Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior. El país es deia Bastetània (Βαστητανία).
Claudi Ptolemeu distingeix entre els bastuls i els bastetans, i situa els primers a la part més a l'oest, a la boca del Betis, i els segons a l'est. D'altres interpreten que els bastetans ocupaven l'interior i els bastuls la costa. Ptolemeu també diu que eren una ètnia diferenciada de les del seu voltant, amb influències iberes i fenícies. La ciutat principal era Basti (la moderna Baza), de què derivaria el seu nom, i no de Baeza, com s'ha dit sovint. Dels bastetans en parlen també Plini el Vell i Pomponi Mela. Al cerro Cepero a Baza, es va trobar l'escultura més important de l'art ibèric, la dama de Baza, avui al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.Francisco J. Presedo Velo, «La Dama de Baza», Trabajos de prehistoria vol. 30, núm. 1, 1973, pàg. 151-216. ISSN 0082-5638.
Referències
Categoria:Bètica Categoria:Grups ibers a la Regió de Múrcia