Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Orígens familiars Fill segon del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i de la seva segona muller, Felícia de Roucy. Fou germanastre del difunt rei Pere I d'Aragó, i germà del també difunt rei Alfons I d'Aragó.
Núpcies i descendents
Va mostrar una gran preocupació perquè la corona no quedés sense hereu. Després de l'oposició dels nobles aragonesos en intentar adoptar Garcia V de Navarra com a fill, va decidir casar-se i trencar el seu vot de castedat.
1135. ∞ Agnès de Peitieu; 1135, 13 de novembre, catedral de Jaca . la infanta Peronella d'Aragó (1136-1173), reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça, comtessa de Sobrarb i comtessa consort de Barcelona.
Vida eclesial miniatura|Monestir de Sant Pere el Vell, (Osca) El 3 de maig del 1093, a l'edat de 7 anys,Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 253; La elección de Ramiro II el Monje el seu pare l'entregà com a monjo al monestir occità de Sant Ponç de Tomeres. El 1111 el seu germà el rei Alfons I d'Aragó s'enfrontà a la seva muller Urraca I de Lleó, que es refugià a l'abadia de Sant Benet a Sahagún en espera de la nul·litat papal del matrimoni; aquesta situació desembocaria en el saqueig de l'abadia aquell mateix 1111 per part dels burgesos de Sahagún recolzats per les tropes aragoneses d'Alfons I d'Aragó, que després del saqueig nomenà al seu germà, de 25 anys, nou abat de Sahagún (Lleó). El 1117 el seu germà el rei Alfons I d'Aragó inicià les obres del Monestir de Sant Pere el Vell (Osca), i Ramir en va ser nomenat prior. Finalment el 1134, poc abans de la mort del seu germà el rei Alfons I d'Aragó i a l'edat de 46 anys, fou nomenat bisbe de Roda de Ribagorça, però no tingué temps de ser consagrat ni en pogué prendre possessió.
La mort del seu germà el rei d'Alfons I d'Aragó
La mort del seu germà el rei Alfons I d'Aragó provocà un complex procés successori que desembocà en l'adveniment del Casal comtal de Barcelona a la Casa reial d'Aragó i té el seu origen en el Testament d'Alfons I d'Aragó.Arxiu Jaume I: Testament del rei Alfons I d'Aragó, deixant el seu regne als ordes militars El rei Alfons I d'Aragó "el Batallador" redactà el testament l'octubre del 1131 durant el Setge de Baiona,Ubieto Arteta, El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 69 Creación i desarrollo de la Corona de Aragón i el ratificà novament el 4 de setembre del 1134.Ubieto Arteta, El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 Creación i desarrollo de la Corona de Aragón El testament s'inicia amb la donació d'algunes tinences a diversos monestirs i catedrals; seguidament procedeix a donar la totalitat del regne d'Aragó, "A aquests tres concedeixo tot el meu regne", als ordes militars existents aleshores i de recent creació: Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple de Salomó i Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem.
Segons l'historiador Antonio Ubieto, el testament és fruit de l'avançada edat del rei i de l'estat psicològic de "decrepitud mental i física".Ubieto Arteta, El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 79 Creación i desarrollo de la Corona de Aragón"La muerte de Alfonso I el Batallador en realidad estaba anunciada desde hacía algun tiempo. Por un lado, su avanzada edad para la época: sesenta y un años. Por otro, las secuelas psicológicas de la derrota de Fraga, ya que hasta entonces siempre había resultado vencedor. Y finalmente, la existencia de un testamento, que no podía cumplirse, denotaba cierta decrepitud mental y física."
La lluita pel tron miniatura|Llegenda de la Campana d'Osca, de José Casado del Alisal El seu germà, el rei Alfons I el Bataller, va fer hereus dels seus regnes els Ordes militars, però a la seva mort en el Setge de Fraga ningú va pensar a complir aquest testament i els nobles aragonesos, reunits a Jaca van reconèixer Ramir com a rei. Per la seva banda, els navarresos van escollir Garcia V el Restaurador. En aquest moment Ramir, que era bisbe de Roda-Barbastre, renuncià al càrrec i ocupà el tron.
