Domènec Arquimbau (Girona, 1760 - Sevilla, 26 de gener de 1829) fou un compositor català, mestre de capella de Tortosa, Torroella de Montgrí, Girona i Sevilla.
Biografia Trajectoria musical Inicis El 1780 va oposar al Palau Reial Menor de Barcelona amb el seu Nunc dimittis a 8 veus amb instruments, que es troba a la Biblioteca de Catalunya, Fou mestre a la vila de Torroella de Montgrí (Girona) i a la Catedral de Tortosa (Tarragona) abans de prendre possessió del magisteri de la catedral de Girona, el 4 de juliol de 1785. De la seva meritòria tasca a la seu gironina en són bona prova les 35 obres, entre responsoris i motets, misses i ofertoris, antífones i salms, goigs, rosaris i nadales, generalment a 4 i 8 veus amb orquestra, que encara es conserven en aquell arxiu catedralici.
Cinc anys després, el 10 de setembre de 1790, va ser nomenat mestre de la catedral de Sevilla, vacant per jubilació de l'anterior titular, Antonio Ripa, per fer-se càrrec immediatament del seu ofici amb un salari de mil ducats i la “futura”, és a dir, amb dret a successió. Des de mesos enrere s'havien venut rebent a la catedral sevillana obres de música sol·licitades pel seu Cabildo als músics presumiblement més idonis per succeir Ripa.
El 23 de juliol de 1790 ja es coneixen tots els opositors a la plaça. Són, a més de Domingo Arquibau, els mestres de capella Melchor López (catedral de Santiago de Compostel·la), Bernardo Pérez Gutiérrez (catedral de Burgo d'Osma), Cándido José Rueano (Catedral d'Àvila), Manuel Carao (col·legial de Rubielos, Terol) i Juan Bueno, el mestre de siises sevillans. Va guanyar Arquibau per 33 vots davant d'11 que va obtenir J.Bueno i un vot de B. Pérez; el mestre de Sant Jaume s'havia retirat a l'agost abans d'iniciar-se els exercicis de l'oposició. Cinc anys més tard, al novembre de 1795, va morir Ripa i Domingo Arquibau es va fer càrrec de la seva ració de mestre.
Els 39 anys de servei com a mestre a la catedral sevillana constitueixen una de les èpoques més fecundes i intenses que ha conegut la catedral sevillana. A ell li va correspondre, el 1796, la direcció musical d'una cerimònia tan esplendorosa i brillant com va ser el casament de Carles IV amb Maria Lluïsa de Parma. El 1798 va aconseguir que l'orquestra, que tradicionalment tocava al cor alt al costat d'uns dels òrgans (emplaçament d'ocasionava no pocs problemes d'ordre tècnic i artístic denunciats ja anteriorment per altres mestres), se situarà en endavant al cor baix, davant el facistol.
Segle XIX / XX El 1802 va obtenir que un o dos sisis fossin alliberats de la seva assistència diària al cor, per suplir amb ells la penúria de triples a la capella; almenys mentre durés la recerca de veus d'aquesta corda per tot el regne i fins i tot per Itàlia. El 1822 va confeccionar el primer dels plans d'austeritat que al llarg del s. XIX es van anar aplicant a la música catedralícia, quan la sagnia econòmica provocada per la Guerra del Francès no permetia mantenir el boato d'èpoques anteriors.
El 1802 va començar la seva salut a esquerdar-se seriosament i progressivament, cosa que li va impedir el normal compliment de les seves tasques catedralícies i el va obligar a prolongades absències de la ciutat per a tractament mèdic, però ell no va deixar d'escriure música per a la seva capella fins uns dies abans de la seva mort, quan va concloure la seva nadala Canten a Déu, a sol de contralt amb instruments, datat el 1829.
La seva producció musical, religiosa en la seva pràctica totalitat, i amb aquells tints italianitzants que impregnen la música espanyola d'aquesta època, es va estendre per gairebé tot Espanya i fins i tot per alguns països d'Hispanoamèrica, podent trobar-se obres del mestre Arquibau en arxius musicals de Barcelona(Biblioteca de Catalunya), Girona, Escorial, Santiago de Compostel·la, Palència, Màlaga, Còrdova, Granada i altres, així com a les catedrals de Santiago de Xile i de Sucre (Bolívia).
A la catedral de Sevilla estan inventariades unes 250 obres del mestre català, la majoria polifònic-vocals i tan sols unes quantes instrumentals, copiades algunes en llibres de facistol i la resta en partitures soltes i partixelles. Aquesta quantitat ingent de partitures i esborranys va ser llegada per l'autor a la catedral. En poder dels seus marmessors des del dia de la seva mort, van passar a l'arxiu capitular el dia 4 de febrer del 1829.
