va ser un industrial i polític català.

Biografia Trajectòria empresarial miniatura|esquerra|La Sedera del Pascual feia xamfrà amb els ravals de Jesús i de Robuster Era fill de Manuel Pascual, metge i propietari, i d'Esperança Vallverdú, tots dos reusencs. De jove va entrar a treballar a la fàbrica sedera de la «Vídua i net de Víctor Martí i Nieto» a la Selva del Camp, empresa que més tard es va convertir en «Josep Rosselló i Martí», amb la qual es va emparentar. L'any 1864, l'empresa, que feia servir el nom comercial de «La Sedera Reusense», va canviar de nom a «Antoni Pascual i Cia», formada per Antoni Pascual (46%), Pau Oriol i Buxó (31%) i Ramon Parera i Pujals (23%). El 1880, la fàbrica, coneguda com «La Sedera del Pascual» per ser-ne ell el principal accionista, tenia 200 obrers treballant a la plaça del Baluard de Reus i una màquina de vapor de 2 CV. Produïen teixits de setí, velluts, granadines i gèneres per a folres de vestit. miniatura|esquerra|Acció de la Sedera del Pascual Antoni Pascual, que havia rebut la Creu d'Isabel la Catòlica per ser proveïdor de la Casa Reial, va morir l'abril del 1903. El va succeir al capdavant del negoci el seu fill Antoni Pascual i Cugat, substituït el 1921 per Antoni Pascual i Pellicer, net del fundador. L'empresa va tancar el 1934 o 1935, i la fabrica va existir fins al 1962, quan es va enderrocar i s'hi va construir l'hotel Gaudí.

Trajectòria política Va ser regidor diverses vegades la primera el 1866, i retirat de la vida industrial, va tornar a entrar a l'ajuntament el 1869 i el 1874. L'any 1875 va ser nomenat síndic i poc després alcalde, càrrec que va exercir fins al 1879. Va ser l'impulsor de la construcció del Teatre Fortuny durant l'últim any en què va ocupar l'alcaldia, ja que presidia una societat que va comprar a les monges carmelites la part de l'antic convent de les monges que no s'havia expropiat, per fer-hi la plaça de Prim. El 1881 i 1885 va tornar a ser regidor.

Va ser elegit diputat per la circumscripció de Tarragona, president de la Cambra de Comerç de Reus del 1900 al 1903 i vicepresident de la societat El Círcol. D'ideologia conservadora, pertanyia al Partit Liberal Conservador, va col·laborar amb articles polèmics contra el diari republicà Las Circunstancias des de les columnes de Crónica de Reus, dirigida pel seu amic Marià Pons i Espinós. La ciutat de Reus li va dedicar un carrer amb el nom d'Alcalde Pascual, al barri de la Immaculada.

Referències

Bibliografia

Categoria:Alcaldes de Reus Categoria:Selvatans Categoria:Morts a Reus Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX