Michel Camilo (Santo Domingo, República Dominicana, 1954) és un compositor de música i pianista dominicà, que s'ha destacat sobretot al món del jazz.
Biografia Fascinat des de la infància per la música, Michel Camilo compon la primera peça musical amb solament cinc anys. Més tard va estudiar més tard al Conservatori Nacional del seu país, i amb setze anys esdevé membre de l'Orquestra Simfònica Nacional Dominicana. El 1979 viatja a Nova York (Estats Units) per a ampliar estudis a les Escoles de Música de Mannes i Julliard.
Michel Camilo és considerat com un pianista amb una tècnica brillant i compositor que dona als seus temes ritmes caribenys i harmonies de jazz. Lla seva composició «Why not?» es va convertir en un èxit gravat per Paquito D'Rivera en un dels seus àlbums, que va guanyar d'un Grammy (1983) en la versió vocal dels Manhattan Transfer.
Va debutar com a director clàssic el 1987, quan l'Orquestra Simfònica Nacional de la República Dominicana el va convidar a dirigir un recital amb obres de Korsakoff, Beethoven, Dvořák i una composició pròpia, «The Goodwill Games Theme», que li van valer un Premi Emmy. Després, el pianista fitxaria per la multinacional Sony, publicant l'homònim «Michel Camilo», «Fire», i «On the other hand», tots líders en les llistes internacionals de jazz.
Els següents anys estrenar la seva obra «Rhapsody for two pianos and Orchestra» (1992), a la banda sonora de la pel·lícula «Amo tu cama rica» del cineasta Emilio Martínez Lázaro, al llançament discogràfic de «Rendezvous» (1993), al nomenament com Doctor Honoris Causa per la Universidad de Santiago (República Dominicana), i a la publicació del disc per Sony, «One More onze» (1994).
En la dècada dels noranta del , Michel Camilo va participar en el disc de Katia Labeque «Little Girl», i va compondre la banda sonora de «Two much», del cineasta espanyol Fernando Trueba, va editar un nou treball, «Thru my eyes» (Tropijazz/RMM), va participar en la nit temàtica del Carnegie Hall dedicada a «Gershwin: a portrait in jazz», i va produir el disc d'Ana Belén «Lorquiana», que fomentà la seua fascinació per la música d'inspiració espanyola i el flamenc.
L'experiència amb el flamenc, compartida al costat del pianista Chano Domínguez, li va animar a emprendre un projecte musical que tirava arrels, indistintament, als universos del jazz i el flamenc, i que es va traduir en el disc «Spain», gravat al costat del que fou guitarrista de Camarón de la Isla, Tomatito. Gràcies a aquest àlbum Camilo i Tomatito van obtenir un Grammy Llatí en la categoria «Millor àlbum de jazz llatí» en la primera edició d'aquests prestigiosos guardons, celebrada a Los Angeles el 2000.
El 2002 Michel Camilo va estrenar al teatre Monumental de Madrid el «Concert per a piano i orquestra», en el qual trasllada la seva inspiració llatina a l'univers de la música clàssica.
Discografia 2011 - Mano a Mano 2009 - Caribe 2007 - Spirit of the Moment 2006 - Spain Again 2006 - Rhapsody In Blue 2005 - Solo 2003 - Live at the Blue Note 2002 - Triangulo 2002 - Piano Concerto, Suite & Caribe 2001 - Calle 54 (Soundtrack) 2000 - Spain 1997 - Thru My Eyes 1997 - Hands of Rhythm (Giovanni Hidalgo) 1996 - Two Much (Soundtrack) 1994 - One More Once 1993 - Rendezvous 1991 - Amo Tu Cama Rica (Soundtrack) 1990 - On the Other Hand 1989 - On Fire 1988 - Michel Camilo 1986 - Suntan 1985 - Why Not?
Referències
Enllaços externs
Categoria:Músics dominicans Categoria:Compositors americans Categoria:Pianistes de jazz Categoria:Músics de jazz americans Categoria:Músics de música llatina Categoria:Compositors de cinema Categoria:Guanyadors del premi Grammy Categoria:Persones de Santo Domingo Categoria:Alumnes de la Juilliard School Categoria:Alumnes del Mannes College The New School for Music Categoria:Pianistes americans Categoria:Professors del Berklee College of Music Categoria:Compositors del segle XXI Categoria:Compositors nascuts al segle XX