El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, és un museu dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Està situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Fou declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Des de juliol 2021 Elvira Dyangani Ose n'és la directora, va succeir Ferran Barenblit.
Història La idea de crear un museu d'art contemporani a Barcelona es deu a l'escriptor i crític d'art Alexandre Cirici-Pellicer i a Cesáreo Rodríguez-Aguilera. Fundador i president de l'Associació d'Artistes Actuals (1956-1965), Cirici fou un dels impulsors de la creació d'una col·lecció d'art contemporani basant-se en l'exemple del Museu d'Art Modern de Nova York.
Anys 60
miniatura|El primer Museu d'Art contemporani de Barcelona, creat als anys 60, era a la cúpula del Cinema Coliseum. El 21 de maig de 1960 va inaugurar-se el primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona, constituït formalment com una societat mercantil, on la majoria dels socis tenien una acció de 1.000 pessetes. Entre aquests socis fundadors hi havia diverses personalitats com Joaquim Gomis, Ramon Trias Fargas, Joan Prats, Gustavo Gili o el comte de Godó, entre d'altres.La llista completa de socis accionistes inicials era: Maria del Carmen de Pallejá Ricart, Margarita Gabarró Carles, Joaquim Gomis, Jorge Mata Milá, Luís González Ribles, Pablo Vilella Ferrer, José Vicente Muntadas, Xavier Busquets Sindreu, Manuel Baldrich Tibau, Víctor Imbert, Ramon Trias Fragas, Gloria Sacrest de Morillo, Mauricio Torra Balari, Jorge Farreró Aviá, Miguel Mateu Pla, Joan Prats, René Métras, Sergio de Balanzó, Ricardo Ribas, Juan Ramón Masoliver Martínez, Miguel Porter, Alfonso Milá, Raimundo Llatas, Josep Maria Armengou, Teresa Almirall de Leonori, Miguel Lerin Seguí, Juan Obiols, Pedro Casadevall Roca, Alberto del Castillo, Ignacio Masoliver, Jose Maria Sancho, Cesáreo Rodriguez-Aguilera, Manuel Ortinez, Fernando Rivière, Federico Marimón, Rogelio Roca, Eusebio Isern Dalmau, Gustavo Gili Esteve, Antonio de Cominges, José A. Bertrand Mata, Juan Teixidor, Santiago Salvat, Felix Estrada, Alexandre Cirici-Pellicer, Mercedes Salisachs de Juncadella, José Pratmarsó Parera, Comte de Godó, Antón Maria Muntañola Tey, Adela Güell de Ibarra (baronesa de Güell) i Gabriel Paricio Font. El museu era a la Cúpula del Cinema Coliseum, en un espai cedit pel Foment de les Arts i el Disseny. Les primeres exposicions temporals eren dedicades a artistes com Moisès Villèlia, Angel Ferrant, Ràfols-Casamada i Antonio Bonet, entre d'altres. La mostra L'art i la pau, celebrada el 1963 i que tenia un clar contingut antifranquista, va suposar la fi de la idea de Cirici. S'havien celebrat un total de 23 exposicions. La col·lecció fins llavors recopilada es va dipositar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, on es pot visitar actualment.El 1996, poc després d'haver-se inaugurat el MACBA, va tenir lloc l'exposició El Museu d'Art contemporani de Barcelona. 1960 - 1963 , en homenatge a aquest primer projecte.
Anys 80 i 90 Vint anys després, el 1985 es va recuperar la idea de dotar la ciutat d'un museu d'art contemporani i es va crear un consorci del qual van formar part l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Es va decidir situar el nou museu a l'antiga Casa de la Caritat. Un any després, el 1986, el llavors alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, va encarregar a l'arquitecte estatunidenc Richard Meier la construcció de la futura seu. El mateix any L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament encarrega a Francesc Miralles i Rosa Queralt la redacció d'una memòria per al futur museup.40-42 El Consorci format per les dues administracions públiques es va ampliar un any més tard, el 1987, quan es va constituir i unir la Fundació Museu d'Art Contemporani, de caràcter privat. Mentre el nou museu no s'obrís, es va habilitar el Centre d'Art Santa Mònica per a fer de pont.Xavier Bru de Sala, MACB, prehistoria i futuro, El País, 26 d'abril de 1995. El juny de 1989 Meier va presentar la maqueta del museu. El mes d'octubre s'arribà a un acord amb la Fundació la Caixa perquè pogués exposar una part de la seva col·lecció, tot ocupant una sisena part de l'espai.
Les obres van començar el setembre de 1990, quan es va col·locar la primera pedra. L'edifici es va construir entre 1991 i 1995, amb un cost de 3.908 milions de pessetes. Al mateix temps es va encarregar a Jean Lois Froment, director del Centre d'Arts Plàstiques Contemporànies de Bordeus, la creació del projecte museològic i museogràfic.(d. a., 1996) p.18
El 1991 Giralt Miracle i Froment van presentar un projecte museològic repartit en tres conceptes: artistes contemporanis de prestigi, artistes en procés de consolidació i artistes emergents. Fou en aquests moments que es generà sobre la línia cronològica del museu, quan Eduard Carbonell va dir en aquesta època que el MACBA s'hauria de fer càrrec de l'art català entre 1939 i 1980. La Fundació del museu, en canvi, considerava que ha d'estar representat al MNAC. El 21 de maig de 1992 la Junta de Museus va dictaminar que seria el MACBA que se n'encarregaria. Molts veien el MNAC com un museu històric i el MACBA com un museu de l'actualitat. Aquest debat va generar moltes i llarges debats en el sector, i s'allargaria fins al 2012, quan Pepe Serra va acceptar que el MNAC no tenia línia de tall cronològic.
El projecte museològic es va presentar oficialment el 6 d'octubre de 1992, quan Jean-Louis Froment i Giralt-Miracle va presentar tres seccions: col·lecció històrica (1945-1980), col·lecció contemporània (1980-1990) i col·lecció prospectiva, que no fou aprovat. Després van demanar a Giralt-Miracle la redacció d'una nova proposta. Mesos després i arran de la polèmica, el 5 d'octubre de 1994 Giralt-Miracle va dimitir. Miquel Molins, historiador de l'art i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser ratificat nou director del museu el gener de 1995. La construcció de l'edifici s'allargà fins al 31 de març del mateix any. Mentrestant, la Generalitat de Catalunya havia comprat el 1993 una part destacada de la col·lecció de Salvador Riera, especialitzada en obres del període 1940-1960, a partir de Dau al Set.
Inauguració El MACBA va ser oficialment inaugurat el 28 de novembre de 1995, tot i que ja s'havia fet una obertura de portes informal entre el 29 d'abril i l'1 de maig del mateix any, amb motiu de l'entrega oficial de les obres, per ensenyar l'edifici a la ciutadania.Maragall:El MACB será el referente para los compradores de arte contemporáneo. El País, 25/04/1995</ref> En aquesta inauguració «falsa» es van exposar divuit peces d'artistes com Mario Merz, Angel Zoiro, Carlos Pazos, Eva Lootz, Richard Long, Tony Cragg i Robert Rauschenberg, entre d'altres. A la planta baixa es van mostrar plànols i dibuixos de l'edifici de Meier. Ja en aquell moment es plantejava afegir part del fons artístic de la Fundació "La Caixa".El MACB obre amb una exposició de 18 peces, Avui, 25 d'abril de 1995. Aquesta inauguració «falsa» va crear certa polèmica entre la premsa, ja que Maragall va fer la presentació de l'edifici tot sol, sense comptar amb la direcció del museu i sense tenir obres per a exposar. Els fets van ser titllats d'electoralistes a diversos mitjans. Poc abans de la inauguració es va descartar l'adquisició d'una peça de Richard Serra que havia de pesar unes 18 tones i ser instal·lada a la plaça del Convent dels Àngels, davant del MACBA. Maragall va descartar-ho degut al cost elevat.
El desembre de 1997, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona va celebrar el seu segon aniversari amb la presentació de la col·lecció permanent, una mostra titulada «Descoberta de la Col·lecció».