Si bé no tota la seva producció musical posseeix un extraordinari nivell artístic, almenys és inqüestionable l'interès global de la mateixa, com demostra el fet d'haver estat distingit el 1815 amb el títol de mestre compositor honorari de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya (Itàlia)) per la quantitat d'algunes de les seves composicions, i molt especialment per la Lamentació 1a del Dimecres Sant (segons es refereix al corresponent Llibre d'entrades de la catedral), i ho avala la seva enorme popularitat, que es prolonga durant tot el s. XIX. Simón de la Rosa, per exemple, va escriure el 1904 que les seves composicions musicals, "sempre noves, continuen alterant a les esglésies amb les dels més famosos mestres moderns".
És també S. de la Rosa qui assegura, a la seva obra sobre sisis sevillans, que Arquibau era "doctor en Música, graduat a Anglaterra". Sense obres fonts que ratifiquen ens dada ni motius raonables per posar en dubte l'asseveració de l'historiador sevillà, potser resulti significatiu que ell Cabildo catedralici fes col·locar sobre la seva tomba, el dia del seu enterrament, "el bonet amb borles verdes de doctor" com consta en aquest Llibre d'entrades.
El mestre Arquibau va tenir en el tenor Ambrosio Sanchís el substitut eficaç que li portava les càrregues de la direcció de la capella durant les llargues èpoques en què pels seus mals continus no ho podia fer ell personalment. Va obligar al seu torn A. Sanchís a "abstenir-se de tota feina" des del maig de 1828 per prescripció facultativa, el Cabildo va decidir convocar de nou a oposició la plaça de mestre, vacant per malaltia del seu titular. Encara es comptarà amb el mestre Arquiibau per presidir el tribunal corresponent, el 17 de novembre; però no va arribar a actuar. En morir el Cabildo, que havia corregut amb totes les despeses durant la seva última malaltia, li va concedir enterrament de mig racioner i el corresponent doble de campanes, que va tenir lloc l'endemà, després de nona.
Així mateix va concedir "mil reials d'almoina per una sola vegada" a les seves germanes Rosalía i Isidora Domínguez, i a les criades que van tenir cura del mestre durant els 38 anys de la seva estada a Sevilla. Les restes del mestre van rebre sepultura al cementiri de Sant Sebastià (Sevilla), i les seves honres fúnebres es van celebrar l'11 de febrer. La capella de música, per la seva banda, va organitzar altres honres fúnebres a l'església de San Francisco (avui casa consistorial), consistents en el cant de matins de difunts a la tarda del 19 de febrer, i una missa cantada l'endemà per la demà. D'aquesta manera feia palesa la seva admiració i afecte pel mestre.
Obres catalogades Se'n conserven dues obres a l'IFMUC: Missa per a 8 v i Orq en Sol M. Es conserva a l'Arxiu de la Catedral de Tarragona. Fons de la Catedral de Tarragona. Missa per a 4 v i Orq (Kyrie: Do M; Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei: Sol M). Es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Fons de l'Església parroquial de Sant Esteve d'Olot. Se'n conserven varies obres de la Catedral de Sevilla en la Gran enciclopedia de la música clàssica:
Mises Misa sobre el Pange lingua, 2 Co, insts, 1792 Misa en Re M, 2 Co, 1793 Misa en Fa M, 8V, insts, 1794 Misa y oficio de difuntos en Fa M, 2 Co, insts, 1794 Misa, 8V, insts, 1795 Misa en Re M, 8V, insts, 1795 Misa en Do m, 9V, ac, 1796 Misa en Sib M, 6V, insts, 1797 Misa sobre el Ave Maris Stella, 8V, insts, 1799 Misa en Mib M, 8V, insts, 1801 Misa en SolM, 6V, ac, 1802 Misa en Mib M, 6V, insts, 1803 Misa en Do M, 6V, ac.1806 Misa en Sib M, 7V, insts, 1808 Misa, 5V, ac, 1810 Misa sobre Himno de San Pedro, Mi m, 8V, ac, 1811 Misa en La M, 3 Co, insts, 1817 Misa, 7V, insts, 1817 