Joan Palou i Coll (Palma, Mallorca, 1828 - 13 de maig de 1906) fou un advocat, escriptor i polític mallorquí, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.
Fou un dramaturg i escriptor en castellà adscrit inicialment al Partit Progressista i proper al general Joan Prim i Prats. Va escriure obres de tarannà romàntic i ambientació catalana i mallorquina, alguna de les quals fou parodiada posteriorment per Serafí Pitarra. Des del 1868 va presidir l'Ateneu Balear, del que en fou un dels fundadors el 1862, i les Tertulias del Progreso, i participà activament en la Revolució de 1868, durant la qual fou secretari de la Junta de Govern de les Illes Balears.
Fou elegit diputat per Palma a les eleccions generals espanyoles de 1869 dins les files del Partit Republicà Democràtic Federal. Va donar suport la Primera República Espanyola i durant la restauració borbònica va donar suport al Partit Republicà Progressista de Manuel Ruiz Zorrilla el 1881, i posteriorment la Unió Republicana.
Obres La campana de la Almudaina (1859), estrenada al Teatre Principal La espada y el laúd (1865) Don Pedro del Puñalet (1901)
Enllaços externs
Fitxa del Congrés dels Diputats
Categoria:Diputats mallorquins al Congrés dels Diputats Categoria:Morts a Palma Categoria:Fills il·lustres de Palma Categoria:Escriptors palmesans contemporanis en castellà Categoria:Polítics palmesans contemporanis Categoria:Mallorquins del segle XIX Categoria:Escriptors balears morts al segle XX Categoria:Escriptors balears nascuts al segle XIX Categoria:Polítics balears nascuts al segle XIX Categoria:Polítics balears morts al segle XX