miniatura|Tipus de discriminació En el llenguatge comú, la discriminació sol referir-se a una discriminació despectiva, és a dir, el desavantatge o la degradació de grups o individus en funció de determinats valors discriminatoris (o sigui, fent distincions) o basats en valors poc reflexius. De vegades també actituds inconscients, prejudicis o sentiments.
En un sentit de valor neutre, la discriminació es refereix a la separació o tractament diferent dels objectes. Aquest significat del terme s'utilitza en llenguatges tècnics fora de les ciències socials.
Definicions La paraula discriminació prové del substantiu llatí discriminatio (divorci, separació), que deriva del verb discriminare (separar, demarcar, distingir) en llatí tardà. El verb discriminar es va utilitzar al amb el significat de valor neutre «distingir», però «separar» va ser manllevat i s'ha utilitzat contínuament des del . Des del ha significat amb una avaluació negativa «degradar, desavantatge, retrocedir», primer en l'àmbit polític i després sobretot en l'àmbit social, mentre que el sentit més antic, neutral en valors, del verb només apareix en llenguatge tècnic.
La definició formulada a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1949 encara es considera dominant avui en dia. En conseqüència, la discriminació es defineix com una conducta «que es basa en una distinció feta sobre la base de categories naturals o socials que no estan relacionades amb les capacitats o mèrits individuals o amb el comportament específic de la persona individual».Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.The Universal Declaration of Human Rights, lloc web de les Nacions Unides. Versió oficial en anglès.
La sociologia examina la discriminació social i diferencia, entre altres coses, la discriminació individual, estructural, institucional i lingüística. A diferència de la investigació sobre prejudicis psicològics socials, es tracta de condicions i causes socials que no només es poden reduir a actituds individuals. En jurisprudència, el terme és més restringit i només es refereix a la diferenciació basada en determinades raons enumerades. La sociologia i el dret utilitzen el terme de manera normativa.
En sociologia, la discriminació es va entendre inicialment com una acció. Es pot parlar de discriminació quan les accions individuals tenen conseqüències reconeixibles que s'han produït «perquè els actors consideraven altres actors com a socis desiguals o inferiors a causa de les característiques socials o ètniques percebudes i els tractaven d'una manera corresponent despectiva en comparació amb els membres del seu propi col·lectiu». Les persones es veurien desfavorides per atribucions ètniques o socials com a estranyes i minories. Les seves possibilitats són limitades en el context social i aquesta limitació està justificada com a “natural”.
Tipus Directa. És el tipus de discriminació més fàcil de detectar. Aquesta succeeix quan una persona sofreix un tracte injust per part d'una altra persona per les seves característiques. Indirecta. És menys visible i més difícil de detectar. Discriminacions com els micromasclismes i comportaments sexistes més subtils són clars exemples de discriminació indirecta. Individual. És aquella que realitza un individu a un altre. És a dir, és quan una persona tracta de manera diferent i negativa a una altra persona, sense que existeixi una raó contextual diferenciada. Col·lectiva. Té lloc quan un grup tracta de manera negativa o inferior a un altre sense que existeixi una raó contextual diferenciada. Estructural. Sorgeix de polítiques institucionals. Aquestes afavoreixen a certs individus o grups d'individus de forma directa o indirecta. Institucional. És el tracte discriminatori d'un individu o grup per part de la societat o les institucions, mitjançant la consideració desigual dels membres dels grups subordinats. Aquests mètodes injustos i indirectes de discriminació sovint estan integrats en les polítiques, procediments, lleis i objectius d'una institució. La discriminació pot ser per raó de gènere, casta, ètnia, religió o estatus socioeconòmic.
Atributs en què es basa Aparença física. Dirigida cap a persones que es consideren físicament poc atractives segons els estàndards socials de bellesa. Es basa en l'esterotip que aquestes persones també estan mancades de trets de personalitat desitjables, com intel·ligència, competència social, i moral. Diverses investigacions científiques han mostrat que aquestes persones, de mitjana, són percebudes com a menys intel·ligents, els seus professors esperen que obtinguin pitjors notes, tenen menys oportunitats laborals, i tenen més probabilitat de ser declarades culpables per un jurat. Ha rebut menys atenció cultural que altres formes de discriminació i normalment no té les proteccions legals que solen tenir altres formes, però encara està molt estesa. Ascendència («raça»), color de pell o ètnia, origen nacional o geogràfic. Racisme. És el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres. Xenofòbia. La xenofòbia (del grec fobos, "por", i xenos, "forasters" o "estrangers") és l'animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres. Segons la UNESCO, els significats dels termes "xenofòbia" i "racisme" sovint se superposen, però tenen significats diferents. La xenofòbia se sol basar en aspectes de cultura (s'oposa, per tant a la interculturalitat) o religió (en les nostres societats, la més habituals és la islamofòbia), mentre que el racisme es basa únicament en l'etnia. Antiarabisme i antipalestinisme. L'antiarabisme o racisme antiàrab inclou l'oposició, l'antipatia, la por o l'odi cap als àrabs. Històricament, els prejudicis antiàrabs han sigut importants en esdeveniments com la