Misa, 4V u 8V, insts Misa, 2 Co, insts Misa de facistol, del 4° tono, 4V, ac Misa de facistol, del 1° tono Misa de facistol, del 5° tono natural, 4V Misa en Re M, 2 Co, insts Misa pastoril, 5V, insts Himnes: Deus est ex substantia Patris, 1791 Lauda Sión, 2Co, 1791 Lauda Sión, 2Co, 1791 Te lucis ante terminum, 8V, insts, 1794 Salve Regina, 6V, insts,1794 Te Deum, 8V, insts, 1796 Te lucis ante terminum, 8V, insts, 1796 Tantum ergo, 4V, insts, 1802 Ave Maris Stella, 8V, 1803 Grates nefer Hispania, 5V, insts, 1811 Nec confragosa rupum, 5V, insts, 1811 Te Deum, 8V, insts, 1811 Apostolorum Vatibus, 5V, insts, 1812 Benedictus, 6V, insts, 1812 Memento rerum conditor, 8V, insts, 1812 Memento rerum conditor, 8V, insts, 1812 Pennas cucurrit fortiter, a 4V y 8V, 1812 Lava-cra puri gurgutis, 4V y 8V, insts, 1813 Lava-cra puri gurgutis, 4V y 8V, insts, 1813 Veni Creator, 4V, insts, 1814 lle promisit dubius, 2Co, insts, 1815 O Roma Felix, 3Co, insts, 1816 Audistis ut suavissimis (al Sagrado Corazón), 4V, 1817 Patri simulgue Filio, insts, 1817 Tu natum Dominum, 8V, insts, 1819 Truduntur rapidis saecula seculis, 4V, 1824 Huc custos gitur, 4V, 1827 Pange lingua, 4V Te Deum, insts Te Deum, insts Te Deum, 3V órg Salve Regina, 6V, insts Salve Regina, 8V, insts Lamentacions: Miércoles Santo, V, insts Jueves Santo, insts Viernes Santo, insts Magnificats: Magnificat, 7V, insts, 1793 Magnificat en Fa#m, 5V, insts,1794 Magnificat del 1° tono, bn oblig o vc, 7V Magnificat del 4° tono, 7V, bn oblig, 1803 Magnificat del 5° tono, 6V, bn oblig Magnificat en Sol M, 6V, bn Magnificat en Re m, 2Co, insts, 1804 Magnificat en La m, insts Magnificat en Fa M, 6V, insts Magnificat en Sol M, 6V, insts, 1806 Magnificat en Sib M, 4V, insts, 1812 Magnificat en Sol M, 5V, insts, 1820 Magnificat en Do M, 8V, insts, 1827 Magnificat en Sib M, insts Motets Misericordias Domini, 6V, ac, 1791 Duo Seraphim, 7V, ac, 1793 Ascendens Christus, 6V, insts, 1794 Domine Dominus noster, 6V, ac, 1794 Sit laus plena, 4V. ac. 1795 O Salutaris, 4V, insts, 1796 Te invocamus, 8V, insts, 1798 Bone Pastor, 4V, ac, 1799 O Salutaris, 4V. insts, 1801 Lauda Sion, en Si m, 4V, ac, 1805 Lauda Sion, 4V, ac, 1806 Lauda Sion, en Sib M, 4V, ac, 1806 O Pretiosum, en La M, 4V, ac, 1806 O Sacrum Convivium, 4V, insts, 1806 Sit laus plena, 4V, ac, 1806 Sit laus plena, 4V, ac, 1806 Hoc est Corpus Meum, 4V, insts, 1808 Milites induunt Jesum, dúo, insts, 1811, A y T Adjuva nos, 4V, ac, 1812 Bone Pastor, en Sib M, 3V, ac Bone Pastor, 4V, fg O Memoriale, 4V, ac Qui manducat, 4V, ac Sacra spirat infantia, a solo B, ac Stella quam viderant, 2Co, insts Surrexit, 4V Verbum caro, 3V, ac. Responsoris Cum complerentur, 8V, insts, 1793 Ego ex ore, Transite ad me, etc., VV, insts, 1793 Quem vidistis, pastores, 3Co, insts, 1793 Qui man ducat, 8V, insts, 1789 Tristis est anima mea, 4V, insts, 1811 Salms Dixit Dominus, 8V, insts, 1791 Miserere, 3Co, insts, 1791 Laetatus sum, en La M, 4V, insts, 1791 Defecit in Salutare Tuum, en 8° tono, 8V, insts, 1792 Deus in Nomine Tuo, 8V, insts, 1792 Retribue, 8V, insts, 1792 Bonitatem fecisti, 3Co, insts, 1793 Laudate Dominum, del 1 tono, 3V, insts, 1793 Legem pone mihi, 3Co, insts, 1793 Miserere, 3Co, insts, 1793 Cum invocarem, 8V, insts, 1794 Dixit Dominus, 7V, insts, 1794 Dixit Dominus, 5V, insts, 1794 Laudate Dominum, 3Co, insts, 1794 Qui habitat, en Mi M, 8V, insts, 1794 Beatus vir, 5V, insts, 1795 Dixit Dominus, 6V. insts, 1795 Iniquos odio habui, 3Co, insts, 1795 Miserere, 3Co, insts, 1795 Miserere, 3Co, insts, 1797 Miserere, 4V y 8V, insts, 1797 Miserere, 3Co, insts, 1799 Laudate Dominum, 2V, 1800 Credidi, 4V, insts, 1801 Laetatus sum, 8V, insts, 1801 Miserere, 3Co, insts, 1802 Dixit Dominus, del 2° tono, 6V, insts, 1803