El castell de Nassau fou la seu original de la Casa de Nassau a Nassau, a Renània-Palatinat (Alemanya). És un exemple típic d'un burg al cim d'un turó, a dalt d'un aflorament rocós de prop de 120 metres damunt del riu Lahn. La casa de Nassau fou una dinastia aristocràtica els descendents de la qual es troben entre els actuals governants dels Països Baixos i Luxemburg.

Història La Casa de Nassau fou fundada al voltants de l'any 1100 pel comte Dudo-Enric de Laurenburg. El 1120, els seus fills Robert I i Arnau I de Laurenburg, van ocupar el turó devers 1120 i hi establiren al castell de Nassau en van fer llur plaça forta. Renovaren i ampliaren el complex del castell el 1124.

Com que el castell formava part de la jurisdicció eclesiàstica del Bisbat de Worms, un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, es generà una amarga disputa de cinsuanta anys entre els Lurenburg i el Bisbat de Worms.

El bisbe Azecho havia donar a l'església de Worms 40 masies a Nassau. Per això va concloure que tenia el dret d'oposar-se a la construcció un burg. Els Lurenburg, però an desestimar aquesta objecció i es van imposar per la força i continuar-ne la construcció. Fins i tot una sentència arbitral dictada per l'emperador Lotari el 1135 contra Robert I de Lurenburg va resultar ineficaç. L'Església de Worms va apel·lar al Papa va posar excomunicar Robert I (mort el 1135), la seva esposa Beatriu i el seu fill Robert II no va impressionar gaire els Lurenburg.

El conflicte encara no era resolt quan Robert I heredà el 1124 el càrrec de corregidor del Bisbat de Worms a Weilburg, el territori que incloïa l'antic castell de Nassau des del 914. Quan Robert I començà a utilitzar el títol de Comte de Nassau, el Bisbat de Worms li disputà el títol.

La disputa només fou resolta (i el títol confirmat) el 1159, uns cinc anys després de la mort de Robert, pel seu fill Walram I, amb la intervenció de l'Arquebisbe de Trèveris, Hillin von Fallemanien. La família Laurenburger desistí de la seva pretensió quan al títol i li fou atorgat el feu sobre el castell i la ciutat de Nassau, de l'arquebisbe. Més tard, la família Laurenburger començà a utilitzar el títol de Comte de Nassau.

Tot i que va ser ampliat durant els segles i , a la darreria de l'edat mitjana els comtes van traslladar llurs residències principals a palaus més moderns i més fàcils d'accés. A principi del , amb la generalització de les armes de foc, va perdre la seva importància militar; va ser abandonat i va caure en ruïna sense haver estat destruït per cap enemic. A la primeria del s'hi van fer les primeres obres per a conservar la torre mestre.

El 1806 va passar a ser propietat del ducat de Nassau i el 1866, del govern prussià. Ja abans del 1873, aquest últim va habilitar la primera instal·lació per a visitants dins del burg. A partir de l'any 1965, el recinte va passar a mans de la gestió estatal. Des dels anys 1970, molts edificis, com ara la torre de l'homenatge amb les seves típiques torres de cantonada, van ser reconstruïdes o restaurades des de la dècada de 1970.

Notes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Nassau Categoria:Edificis de Renània-Palatinat Categoria:Casa de Nassau Categoria:Patrimoni cultural d'Alemanya