LImperi de Mali o Imperi manding o Manden Kurufa fou un imperi africà occidental del mandinka des de vers 1230 a vers 1600. L'imperi fou fundat per Sundiata Keita i esdevingué cèlebre per la riquesa dels seus governants, especialment Mansa Musa I. L'Imperi de Mali va deixar moltes influències culturals profundes a Àfrica occidental, permetent l'extensió de la seva llengua, dret i costums al llarg del riu Níger. L'imperi de Mali s'estenia sobre una àrea molt gran i constava de nombrosos regnes vassalls i províncies.
Manden miniatura|deixat|300px|Mansa Musa dibuixant aguantant una pedra d'or a l'Atles Català de 1375. L'Imperi de Mali va créixer en una àrea anomenada pels seus habitants contemporanis com Manden.Traducció El nom de Manden el va agafar pels seus habitants els mandinka (inicialment Manden'ka amb "ka" significant "gent de" i comprenia la part septentrional de la moderna Guinea i la meridional de Mali. L'imperi s'establí originalment com una federació de tribus mandinka anomenada la Manden Kurufa (literalment Federació Manden), però més tard va esdevenir un imperi que dominava sobre milions de persones de gairebé cada grup ètnic de l'Àfrica occidental.
Etimologia Els orígens del que anomenem l'Imperi de Mali són complexos i encara discutien en cercles erudits arreu del món. Si bé el significat de "Mali" encara es discuteix, el procés de com s'introduí al lèxic regional no presenta cap dubte. Com s'ha dit abans els mandinka de l'edat mitjana anomenaven a la seva pàtria ètnica com "Manden".
Entre els molts grups ètnics diferents que rodejaven Manden hi havia els grups que parlaven pulaar a Macina, Tekrur i Futa Djalon. El mandinka de Manden esdevingueren els malinkes de Mali.The Epic of Sundiata, Departament d'Humanitats, Col·legi de la Comunitat Central d'Oregon Així mentre la gent mandinka generalment anomenava a la seva terra i a la capital provincial com a Manden, els seminòmades fula, subjectes que residien a les fronteres occidentals (Tekrur), del sud (Futa Djalon) i orientals (Macina) popularitzaren el nom Mali per a aquest regne i imperi.
Mali Preimperial El regne mandinka de Mali o Manden ja existia uns quants segles abans de la unificació de Sundiata com una sèrie de petits estats just al sud de l'imperi soninké de Wagadou, més conegut com l'Imperi de Ghana.Wagadou o Imperi de Ghana Traduït del francès a Soninkara.org Aquesta àrea es componia de muntanyes, sabana i bosc que proporcionava protecció ideal i recursos per una població de caçadors.Història d'Àfrica traduït del francès Aquells que no vivien a les muntanyes van fundar petites ciutats estats com Toron, Ka-Ba i Niani. La dinastia Keita de la qual gairebé tots els emperadors de Mali remunten el seu llinatge, s'originà suposadament en Bilal ibn Ribah,Niane, D.T: "Sundiata: An Epic of Old Mali". Longman, 1995 el fidel muezzin del profeta de l'Islam Muhammad. Era pràctica comuna durant l'edat mitjana que els governants tant cristians com musulmans lliguessin la seva sang a una figura fonamental en la història de la seva fe. Així mentre el llinatge de la dinastia Keita pot ser dubtós, els cronistes orals han conservat una llista de cada governant Keita des de Lawalo (suposadament un dels set fills de Bilal que s'instal·laren a Mali) a Maghan Kon Fatta (pare de Sundiata Keita).
La Província de Kangaba Durant el període de màxim poder de Wagadou, la terra de Manden es convertí en una de les seves províncies. La ciutat estat de Ka-ba (Kangaba actual) a Manden era la capital i donava nom a la província. De com a mínim el començament de l'11è segle, reis Mandinka coneguts com a faamas governaven Manden des de Ka-ba, en nom dels ghanes.Heusch, Luc de: "The Symbolic Mechanisms of Sacred Kingship: Rediscovering Frazer". The Journal of the Royal Anthropological Institute, 1997
Reis de Kangaba Taraore vers 1050-1090 Baraonendana vers 1090-1150 Hamama vers 1150-1190 Di Jigi Bilali vers 1190-1200 Keita Nari fa Majan vers 1200-1218 Danagaram Tumo vers 1218-1228 Soninke 1228-1230
Els Dotze Regnes El control de Wagadou sobre Manden va arribar al final després de 14 anys de guerra amb els almoràvits, musulmans principalment d'extracció amaziga de l'Àfrica del nord. La província de Kangaba, alliberada tant dels soninké com de la influència amaziga, es va dividir en dotze regnes amb el seu propi maghan (príncep) o faama.Niane, D.T.: "Recherches sur l'Empire du Mali au Moyen âge". Presence Africaine. París, 1975 Manden es va dividir en dues part per la meitat, amb el nord-est d'una banda i el territori Kri al sud-oest de l'altra. El petit regne de Niani era un dels diversos regnes a l'àrea Kri de Manden.
