterrades no han sofert danys, germinen ràpidament i en poc temps els estepars tornen a envair l'espai.
Taxonomia Segons el Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes que estableix el punt de partida de la nomenclatura botànica el primer de maig de 1753, aquest gènere es considera publicat vàlidament l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778), però ja havia estat utilitzat per altres botànics anteriorment.
Espècies Dins del gènere Cistus es reconeixen les 34 espècies següents:
Cistus albidus Cistus asper Cistus atlanticus Cistus atriplicifolius Cistus calycinus Cistus chinamadensis Cistus clusii Cistus creticus Cistus crispus Cistus grancanariae Cistus halimifolius Cistus heterophyllus Cistus horrens Cistus inflatus Cistus ladanifer Cistus lasianthus Cistus lasiocalycinus Cistus laurifolius Cistus libanotis Cistus macrocalycinus Cistus monspeliensis Cistus munbyi Cistus ocreatus Cistus ocymoides Cistus osbeckiifolius Cistus palmensis Cistus parviflorus Cistus populifolius Cistus pouzolzii Cistus salviifolius Cistus sintenisii Cistus symphytifolius Cistus tauricus Cistus umbellatus
Híbrids S'han descrit els següents híbrids naturals:
Cistus × aguilari Cistus × akamantis Cistus × banaresii Cistus × candidus Cistus × canescens Cistus × cebennensis Cistus × cheiranthoides Cistus × clausonii Cistus × conradiae Cistus × cyprius Cistus × dansereaui Cistus × escartianus Cistus × florentinus Cistus × hybridus Cistus × incanus Cistus × ingwersenii Cistus × laxus Cistus × ledon Cistus × matritensis Cistus × nigricans Cistus × novus Cistus × obtusifolius Cistus × pauranthus Cistus × pintoi Cistus × platysepalus Cistus × pourretii Cistus × revolii Cistus × sahucii Cistus × santae Cistus × skanbergii Cistus × stenophyllus Cistus × timbalii Cistus × verguinii Cistus × vinyalsii
Espècies autòctones dels Països Catalans Les següents espècies són autòctones dels Països Catalans: Estepa blanca (Cistus albidus) Estepa borrera (Cistus salviifolius) Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) Estepa negra (Cistus monspeliensis) Estepa crespa, ajoca-sapes, (Cistus crispus) Esteperola, esteperola vera, esteperol, romaní mascle, romaní bord (Cistus clusii) Estepa de muntanya (Cistus laurifolius) Estepa populifòlia (Cistus populifolius) Estepa blava (Cistus creticus) o Cistus incanus Cistus heterophyllus, al nostre país representada per la subespècie carthaginensis També es dona el nom d'estepa a algunes espècies dels gèneres HypericumDiccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: estepa (com ara l'estepa joana), Phlomis (estepa blenera) i Halimium.
Referències
Bibliografia Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual - Imatges detallades i informació de les espècies autòctones d'aquest gènere Història natural dels Països Catalans Vol. 6: Plantes superiors. P. 163-166. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986.