Esteve Francesc Víctor d'Àustria (Buda, 14 de setembre de 1817 – Menton, 19 de febrer de 1867) va ser arxiduc d'Àustria i el darrer palatí d'Hongria entre 1847 i 1848.
Orígens Va ser fill de l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria, anterior palatí d'Hongria, i de la seva segona muller, Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, nascut com a bessó d'Hermínia d'Àustria.
Primers anys Va passar la infància a Schaumburg i Ofen. La seva formació va ser adequada i demostrà interès per les ciències polítiques, que després va estudiar a Viena.
L'arxiduc va ser enviat a les oficines centrals de Viena de 1839 a 1841, per formar-se en assumptes estatals i diferents sectors del servei públic. Després de dos anys adquirint coneixements, va recórrer els diferents territoris de l'imperi i alguns estats veïns entre 1841 i 1843. Va visitar províncies com Llombardia, Vèneto, Ístria i el Tirol, i diverses corts italianes i alemanyes. D'aquesta manera, va poder-se familiaritzar amb l'administració pública i amb l'economia de diverses regions i països. Al llarg dels anys va escriure una memòria de les seves visites que va presentar a l'emperador.
Governador a Bohèmia i Hongria El 1843 va ser nomenat governador de Bohèmia. Durant l'exercici del càrrec, va supervisar la construcció de la carretera imperial Riesengebirge (avui carretera I/14) entre Reichenberg i Třebovice. En el seu honor es va donar el seu nom a un turó amb una torre de vigilància, construïda d'ençà 1847 vora la carretera.
A la mort del seu pare, va tornar a Hongria, on va ser nomenat governador el gener de 1847. Així mateix, va ser elegit palatí pel parlament hongarès el novembre del mateix any.
Revolució de 1848 Amb l'esclat de la revolució de 1848, va haver de mediar entre la cort i els revolucionaris, sense èxit malgrat la seva popularitat. Dotat d'amplis poders, va nomenar primer ministre a Lajos Batthyány el març de 1848 i va obrir el Parlament a Pressburg a començaments de juliol. Tanmateix, durant el conflicte entre el govern hongarès i els croates, va ser privat gradualment dels seus poders, a causa també de la situació inestable de la cort.
Després de l'atac de Josip Jelačić, no va poder assolir un armistici i va decidir abandonar Hongria i deixar el càrrec el setembre.
Darrers anys Després d'un temps a Moràvia, va establir-se a Schaumburg, i els darrers anys de la seva vida en balnearis francesos i suïsos.
Col·leccionisme Va ser un important col·leccionista de minerals. Quan va manar construir el castell de Schaumburg el 1850, va ampliar les habitacions per instal·lar-hi la seva extensa col·lecció, que consistia en unes 22.000 peces el 1885. Victor Leopold Ritter von Zepharovich va fer una descripció de les estances i de la col·lecció de l'arxiduc.
El 1857 va convertir-se en membre de l'Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina, per la secció de botànica.
Referències
Categoria:Arxiducs d'Àustria Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Morts a Menton Categoria:Persones de Budapest Categoria:Polítics hongaresos Categoria:Polítics austríacs Categoria:Morts de tuberculosi Categoria:Col·leccionistes Categoria:Acadèmics Categoria:Polítics morts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX