La rèmora comuna (Remora remora) és un peix de la família dels equenèids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon
Morfologia Pot assolir 86,4 cm de llargària i 1.070 g de pes. Cos allargat i robust. Boca ampla. Té una gran ventosa situada a la part anterior del dors formada per la primera aleta dorsal modificada. La segona aleta dorsal té 22-26 radis tous i l'anal 22-24. No té bufeta natatòria. Escates petites. El seu color és bru, més o menys clar.AsturNatura Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.Nelson, J., 1984. Fishes of the World. Wiley- Interscience Publishers.Marine Species Identification Portal
Alimentació Tot i ser una bona nedadora, viu adherida a les brànquies, aletes i cossos de taurons, rajades, cetacis, tortugues i mamífers marins, i, fins i tot, vaixells, alimentant-se dels seus paràsits (com ara, crustacis copèpodes).Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983.
Depredadors Als Estats Units és depredada per Anous stolidus i Sterna fuscata.FishBase
Hàbitat És un peix marí, associat als esculls de corall fins als 100 m de fondària i de clima subtropical (60°N-36°S, 180°W-180°E).Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamchatka and adjacent waters. 166 p.FishBase
Distribució geogràfica És cosmopolita en aigües temperades: el Pacífic occidental (des del Japó fins a Nova Zelanda i l'illa Norfolk),Francis, M.P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170. el Pacífic oriental (des de San Francisco -Califòrnia- fins a Xile),Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -el Canadà- fins a l'Argentina),Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p. l'Atlàntic oriental (des de la Mar del Nord fins a les illes Canàries i la Mediterrània occidental). També n'hi ha registres a IslàndiaLachner, E.A., 1986. Echeneididae. p. 1329-1334. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3. (dvalfiskur, drösull, stýrisfiskur) i entre Suècia (sugfisk) i Dinamarca (sugefisk).Unesco, 1989. Fishes of the North Eastern Atlantic and Mediterranean. Fontenoy, París: Chaucer press.
Observacions És inofensiva per als humans.
Curiositats Els antics grecs i romans li atribuïen la capacitat de poder causar avortaments si es feia servir d'una determinada manera. Avui en dia, els xamans de Madagascar acostumen a posar porcions de la ventosa d'aquest peix als colls de les dones casades per assegurar llur fidelitat en absència de llurs marits.Animal Diversity Web
Referències
Enllaços externs
BioLib AQUATAB AnimalBase
Categoria:Percoïdeus