Malgrat que no tenia experiència política, va sufocar amb èxit diverses revoltes durant el seu regnat, que solament va durar tres anys, doncs al Regne d'Aragó hi havia diversos bàndols nobiliaris que lluitaven per arribar a majors cotes de poder i riquesa, que es van enfrontar entre ells aprofitant el canvi de monarca. En una d'aquestes disputes, Ramir II va estar a punt de perdre el tron, i s'hagué de refugiar a Besalú el 1135. Al seu retorn va solucionar el problema ordenant decapitar diversos nobles que havien assaltat una caravana de musulmans en temps de treva, fet que va donar origen a la llegenda de la campana d'OscaLa llegenda de la campana diu que el rei va convocar corts a Osca amb el pretext de fer una campana tan gran que se sentís en tot el regne, però quan els nobles rebels arribaven a palau, eren detinguts i decapitats immediatament Aragón es así, La campana de Huesca, parte de mito y de realidad
La Llegenda de l'elecció de Ramir el Monjo és una llegenda sobre el procés que va portar a l'elecció del bisbe Ramir com a rei d'Aragó recollida per primera vegada a De rebus Hispaniae del bisbe navarrès de Toledo Rodrigo Ximénez de Rada i que després es recollirà a les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona. Un aspecte destacat de la llegenda és que la dissensió que mogué als nobles navarresos a proclamar pel seu compte a Garcia Ramires es degué al fet que Pero d'Atarés s'estava banyant.Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 245; La elección de Ramiro II el Monje
Capitulacions de Barbastre
Va donar el seu regne i la seva filla Peronella d'Aragó, d'un any d'edat, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. La donació es va signar a Barbastre l'11 d'agost de 1137 i es produiria el dia que ell volgués. El comte quedava com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills.
El 27 d'agost d'aquest mateix any, durant la seva estada en el castell d'Ayerbe, Ramir redactà un segon document en el qual es compromet a no fer donacions sense l'aprovació del comte barceloní. I el 13 de novembre, Ramir II, en un altre document, anuncia als seus súbdits, que sense renunciar formalment a la dignitat del títol de rei, va cedir tota l'autoritat efectiva del regne al seu gendre Ramón Berenguer, qui es va convertir en "príncep dels aragonesos" (Princeps Aragonensis). Des d'aquest moment Ramon Berenguer, amb títol de comte de Barcelona i príncep d'Aragó, es fa càrrec dels dos estats.
El mes d'agost de 1150 es van celebrar les noces del comte Ramon Berenguer i Peronella d'Aragó a Lleida.
Ramir va retenir el títol de rei fins a la seva mort en 1157, amb Ramon Berenguer encara viu, tot i que des de la donació no va tornar a exercir.
Retir Sembla que els últims dies de Ramir van transcórrer entre el Monestir de Sant Pere el Vell d'Osca i la seva possessió de Sant Úrbez de Sarrablo. Va morir a Osca el dia 16 d'agost de 1157 i fou enterrat a la capella de Sant Bartomeu de San Pedro el Viejo.
Títols i successors miniatura|Signum Regis de Ramir II d'Araó; s'hi aprecien les lletres alfa i omega A setembre del 1134: Ego Ranimirus, Dei gratia rexArxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó atorga una carta de franquícia a tots els francs pobladors d'Osca
A 14 d'octubre del 1134: Ego Raimiro, Dei gratia rexArxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó dona als homes de Calatayud el castell i vila d'Aranda
A gener del 1135: Ego quidem Ranimirus Dei gratia Aragonensium rex (...) Regnante me Dei gratia rex in Aragone et in Superarbi atque in RipacurciaBolea en la época de Ramiro II de Aragón
A agost del 1135: Ego Ranimirus Dei gratia Aragonensium rex (...) regnante me Dei gratia rex Ranimirus in Aragon et in Suprarbe atque in Ripacurcia
A 11 de setembre del 1135: ego, Rannimirus rex, filius Sancii regis (...) Ego Rannimirus rexArxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó confirma els furs de Jaca donats pel seu pare Sanç Ramírez
A 11 d'agost del 1137, Capítols matrimonials de Barbastre (1137): Ego Rammirus, Dei gratia rex aragonensisArxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó dona en matrimoni la seua filla Peronella al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV
A 27 d'agost del 1137, Confirmació d'Ayerbe (1137): Rammirus, rex aragonensisArxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó confirma de declaració feta uns dies abans
A 13 de novembre del 1137, Renúncia de Saragossa (1137): ego Rammirus, Dei gratia rex aragonensis (...) ego Rammirus, aragonensium rexArxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó ordena a tots els seus hòmens que mantinguen en nom del comte Ramon Berenguer IV
Vegeu també Llegenda de la Campana d'Osca
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Heraldo de Aragón: Identificada genéticamente la primera dinastía de los Reyes de Aragón
Categoria:Ramir II d'Aragó Categoria:Abats benedictins espanyols Categoria:Bisbes de Barbastre-Roda Categoria:Bisbes del segle XII Categoria:Morts a Osca