El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en català, «Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar»), conegut popularment com a «el Madoz», és una obra enciclopèdica en 16 volums dirigida i editada per Pascual Madoz i publicada a Madrid entre 1845 i 1850. Tradicionalment es considera l'obra de referència geogràfica i estadística més completa publicada a Espanya al .

Gènesi i elaboració Els antecedents de l'obra es remunten a 1834, quan Madoz s'havia fet càrrec —a partir de la lletra R— de la continuació del Diccionario geográfico universal que Antoni Bergnes de las Casas havia començat a publicar a Barcelona el 1829. Aquesta experiència editorial el portà a concebre un projecte propi, més ambiciós i metodològicament rigorós, que va començar a prendre forma a partir de 1839 amb la pacificació política del país. Per dur-lo a terme, teixí una xarxa de més de 1.400 col·laboradors distribuïts per totes les províncies espanyoles, complementada amb una vintena de corresponsals a les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. En total, segons paraules del mateix autor, hi invertí «15 anys, 11 mesos i 7 dies».

L'agost de 1843 fou designat president de la Comisión de Estadística, però el canvi de govern a començaments de 1844 —amb els moderats al poder— comportà el seu empresonament, com el d'altres dirigents del Partit Progressista. Aquesta circumstància, però, resultà decisiva per al desenvolupament de l'obra: durant el procés judicial, el seu advocat defensor fou l'enginyer militar Francisco Coello, amb qui Madoz establí una relació professional duradora que cristal·litzaria en el complement cartogràfic del Diccionario. El primer volum sortí a la llum el 27 de maig de 1845, en un moment en què l'autor restava al marge de l'activitat política.

Estructura i contingut Estructurat amb un ordre alfabètic rigorós, el Diccionario inventaria la totalitat dels nuclis habitats —des de capitals provincials fins a viles, llogarets, caserius i explotacions agrícoles aïllades— de l'Espanya peninsular, insular i ultramarina de mitjan . De cada entitat ofereix dades geogràfiques, administratives, demogràfiques, històriques, econòmiques i patrimonials, i representà un avenç qualitatiu respecte a l'obra precedent en aquest gènere, el Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal de Sebastián Miñano, publicat en deu volums més un suplement entre 1826 i 1829.

Pel que fa a la materialitat de l'edició, el text es disposa a dues columnes per pàgina i la seva impressió, estesa al llarg de cinc anys, fou assumida per quatre tallers tipogràfics successius: lEst. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti s'encarregà dels volums I, IV i V; La Ilustración, est. Tipográfico-Literario Universal dels volums II, III, VI, VII, VIII i IX; la Imprenta del Diccionario geográfico, a cargo de José Rojas dels volums X i XI; i, finalment, la Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Pascual Madoz completà els darrers cinc lliuraments (XII al XVI). En conjunt, l'obra supera les 12.000 pàgines.

Complement cartogràfic L'obra fou concebuda amb un complement cartogràfic, l'Atlas de España y sus posesiones de Ultramar de Francisco Coello, que el mateix Madoz qualifica de «consoci» a l'«Advertencia» del primer volum del Diccionario. L'Atlas fou un projecte ambiciós, emprès entre les dècades de 1840 i 1870, que contenia mapes provincials a escala 1:200.000, plànols urbans i informació estadística complementària a la del Diccionario, i que quedà inacabat. Marcà un punt d'inflexió en la modernització de la cartografia espanyola pel seu caràcter científic i pel seu rigor.

Valor i pervivència Avui dia el valor del Diccionario resideix sobretot en la informació detallada sobre ruïnes, restes i possibles jaciments arqueològics visibles a mitjan , en les dades demogràfiques i econòmiques, en la toponímia menor i en la descripció de paisatges i infraestructures anteriors a la industrialització. Continua sent una font de referència fonamental per a historiadors, geògrafs i arqueòlegs.

Edicions facsímils Posteriorment, l'obra ha estat reeditada en versió facsímil, sovint reordenada per comunitats autònomes o províncies: 1985: Ámbito Ediciones (Valladolid) inicià una reedició facsímil reordenada per comunitats autònomes i províncies, amb estudis introductoris. 1985: Curial Edicions Catalanes publicà Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, en dos volums i amb pròleg d'Antoni Pladevall i Font. 1987: l'Institut Alfons el Magnànim publicà en dos volums les entrades relatives al País Valencià, amb pròleg de Rafael Aracil i Màrius Garcia Bonafé. 2012: la Fundación Alfonso Martín Escudero i lInstituto Pascual Madoz de la Universitat Carles III de Madrid van publicar Pascual Madoz: La provincia de Madrid en el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España (1845-1850), amb estudi introductori a càrrec de Guillermo Morales Matos, Jacobo García Álvarez i Daniel Marías Martínez.

També existeixen versions digitals completes accessibles a través de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, la Biblioteca Nacional d'Espanya, la Biblioteca Digital de Castella i Lleó i la Biblioteca Virtual d'Andalusia, entre altres.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar a la Biblioteca Virtual d'Andalusia Edició digital dels 16 volums a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes Edició completa a HathiTrust Diccionario Madoz (cerca per topònims)

Categoria:Obres del segle XIX