Els càncers de pell és el creixement sense control de les cèl·lules cutànies anormals, aquestes creixen per diverses causes. Els tres càncers de pell més comuns són, per ordre decreixent de freqüència: el carcinoma basocel·lular, el carcinoma escatós o espinocel·lular i el melanoma, cadascun porta el nom del tipus de cèl·lula de la pell de la qual sorgeix. Els càncers de pell generalment es desenvolupen a l'epidermis (la capa més externa de la pell), així són tumors clarament visibles i, per tant, detectables en les primeres etapes. Només a una petita minoria dels afectats els causaran la mort, a diferència de molts altres tipus de càncer, inclosos els originaris de la pulmó, pàncrees i estómac.National Cancer Institute - Common Cancer Types (http://www.cancer.gov/cancertopics/commoncancers ) El càncer de pell representa el càncer més comunament diagnosticat, superant als dels pulmons, mames, còlon i pròstata. El melanoma és el menys comú de tots tres, però és el més greu.
Tipus de càncer de pell Hi ha tres tipus principals de càncer de pell: Melanoma de pell; és el més agressiu dels càncers de pell, encara que, afortunadament, el menys comú. La majoria dels melanomes són de diversos colors, des de tons marrons fins a negres. Un petit nombre de melanomes són de color rosa, vermell o carnós; es denominen melanomes amelanòtics i tendeixen a ser més agressius. Els signes d'advertiment d'un melanoma maligne inclouen canvis en la grandària, la forma, el color o l'elevació d'una piga. Altres signes són l'aparició d'una piga nova durant l'edat adulta o dolor, picor, ulceració, enrogiment al voltant de la zona o hemorràgia en aquesta. Un mnemotècnic utilitzat sovint és "ABCDE", on A correspon a "asimètric", B a "vores" (irregular), C a "color" (bigarrat), D a "diàmetre" (major de 6 mm -la grandària de la goma d'esborrar d'un llapis-) i E a "en evolució"
Carcinoma basocel·lular o carcinoma de cèl·lules basals: Aquest és el tipus de càncer més comú. És un tipus de càncer de la pell que s'origina en les cèl·lules basals. Aquestes són cèl·lules petites i rodones situades en la part més baixa (o base) de l'epidermis, que és la capa més externa de la pell. El carcinoma de cèl·lules basals sol presentar-se com una protuberància elevada, llisa i nacrada en la pell exposada al sol del cap, el coll, el tors o les espatlles. A vegades poden veure's petits vasos sanguinis (denominats telangièctasis) dins del tumor. És freqüent l'aparició de crostes i hemorràgies en el centre del tumor. Sovint es confon amb una nafra que no cicatritza. Aquesta forma de càncer de pell és la menys mortal, i amb un tractament adequat pot eliminar-se, sovint sense deixar cicatrius importants.
Carcinoma espinocel·lular o carcinoma de cèl·lules escatoses: càncer que comença en les cèl·lules escatoses, que són cèl·lules primes i planes que s'assemblen a les escates dels peixos. Les cèl·lules escatoses es troben en el teixit que forma la superfície de la pell, el recobriment dels òrgans buits del cos, com els conductes dels aparells respiratori i digestiu. També es diu carcinoma epidermoide.
Altres tipus de càncers en la pell menys freqüents: Limfoma cutani, com la micosi fungoide Sarcoma de Kaposi Dermatofibrosarcoma o histiosarcoma maligne Carcinoma de Merkel. En la majoria dels casos, els carcinomes de cèl·lules de Merkel són protuberàncies vermelles, morades o del color de la pell que creixen ràpidament i no són doloroses ni piquen. Poden confondre's amb un quist o un altre tipus de càncer. Processos inflamatoris crònics cutanis que es malignen.Estela, Alejandra; Losardo, Ricardo: Hidradenitis supurativa crónica y su relación con el carcinoma epidermoide. Rev. Asociación Médica Argentina. 2018, vol.131, no.3, p.17-22. . ISSN 0004-4830.
Metàstasi d'altres càncers en la pell: cutani, també conegudes com letàlides o metàstasis cutànies.
Factors de risc Sobreexposició a la radiació ultraviolada, habitualment procedent del sol. Produeix una lesió directa o indirecta al DNA. Aquesta és la causa principal d'aquest tipus de càncer. Color de la pell, són més comuns en persones d'ulls i pell clares; degut a la menor protecció a la radiació ultraviolada. Predisposició genètica. Ferides d'evolució crònica (que no s'acaben de curar), especialment cremades. Com tots els càncers, són més comuns en persones d'edat avançada. Haver patit estrès reiterat, trauma psíquic o altres esdeveniments desestabilitzadors del sistema immunològic
L'edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols l'1,55% de les defuncions per càncer de pell als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 65,83% es produïren en individus de 65 anys o més.