Governants Kaniaga Aproximadament el 1140 el regne Sosso de Kaniaga, un antic vassall de Wagadou, començava a conquerir les terres dels seus antics amos. Per el 1180 havia subjugat fins i tot Wagadou forçant els soninké a pagar tribut. El 1203, el rei Sosso Soumaoro del clan Kanté arribava al poder i segons hom diu, terroritzà Manden, robant dones i béns tant de Dodougou com de Kri.
Príncep Lleó miniatura|Cavaller de terracota de Mali, figura datada vers els segles XIII-XV Durant l'ascens de Kaniaga, Sundiata del clan Keita naixia al voltant de 1217. Era el fill del faama de Niani, Nare Fa (també conegut com a Maghan Kon Fatta o sigui "el príncep maco"). La mare de Sundiata era la segona muller de Maghan Kon Fatta, Sogolon Kédjou. Procedia de la terra de Do, cap al sud de Mali. El fill d'aquest matrimoni rebia el primer nom de la seva mare (Sogolon) i el cognom del seu pare (Djata). Combinats en la llengua parlada dels mandinka, els noms formaven Sondjata, Sundjata o Sundiata Keita. La versió anglicitzada d'aquest nom, Sundiata, és la més popular. En el relat d'Ibn Khaldun, Sundjata s'esmenta com a Mari Djata on "Mari" vol dir "amir" o "príncep". També afegeix que Djata o "Jatah" significa "lleó".Cooley, pàgina 62
Una profecia va assegurar que el príncep Sundjata es convertiria en un gran conqueridor. Per desconsol dels seus pares el príncep no va tenir un començament prometedor. Sundiata, segons les tradicions orals, no va caminar fins que va tenir set anys. Tanmateix, una vegada que Sundiata va començar caminar es va fer més fort i cada vegada més respectat. Tristament per a Sundjata, això no va passar abans de la mort del seu pare. Malgrat que el faama de Niani va escoltar la profecia i va deixar el tron a Sundiata, el fill de la seva primera muller Sassouma Bérété, Dankara Touman, el va suplantar i es va coronar. Tan aviat com el nou rei va tenir el tron, d'acord amb la seva mare, va forçar a Sundjata, que resultava massa popular, a l'exili junt amb la seva mare i dues germanes. Abans que Dankaran Touman i la seva mare poguessin gaudir del seu poder, el veí rei sosso Soumaoro posava les seves vistes en Niani forçant Dankaran a fugir a Kissidougou.
Després de molts anys en exili, primer a la cort de Wagadou i llavors a Mema, Sundiata fou trobat per una delegació Niani i se li va pregar de combatre els sosso i alliberar els regnes de Manden per sempre.
Batalla de Kirina Retornant amb els exèrcits combinats de Mema, Wagadou i tot els rebels de les ciutats estat dels mandinka, el maghan Sundiata dirigí la rebel·lió contra el regne Kaniaga al voltant de 1234. Les forces combinades del nord i del sud de Manden derrotaven l'exèrcit sosso a la batalla de Kirina (llavors coneguda com a Krina) aproximadament el 1235.Blanchard, pàgina 1117 Aquesta victòria ocasionava la caiguda del regne Kaniaga i l'ascens del que seria l'Imperi de Mali. Després de la victòria, el rei Soumaoro desapareixia, i el mandinka assaltaven la darrera de les ciutats Sosso. Maghan Sundiata es declarava "faama de faamas" i rebia el títol de "mansa", que es tradueix aproximadament com a emperador. A l'edat de 18 anys obtenia l'autoritat sobre els dotze regnes en una aliança coneguda com el Manden Kurufa. Se'l coronava sota el nom de tron de Mari Djata i fou el primer emperador Mandinka.