Etapa Manuel Borja Villel (1998-2007) Durant els anys de gestació el consorci MACBA va ser motiu de disputes polítiques entre les propostes conservadores i nacionalistes de CiU i la visió progressista i internacionalista del PSC. El tercer integrant d'aquesta diputat era la Fundació MACBA, representant per la societat civil. Un dels temes de debat era si la col·lecció havia de començar el 1945 (recomanació de la Junta de Museus) o el 1980 (proposta de Jean-Louis Froment). El 2013 la Societat U de Barcelona (SUB) va produir el documental MACBA: la dreta, l'esquerra i els rics on es va intentar documentar tota aquesta polèmica.
Després d'una etapa inicial polèmica i de la dimissió de dos directors: Daniel-Giralt-Miracle i Miquel Molins, el museu va entrar en una etapa d'estabilitat i expansió amb Manuel-Borja-Villel, on el museu va apostar per les propostes complexes més contemporànies i va ser criticat per donar l'esquena a l'art català.<ref>SERRA, Catalina, 20 anys del MACBA, Diari Ara, 28/11/2015
Etapa Bartomeu Marí (2008-2015) Marí estava vinculat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona des del 2004, quan va ser nomenat cap del departament d'exposicions. El 14 d'abril de 2008 en fou nomenat director, després de guanyar un concurs on es van presentar 16 candidats.REDACCIÓ, Bartomeu Marí sustituye a Borja-Villel al frente del Macba, El País, 09/04/2008. Consulta 28/12/2010 De fet, ja havia exercit com a director en funcions des del 30 de gener del mateix any, data en què Manuel Borja-Villel va deixar el càrrec per passar a dirigir el Museu Reina Sofia.REDACCIÓ, Bartomeu Marí, nomenat nou director del MACBA, Vilaweb, 09/04/2008. Consulta 28/12/2010.
Com a director, va seguir un estil continuistaTV3,L'empremta de Bartomeu Marí al MACBA, 24/05/2009. Consulta 28/12/2010. del projecte anterior, i proposà centrar-se més en l'especialització que en la cronologia per separar les col·leccions MACBA-MNAC.3cat24.cat, Bartomeu Marí, director del MACBA: 'Amb el MNAC no ens posem d'acord en el tall cronològic de les col·leccions' 20/08/2010, Consulta 28/12/2010
El 21 d'octubre de 2009 va fer una compareixença al Parlament de Catalunya davant una Comissió de Política Cultural per presentar els projectes i necessitats del museu.Compareixença al Canal Parlament També ha sigut el responsable de la unió de la col·lecció del museu amb la de la Fundació La Caixa, creant una de les col·leccions més importants del sud d'Europa.FRISACH, Montse, Macba i La Caixa compraran junts, Diari Avui, 04/12/2010. Consulta 28/12/2010 Durant el període 2014 – 2016 serà el president del Comitè Internacional de Museus i Col·leccions d'Art modern i contemporani (CIMAM).
El 2013 Marí fou renovat al càrrec per tres anys més. El mateix any, el FAD va decidir canviar la seva ubicació i l'Ajuntament de Barcelona va cedir els seus espais del Convent dels Àngels al MACBA, un fet que li permet envoltar tota la plaça dels Àngels. El 2014 es va anunciar que Beatriz Preciado i Valentín Roma s'incorporaven a l'equip executiu del museu per elaborar un programa expositiu i d'activitats a partir de sis línies d'investigació crítica, que es desenvoluparien durant els tres anys següent. Aquesta nova forma de treball pretenia reforçar les connexions entre el museu i els seus diversos contextos immediats, dibuixant una àmplia xarxa d'artistes, comissaris, interlocutors i col·laboradors que, des de l'àmbit metropolità, nacional i internacional, aportin les seves experiències i projectes al MACBA, amb la finalitat de convertir-lo en un laboratori de sabers crítics, un punt de trobada i de referència per a l'anàlisi d'unes pràctiques artístiques en ple procés de mutació. En essència, es tracta de connectar amb més intensitat les grans àrees d'activitat del museu: de la recerca a l'exposició, de l'educació als nous formats de creació artística, de la interpel·lació a l'escriptura de la història.