Manuel Rubén Abimael Guzmán Reynoso (Mollendo, Arequipa, 3 de desembre de 1934 - Base naval de Callao, 11 de setembre de 2021), més conegut pel nom de guerra de President Gonzalo, fou un militant comunista peruà, líder-fundador de la guerrilla maoista Sendero Luminoso fins a la seva detenció l'any 1992. Se l'acusa de ser responsable de la mort de milers de civils.
Biografia El 1962, amb vint-i-vuit anys, va arribar a la ciutat d'Ayacucho per a ensenyar filosofia. Poc després de la seva arribada va aprendre quítxua i va iniciar una intensa militància política.
Entre 1968 i 1980, el Perú, com la resta de països llatinoamericans, va conèixer el seu període de dictadura militar. A final dels anys setanta, Guzmán va deixar la universitat i va passar a la clandestinitat. Un cop extreta de la lectura de Mao Zedong la convicció que la guerra era una etapa indispensable també per a la realitat peruana, va promoure la creació de l'Exèrcit Guerriller Popular (EGP) com a estructura paral·lela a Sendero Luminoso.
Acusat de terrorista pel Govern peruà, Guzmán va ser capturat el 1992 en una operació duta a terme pel Grup Especial de la Intel·ligència peruana (GEIN) i declarat culpable per un tribunal militar i condemnat a cadena perpètua. Aquesta sentència va ser anul·lada el 2003 pel Tribunal Constitucional, que va considerar inconstitucionals diversos decrets presidencials. Amb aquesta sentència es van anul·lar també les condemnes a 2.500 persones.
El moviment Sendero Luminoso fou considerat com a «organització terrorista internacional» segons el Departament d'Estat dels Estats Units.Department d'Estat dels EUA, 30 d'abril 2007. "Terrorist Organizations". Consultat 11 de juny 2009.
El 21 d'abril de 2010, Abimael Guzmán va iniciar una vaga de fam per a protestar contra el Govern peruà, que no li concedia la possibilitat de casar-se amb la seva companya, Elena Iparraguirre.Fundador sendero luminoso y pareja en huelga de hambre
Passà la resta de la seva vida a presó on morí 29 anys després de la seva captura. Després de la seva mort, el destí del cos sense vida fou motiu de controvèrsia al Perú, i es promulgà una llei ad hoc perquè els condemnats per terrorisme fossin incinerats, contravenint la voluntat de la família i evità, així, que la seva tomba es convertís en lloc de culte.
Referències
Categoria:Comunistes peruans Categoria:Professors de filosofia Categoria:Regió d'Arequipa Categoria:Morts al Perú Categoria:Activistes peruans Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX