Super Furry Animals (literalment en anglés «animals súper peluts») fon un grup de rock gal·lés originat a Caerdydd a principis de la dècada del 1990 i en actiu fins al 2016: els Super Furry (sovint ressenyat de forma abreujada com a SFA) utilitzen principalment l'anglés en les seues cançons, encara que també fan ús de la seua llengua materna, el gal·lés.
Després d'un paró de deu anys durant el qual Gruff Rhys i la resta de membres feren carrera en solitari, a les acaballes de 2025 anunciaren una gira per les illes britàniques per a la primavera d'estiu següent.
El nom del grup deriva d'unes camisetes dissenyades per la germana de Gruff Rhys (cap visible del conjunt) amb la llegenda en qüestió estampada sobre el teixit i, encara que el grup acostuma a fer ús del llenguatge amb doble sentit, el seu nom no pareix tindre cap altre significat explícit o implícit més que l'evident.SuperFurry.org cronologia del grup
L'actor Rhys Ifans (Twin Town, Notting Hill) va ser cantant dels SFA durant els començaments, abans que el grup obtinguera ressò estatal; això a banda, la formació sempre ha sigut la mateixa.
Origen miniatura|esquerra|Guto Pryce en 2008 miniatura|Huw Bunf Bunford en 2008 Els components del grup es van ajuntar a la capital gal·lesa després de formar part de diversos conjunts: Anhrefn, Emily i -el més notable d'ells- Ffa Coffi Pawb (literalment, els «grans de café de tot lo món»; fonèticament, «que vos foten a tots»). Rhys, Ieuan i Pryce tocaven junts des de principis dels 90 i van rodar per la Bretanya com a grup de música tecno; en afegir-se Bunford i Ciaran començaren a fer noves cançons i en 1995 firmaren amb la discogràfica independent gal·lesa Ankst, per la qual cosa se'ls considera part de la renaixença de les arts a Gal·les junt amb altres grups musicals com Catatonia, Gorky's Zygotic Mynci i els Manic Street Preachers. Visit Wales Sobre Gal·les: música
Ankst La primera cançó publicada pel grup va ser Dim Brys Dim Chwys («no t'afanyes, no t'acalores»), SuperFurry.com lletra de Dim Brys Dim Chwys una peça de tecno ambiental gravada en 1994 per a la ràdio gal·lesa que, en agost del 95, s'inclouria en el recopilatori Triskedekaphilia. Llavors, dos mesos abans els Super Furry Animals ja havien signat amb Ankst i acabaven d'editar el seu EP de debut: Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch (In Space), inclòs en el Llibre Guinness dels Rècords per ser l'EP amb el títol més llarg (cal dir que això fa referència al topònim oficial del poblet de Llanfairpwll, un dels més llargs del món). Encara en octubre del 95 treien un altre EP, Moog Droog, el nom del qual mescla la coneguda marca de sintetitzadors Moog i l'argot utilitzat en La taronja mecànica; a més, també es pot interpretar Mwg Drwg, que en gal·lés (idioma en el qual canten estos dos primers lliuraments) significa «fum de canyot» com a sinònim de cànnabis.
A les acaballes del mateix any, en un concert a Camden (el segon que feien fora de Gal·les, després d'un altre a Londres) van ser «descoberts» per Alan McGee, que els va oferir contractar-los per la seua discogràfica, Creation (la qual, poc més avant, llançaria a la fama els Primal Scream, Teenage Fanclub i Oasis), amb la condició que deixaren de cantar en la seua llengua materna i ho feren en anglés; sorprenentment, en eixa ocasió ho havien cantat (i parlat) tot en anglés, encara que pel seu accent tancat amb prou faena se'ls entenia. BBC biografia del grup
Fuzzy Logic (1996) En febrer de l'any següent es produïa el seu debut en Creation amb Hometown Unicorn («unicorn local»), «senzill de la setmana» en la New Musical Express (a proposta dels Pulp) i el seu primer èxit entre els cinquanta primers del Regne Unit: concretament, en el lloc 47. El següent, una nova versió de God! Show Me Magic («Déu! Ensenya'm màgia», l'única cançó en anglés dels dos EP anteriors), va arribar al lloc 33 només publicar-se (en abril del mateix any) i també va ser Single or the Week de la NME. En maig apareixia el seu primer disc, Fuzzy Logic («lògica difusa», un concepte filosòfic), que també va rebre bones crítiques (malgrat no tindre massa èxit de vendes) i va arribar al lloc 23 de les llistes: en la portada apareixen diverses fotos de carnet del famós traficant de drogues blanes (i resident a Palma) Howard Marks disfressat, del qual parla una altra cançó del disc, Hangin' (with Mr. Marks) («de traina amb el sr. Marks»).