reconquesta de la península Ibèrica i la condemna de la Inquisició espanyola als àrabs. A l'era moderna, l'antiarabisme éxisteix en moltes nacions del món. L'antipalestinisme o racisme antipalestí, es refereix als prejudicis, l'odi col·lectiu i la discriminació dirigits al poble palestí per diferents motius. Des de mitjans del , el fenomen s'ha solapat en gran manera amb el racisme antiàrab i la islamofòbia a causa del fet que la majoria aclaparadora dels palestins actuals són àrabs i musulmans. Històricament, però, l'anti-palestinianisme estava més estretament identificat amb l'antisemitisme europeu, ja que els europeus d'extrema dreta detestaven el poble jueu com a estrangers indesitjables de Palestina.Kant, Immanuel (1974): Anthropology from a Pragmatic Point of View. Translated by Mary J. Gregor. The Hague: Martinus Nijhoff, cited in Chad Alan Goldberg, Politicide Revisited. University of Wisconsin-Madison L'antipalestinianisme modern, és a dir, la xenofòbia pel que fa al poble àrab de Palestina, és més comú a Israel, els Estats Units, i el Líban, entre altres països. Anticatalanisme.miniatura|Una enganxina a València cridant al boicot comercial anticatalà. Lanticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, catalanofòbia és "una aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català".«Catalanofòbia», Diec2, Barcelona, Edicions 62, 2007, pàgina 334, o Antigitanisme. L'antigitanisme és el racisme contra el poble roma, sinti, traveller i altres comunitats que són estigmatitzades en l'imaginari col·lectiu com a "gitanes" atribuint un sentit pejoratiu al terme. Encara que el terme obté cada vegada més reconeixement institucional, encara no hi ha un acord total sobre la seva naturalesa i implicacions. L'antigitanisme s'utilitza amb freqüència en un sentit restringit per assenyalar les actituds antigitanes o l'expressió d'estereotips negatius a l'espai públic o el discurs de l'odi. No obstant això, l'antigitanisme fa referència a un espectre més ampli de les expressions i pràctiques discriminatòries, incloent formes subtils i invisibilitzades. L'antigitanisme no és només el que es diu, sinó el que es fa i també el que no es fa, com podria ser la impunitat davant un delicte d'odi contra persones o comunitats gitanes. Antisemitisme i antisionisme. L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta. El terme va néixer a l'Imperi Alemany durant el . Els pogroms que s'han succeït al llarg de la història, la persecució de la inquisició espanyola, el Decret de l'Alhambra, l'Afer Dreyfus a França i últimament la ideologia nazi que va portar a l'Holocaust o l'èxode jueu dels països àrabs són només algunes formes d'antisemitisme al llarg de la història. L'antisionisme és l'oposició al sionisme, a l'existència de l'Estat d'Israel o al seu manteniment com a estat jueu, per raons ideològiques, polítiques, morals o religioses. La història de l'antisionisme és tan llarga i complexa com la del mateix sionisme i respon a corrents ideològics diversos, fins i tot contraposats. S'ha desenvolupat entre sectors del mateix món jueu, en el cristianisme, en l'islamisme modern, en el nacionalisme panarabista, en el comunisme prosoviètic, en l'esquerra antiimperialista, en els feixismes antisemites o en corrents de pensament conspiratiu. Etnocentrisme. L'etnocentrisme és l'actitud de descriure i avaluar un altre grup ètnic, cultura o grup social d'acord amb els estàndards, la llengua, i valors de la cultura o grup propis. També sol tenir el significat a priori de considerar el seu grup superior als altres grups. L'etnocentrisme religiós veu la pròpia creença religiosa és superior a les altres i, sovint, que les altres són herètiques o dolentes. Existeix també un etnocentrisme invertit: considerar la pròpia cultura o grup ètnic com a inferior a d'altres i que resulta un obstacle per a la prosperitat o el desenvolupament personal. Xovinisme. S'anomena xovinisme la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania que allò propi del país és el millor en qualsevol aspecte. El nom prové de la comèdia francesa La cocarde tricolore dels germans Cogniard, on un personatge amb el nom Nicolas Chauvin, personifica un patriotisme (francès) exagerat. Classe social. Es tracta d'un prejudici que fa que membres de grups socials privilegiats pretenguin frenar les oportunitats o tinguin un concepte desfavorable d'aquells individus de grups socials menys afavorits. Edat. Ledatisme (en anglès ageism) o vellisme és la discriminació que rep una persona per la seva edat a través d'estereotips socials i prejudicis. En Google Books Gènere. La discriminació de gènere, discriminació sexual o sexisme és la discriminació basada en el sexe de la persona que la pateix. Són tipus de sexisme, per exemple, el masclisme i el micromasclisme, que discriminen les dones enfront dels homes, o també la discriminació de l'home enfront de la dona. És un tipus de prejudici que altera l'objectivitat i impedeix apreciar les persones pels seus mèrits. Es pot referir a tres actituds subtilment diferents: pensar que un sexe és superior a l'altre; creure que hi ha grans diferències entre homes i dones i, per tant, han d'estar reflectides en la manera de comportar-se en societat, com el llenguatge, les actituds sexuals o la llei; o tenir aversió a les dones (misogínia) o als homes (misàndria). Identitat de gènere. La discriminació per identitat de gènere o Transfòbia té lloc quan alguna persona discrimina a una altra perquè la segona sigui transgènere i no li permeti ser així o simplement la deixi a part per ser d'aquesta manera. Ideologia política. Quan una persona deixa de banda totes les altres que no tinguin la seva mateixa ideologia política o les persegueixi per pensar així.