Aratinga és un gènere d'ocells de la família dels psitàcids que habita zones forestals més o menys tancades de l'àrea Neotropical. El seu nom vulgar, aratinga, també s'ha utilitzat per designar espècies properes que no pertanyen a aquest gènere, com ara l'aratinga nandai (Nandayus nenday).
La major part tenen un color predominantment verd, encara que alguns són grocs o taronja. Són ocells socials que a la natura es veuen en grups.
Pertanyen al grup que s'ha denominat «lloros de cua llarga» i moltes de les seves espècies són utilitzades en avicultura. De vegades han fugit del captiveri, i s'han establert de manera més o menys estable, molt lluny de llur àrea natural de distribució, com ara als Països Catalans, on hi ha petites poblacions reproductores d'aratinga mitrada,Aratinga mitrada. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. Rev. 19-02-2013 d'aratinga de cap blauAratinga de cap blau. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. Rev. 04-07-2010 i d'aratinga de màscara roja.Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Joan Estrada et al., Lynx Aratinga de màscara roja. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. Rev. 19-02-2013
Espècies Tradicionalment es considerava dins aquest gènere fins a 20 espècies. Moltes d'elles són ubicades avui a altres gèneres com ara Eupsittula, Guaruba, Leptosittaca, Ognorhynchus i Psittacara. Actualment s'hi inclouen 6 espècies: aratinga de cap turquesa (Aratinga weddellii). aratinga nyandai (Aratinga nenday). aratinga sol (Aratinga solstitialis). aratinga sulfúria (Aratinga maculata). aratinga jandaia (Aratinga jandaya). aratinga frontdaurada (Aratinga auricapillus).
Jean-Baptiste Labat descriu una població de petits lloros que vivien a l'Illa de Guadalupe, proposant-la, amb poques proves, com una espècie independent, l'aratinga de Guadalupe (Aratinga labati). No hi ha restes biològics d'aquesta espècie i la situació es considera hipotètica.Fuller, Errol. 1987. Extinct Birds. Pàgina 131. Penguin Books (England).
Referències