El tercer single, una nova versió de Something 4 the Weekend («alguna cosa pel cap de setmana», una cançó sobre el tast de vins) SuperFurry.org fitxa del Fuzzy Logic més molla que la del disc, va arribar al número 18 eixe juliol. El quart i últim, If You Don't Want Me to Destroy You («si no vols que et destruïsca») havia d'anar acompanyat d'una altra cançó anomenada The Man Don't Give a Fuck («a l'home se li'n fot»), però hi va haver problemes en llevar un estracte de la cançó Showbiz Kids de Steely Dan que constituïa la base de la tornada i al final la van substituir per Guacamole: el single va arribar al número 18 i The Man Don't Give a Fuck quedaria com una de les peces més reconegudes del grup. En aconseguir els drets de la cançó la van editar com a senzill junt amb unes altres remescles, però en fer ús repetit de la paraula fuck («fotre») més de cinquanta voltes, va ser molt poc radiada; així i tot, va arribar al lloc 22 i va quedar com a última cançó del seu repertori en directe.
Radiator (1997) A principis del 97, els Furry Animals s'embarcaren en la NME Brats Tour (la gira per a «cagons» de la revista britànica) i embastaren immediatament la continuació del Fuzzy logic. Dos nous senzills precediren el nou àlbum: Hermann ♥'s Pauline (una cançó sobre els pares d'Einstein) en maig i The International Language of Screaming («el llenguatge internacional del crit») en juliol, llocs 26 i 24 en la llista d'èxits, respectivament; estos eren els primers a presentar portades de l'artista Pete Fowler, el qual des de llavors els les ha dissenyades quasi totes. El disc, de nom Radiator («radiador»), arribaria en agost del mateix any i la resposta va ser, si més no, millor que la de l'anterior en vendre's més ràpidament i arribar al número 8; Creation, però, no va tindre vista comercial, en publicar-lo només quatre dies després de l'esperat Be here now dels Oasis. Dos singles més, Play it Cool («toca-ho bé», setembre del 97) i Demons («dimonis», novembre del 97) que arribarien -ambdós- al lloc 27 en les llistes, suggerien que SFA pugnava per sobrepassar la seua fita comercial alhora que s'establien com a favorits de la premsa musical, un avantatge sobre els altres integrants del Britpop.
Ice Hockey Hair (1998) Després d'un descans per repensar-s'ho, a principis del 98 gravaren un nou EP a ca Gorwel Owen i l'editaren en maig: Ice Hockey Hair (perífrasi referida al mullet, un tall de cabell associat amb els jugadors d'hoquei sobre gel), de quatre temes, contenia les inconfusibles habilitats compositives de SFA combinades amb ritmes frescs i un compàs emprat dels Black Uhuru; la cançó homònima, d'una èpica melòdica i commovedora, va guanyar en emissions mentre Smokin es convertia en una altra preferència dels aficionats. La tornada, que resa «jo només vull fumar-me'l» («I just want to smoke it») va rebre acceptació immediata, si bé en una entrevista en la Melody Maker els Furries afirmaven que això es referia a fumar un peix o a les rodes dels camions com cremen l'asfalt. Així, es va convertir en el seu lliurament més reeixit en arribar al número 12 en les llistes i proporcionar-los una aparició memorable en el programa de televisió Top of the Pops.
En novembre del mateix any encara editaren Out Spaced, una recopilació de cançons de l'etapa d'Ankst (Dim Brys Dim Chwys inclosa), les cares B preferides pel grup i les sol·licitades The Man Don't Give a Fuck i Smokin (amb una edició especial limitada en un paquet de goma en forma de mamella). Aparentment, això s'interpretava com una línia de separació entre una primera època inicial del conjunt i la pròxima, més ambiciosa, que vindria després.