Diagnòstic El diagnòstic es realitza mitjançant biòpsia i examen histopatològic.
Els mètodes no invasius de detecció del càncer de pell inclouen la fotografia, la dermatoscòpia, l'ecografia, la microscòpia confocal, l'espectroscòpia Raman, l'espectroscòpia de fluorescència, l'espectroscòpia de terahertzs, la tomografia de coherència òptica, la tècnica d'imatges multiespectrals, la termografia, la bioimpedància elèctrica, el stripping amb cinta adhesiva i l'anàlisi assistida per ordinador.
La dermatoscòpia pot ser útil per a diagnosticar el carcinoma basocel·lular, a més de la inspecció de la pell.
No hi ha prou proves que la tomografia de coherència òptica (OCT) sigui útil per a diagnosticar el melanoma o el carcinoma de cèl·lules escatoses. La OCT pot tenir una funció en el diagnòstic del carcinoma basocel·lular, però es necessiten més dades que el recolzin.
S'han desenvolupat dispositius de diagnòstic assistit per ordinador que analitzen imatges d'un dermatoscopi o espectroscòpia i poden ser utilitzats per un diagnosticador per a ajudar en la detecció del càncer de pell. S'ha comprovat que els sistemes CAD són molt sensibles en la detecció del melanoma, però tenen una elevada taxa de falsos positius. Encara no hi ha prou proves per a recomanar la EAC en comparació amb els mètodes de diagnòstic tradicionals.
No és clara la utilitat de l'ecografia d'alta freqüència (HFUS) en el diagnòstic del càncer de pell. No hi ha prou proves que la microscòpia confocal de reflectància serveixi per a diagnosticar el carcinoma basocel·lular o escatós o qualsevol altre càncer de pell.
Prevenció de càncer de pell La millor manera de prevenir el càncer de pell és reduir l'exposició solar: No exposar els nadons al sol. Evitar l'exposició al sol entre les 10 del matí fins a les 4 de la tarda. Utilitzar protecció solar. Utilitzar ulleres amb filtre a la radiació ultraviolada.
La protecció solar és eficaç i, per tant, es recomana per a prevenir el melanoma i el carcinoma de cèl·lules escatoses. Hi ha poques proves que sigui eficaç per a prevenir el carcinoma de cèl·lules basals. Altres consells per a reduir les taxes de càncer de pell són evitar les cremades solars, usar roba protectora, ulleres de sol i barrets, i intentar evitar l'exposició al sol o els períodes de màxima exposició. El Grup de Treball de Serveis Preventius dels EUA recomana que s'aconselli a les persones d'entre 9 i 25 anys que evitin la llum ultraviolada.
El risc de patir càncer de pell pot reduir-se amb una sèrie de mesures, com disminuir el bronzejat en interiors i l'exposició al sol al migdia, augmentar l'ús de protectors solars, i evitar el consum de productes del tabac.
La raó per la qual és important limitar l'exposició al sol i evitar les cambres de bronzejat és que ambdues impliquen l'ús de llum UV. Se sap que la llum UV danya les cèl·lules de la pell mutant el seu ADN. L'ADN mutat pot causar tumors i altres creixements en la pell. A més de l'exposició als raigs UV, existeixen altres factors de risc. La pell clara, els antecedents prolongats de cremades solars, les pigues i els antecedents familiars de càncer de pell són només alguns d'ells.
No hi ha prou proves a favor ni en contra del cribratge del càncer de pell. No s'ha demostrat que els suplements vitamínics i antioxidants tinguin efectes preventius Les proves que les mesures dietètiques redueixen el risc de melanoma són provisionals, amb algunes proves epidemiològiques de suport, però sense assajos clínics.
L'òxid de zinc i l'òxid de titani s'utilitzen sovint en els protectors solars per a proporcionar una àmplia protecció enfront dels raigs UVA i UVB.
El consum d'uns certs aliments pot disminuir el risc de cremades solars, però aquesta protecció és molt de menor que la que proporciona la protecció solar.
En un metaanàlisis sobre la prevenció del càncer de pell en persones d'alt risc es van trobar proves que l'aplicació tòpica de la loció liposomal T4N5 reduïa la taxa d'aparició de carcinomes de cèl·lules basals en persones amb xeroderma pigmentós, i que la acitretina presa per via oral pot tenir un benefici protector de la pell en persones després d'un trasplantament de ronyó.
Una recerca publicada al gener de 2022 per la Facultat de Farmàcia de la Universitat Estatal d'Oregon va demostrar que una vacuna que estimula la producció d'una proteïna fonamental per a la xarxa antioxidant de la pell podria reforçar les defenses de les persones contra el càncer de pell.
Referències
Enllaços externs
Dermatologia.cat: Càncer cutani
Categoria:Càncers de pell Pell