Organització El Manden Kurufa fundat per Mari Djata estava format per tres estats lliurement aliats que eren Mali, Mema i Wagadou més les "Dotze Portes de Mali". És important recordar que Mali, en aquest sentit, estrictament es refereix a la ciutat estat de Niani. Les "Dotze Portes de Mali" eren una coalició de territoris conquerits o aliats, principalment dins de Manden, amb fidelitat jurada a Sundiata i els seus descendents. En clavar les seves llances a terra davant del tron de Sundiata, cada un dels dotze reis renunciava al seu regne en favor de la dinastia Keita. A canvi de la seva submissió, esdevenien "farbas" una combinació de les paraules mandinka "farin" i "ba" (gran farin).Person, Yves: "Samori: Une Revolution Dyula". Nimes, impr. Barnier, 1968 Farin era en aquella època un terme general per indicar "comandant del nord". Aquests farbas governarien els seus antics regnes en nom del mansa amb gran part de l'autoritat que tenien abans d'unir-se al Manden Kurufa.
La Gran Assemblea La Gbara o la Gran Assemblea va servir de cos deliberatiu mandinka fins a l'esfondrament del Manden Kurufa vers el 1645. A la seva primera reunió, al Kouroukan Fouga (Divisió del Món), hi van assistir 29 delegats de clan, presidits per un belen-tigui (mestre de cerimònia).
Reforma social, econòmica i governamental El Kouroukan Fouga també va posar en marxa reformes socials i econòmiques incloent-hi prohibicions sobre el maltractament de presos i esclaus, establint per escrit a cada clan clarament el que podrien dir i sobre qui. Sundiata tanmateix va dividir les terres entre la gent, assegurant-se que tothom tenia un lloc en l'imperi i va fixar tipus de canvi pels productes comuns.
Mari Djata I El regnat de mansa Mari Djata va veure la conquesta i/o annexió d'uns quants estats locals clau a l'Imperi de Mali. El mansa Djata Mai no va participar en la guerra després de la batalla de Kirina, però els seus generals continuaven expandint les fronteres, especialment a l'oest on arribaren al riu Gàmbia i les marques de Tekrur. Això el permetia governar un regne més gran que fins i tot l'Imperi de Ghana en el seu àpex. Quan les campanyes militars es van acabar el seu imperi s'estenia 1.600 km de l'est a l'oest amb fronteres a les corbes dels rius Senegal i Níger respectivament.VMFA Mali: Geography and History Després d'unificar Manden, va afegir els camps d'or Wangara que va convertir en el límit meridional. Les ciutats comercials del nord, Oualata i Audaghost, també foren conquerides i passaren a ser la frontera septentrional del nou estat. Wagadou i Mema esdevingueren els socis menors de l'estat i part del nucli imperial. Les terres de Bambougou, Jalo (Futa Djalon), i Kaabu foren afegides a Mali per Fakoli Koroma i Tiramakhan Traore respectivament.
Mali imperial miniatura|Mesquita de Djenné Hi va haver 21 manses coneguts de l'Imperi de Mali després de Mari Djata I i probablement aproximadament dos o tres més no coneguts. Els noms d'aquests governants arriben a la història a través dels djelis (tradició oral) i dels descendents moderns de la dinastia Keita que resideixen a Kangaba. El que separa aquests 21/23 governants del fundador, altre que el paper històric del primer establint l'estat, és la seva transformació del Manden Kurufa en un Imperi Manden. No contents amb governar els seus conciutadans unificats per la victòria de Mari Djata I, aquests manses conqueririen i annexionarien als peuls, wòlofs, serers, bamanes, songhais, tuaregs, i altres nombroses poblacions, dins un imperi immens.
Llista de manses Mari Djata I 1230-1255 Uali 1255-1270 Wati 1270-1274 Khalifa 1274 Abubakari 1274-1285 Sakura 1285-1300 Qu 1300-1305 Mohammed 1305-1312 Musa I 1312-1337 Maghan I 1337-1341 Suleiman 1341-1360 Qasa o Camba 1360-1361 Mari Djata II 1361-1374 Musa II 1374-1387 Maghan II 1387-1389 Sandaki 1389-1390 Maghan III 1390-1400 (Mahmud I) Musa III 1400-vers 1440 Ouali II vers 1440-1481 Mahmud II 1481-1496 Mahmud III 1496-1559