Guerrilla (1999) En gener de 1999 els Super Furry van ser proclamats «millor grup novell» pels lectors de la NME; en maig, el nou single arribava al número 11 de la llista: Northern Lites (literalment «llums del nord», també és el nom d'un tipus de llavors de cànem), una densa producció amb tambors de limbo que executen un ritme de calipso mentre Gruff Rhys canta una lletra irrellevant sobre El Niño (i un videoclip més desbaratat encara, en forma de documental sobre com es tallen les pedres del curling), era la carta de presentació del Guerrilla.SuperFurry.org fitxa del Guerrilla
Enregistrat als Real World Studios, el nou lliurament conservava les melodies pop dels discs anteriors, però prenia una nova direcció menys dependent de les guitarres i esdevenia el treball més experimental del grup en aquell moment: capes de música mostrejada sobre vent metall, percussió i la veu melòdica de Gruff produïren un àlbum que reprenia la llibertat creativa dels grups dels 60 i l'actualitzava a les acaballes dels 90.
El resultat oscil·la entre el glam rock i el garage en peces rockeres com Night Vision («visió nocturna») o The Teacher («el mestre»), el tecno innovador de Wherever I Lay My Phone (That's My Home) («allà on deixe el mòbil, allà tinc la llar»), l'Ambient alternatiu de Some Things Come From Nothing («algunes coses venen de no res») i el drum and bass marxós de The Door To This House Remains Open («la porta d'esta casa es queda oberta»). La portada, també de Fowler, presentava els primers models tridiminsionals dels seus personatges, en compte dels dibuixos que havia fet en Radiator i els seus singles.
Després de tocar en diversos festivals estiuencs (l'any anterior havien actuat en el FIB, on es van presentar en valencià amb un «Bona nit! Som els Super Furry Animals!!»), el conjunt va traure Fire in My Heart («foc en el meu cor», la peça més acústica del Guerrilla) en agost i la va vore aplegar fins al 25. Llavors s'embarcaren en una gira pels Estats Units i el Regne Unit, on l'últim recital va tindre lloc al Cardiff International Arena: eixe va ser el primer concert de la història en Surround i emès per Internet.
Mwng (2000) Al gener de l'any 2000, en una entrevista en Melody Maker, Rhys declarà: «M'agrada la idea de crear caos cultural.» El mateix mes encara apareixia l'últim single del Guerrilla, Do or Die («mou-te o mor-te»), que va arribar al número 20; també era l'últim lliurament del grup en Creation, ja que Alan McGee va decidir dedicar-se a altres assumptes. De fet, els SFA ja estaven pensant a traure el disc següent en el seu propi segell, Placid Casual: Mwng (pronunciat /mung/), publicat el 25 de maig, encara s'allunyava més de la seua línia inicial amb un repertori eminentment acústic cantat en la seua llengua materna, inintel·ligible a la resta dels britànics.
Així i tot, les brillants melodies demostraven que les habilitats dels Furry Animals no s'havien perdut entre la producció psicodèlica i arribar al lloc número 11 en vendes, una fita ressenyable en tractar-se d'un disc en una altra llengua radicalment diferent de l'anglés que va ser distingit pel parlament en l'esforç per promoure la llengua gal·lesa. L'únic senzill extret del Mwng («cabellera» en gal·lés) va ser Ysbeidiau Heulog («intervals assoleiats»), una edició limitada de tres mil còpies en vinil amb Charge (una peça de rock instrumental gravada en les sessions de John Peel per la BBC) en la cara B, publicada en maig del 2000, poc abans de l'eixida del disc el mateix mes.
En 2000 també va tindre lloc la seua col·laboració amb l'ex-Beatle Paul McCartney (al qual havien conegut durant una gala de la NME on van ser premiats pel millor directe) en el seu Liverpool Sound Collage, nomenat a un premi Grammy: per l'ocasió, els gal·lesos remesclaren unes gravacions inèdites del quartet de Liverpool i contribuïren amb dues peces pròpies, Free Now i Peter Blake 2000.