LO'odham (pronunciat ) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic. O'odham ñiok (escrit a vegades O'odham ñeok) és la designació nativa d'aquesta llengua, on ñiok és la paraula que designa llengua o parla, mentre que o'odham és l'endònim amb el qual es diuen a si mateixos.
Nombre de parlants Té uns dotze mil parlants en territori nord-americà i unes quantes centenars al territori mexicà, on és considerada com una llengua propera a l'extinció. Segons el cens dels Estats Units del 2000 i altres enquestes lingüístiques, l'O'odham és la sisena llengua indígena amb el major nombre de parlants, després del nàvajo, el dakota, el yup'ik, el cherokee, i l'apatxe occidental. Endemés és la tercer llengua ameríndia més parlada a Arizona després del nàvajo i l'apatxe occidental, la tercer més parlada al comtat de Pinal i la quarta més parlada al comtat de Pima. .
Aproximadament el 8% dels parlants d'O'odham parlen anglès "no molt bé" o "gens", d'acord amb els resultats del cens del 2000. Aproximadament el 13% dels parlants d'O'odham als EUA es trobaven en edats compreses entre els 5 i 17 anys, i entre els parlants més joves, aproximadament el 4% van informar que parlaven anglès "no molt bé" o "gens".
Dialectes L'O'dham es divideix en tres dialectes principals que comprenen nombrosos sots-dialectes.Saxton, Dean, Saxton, Lucille, & Enos, Susie. (1983). Dictionary: Tohono O'odham/Pima to English, English to Tohono O'odham/Pima. Tucson, AZ: The University of Arizona Press Tohono O'odham (Cukuḍ Kuk, Gigimai, Hu:huʼula, Huhuwoṣ, Totoguañ) Akimel O'odham (Gila oriental, Kohadk, riu Salt, Gila Occidental) Hia C-ed O'odham Les major diferències lèxiques i gramaticals entre el Tohono O'odham (o Papago) i l'Akimel O'odham (o Pima) són:
Tohono O'odham Akimel O'odham Català ʼaʼad hotṣ enviar ñeñida tamiam esperar s-hewhogĭ s-heubagĭ estar calent sisiṣ hoʼiumi (but si:ṣpakuḍ, stapler) anar ràpid pi: haʼicug pi ʼac estar absent wia ʼoʼoid caça tr.
Hi ha altres major diferències dialectals entre els dialectes del nord i del sud, per exemple:
Antic O'odham Meridional Septentrional Català * ʼa:pi:m ʼa:ham ʼa:pim tu * cu:khug cu:hug cu:kug carn * ʼe:kheg ʼe:heg ʼe:keg fer ombra * ʼu:pham ʼu:hum ʼu:pam marxar
El dialecte Cukuḍ Kuk no té certes disposicions on el Tohono O'odham tenen bilabial:
Alters TO dialectes Chukuḍ Kuk Català jiwia, jiwa jiia arribar ʼuʼuwhig ʼuʼuhig ocell wabṣ haṣ només wabṣaba, ṣaba haṣaba però
Estatut oficial Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.
Fonologia Vocals El pima té cinc vocals, endemés distingeix entre vocals llargues i breus. {| class=wikitable style="text-align: center;" |- ! !! Anterior !! Central !! Posterior |- ! Tancada
! Mitjana
! Oberta
Consonants L'inventari de consonants de l'o'odham inclou: {| class=wikitable style="text-align:center;" |- ! ! colspan=2 | Labial ! colspan=2 | Alveolar ! colspan=2 | postalv. palatal ! colspan=2 | Velar ! colspan=2 | Glotal |- ! oclusiva sorda | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 | | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"| |- ! oclusiva sonora | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 | |- ! africada | colspan=2 | | colspan=2 | | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 | | colspan=2 | |- ! fricativa | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 | | colspan=2 style="font-size:larger;"| |- ! líquida | colspan=2 | | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 | | colspan=2 | | colspan=2 | |- ! nasal | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 | | colspan=2 | |- ! semiconsonant | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 | | colspan=2 | | colspan=2 style="font-size:larger;"| | colspan=2 | |} Referències
Enllaços externs
Categoria:Llengües uto-asteques Categoria:Llengües d'Arizona