Daphne du Maurier, DBE (Londres, 13 de maig de 1907-Cornualla, 19 d'abril de 1989), va ser una novel·lista britànica.

Biografia Filla del productor i actor de teatre Gerald du Maurier i de l'actriu Muriel Beaumont, i neta de l'escriptor i dibuixant George du Maurier, va gaudir sempre d'un ambient refinat. Els seus pares li van donar una educació exquisida i les seves bones relacions li van permetre publicar els seus primers escrits en la revista del seu oncle.

Es va casar amb el lloctinent Frederick Arthur Motague Browning, que va arribar a ser heroi de guerra i va rebre tractament de Sir. Ella mateixa va arribar a la distinció de Dama de Sa Majestat. Va residir al castell de Menabilly, una mansió a la costa de Cornualla, que li va servir com a escenari d'algunes de les seves obres i on va tenir tres fills.

Després de la seva mort, el 1989, es van fer moltes referències a la seva suposada bisexualitat: es van esmentar una relació amb Gertrude Lawrence, així com la seva atracció per Ellen Doubleday, l'esposa del seu editor nord-americà. Du Maurier afirma en les seves memòries que son pare volia un fill que arribés a ser mariscal de camp i que ella, descontenta, hauria volgut néixer nen, i desenvolupà un alter ego masculí per a ella mateixa.

Obra Amb poc més de vint anys, al 1931, va publicar la seva primera novel·la, The Loving Spirit. Després d'una biografia del seu pare –Gerald: A Portrait– i tres novel·les més, la publicació de l'obra Rebecca, el 1938, la va convertir en una de les autores més populars de la seva època.

A més de les seves obres més conegudes per haver estat dutes al cinema, va escriure moltes narracions en què presenta dones traumatitzades o complexes en entorns perversos i inquietant, sovint ambientats a la costa salvatge de Cornualla, on visqué. És el cas de novel·les com La meva cosina Raquel i relats com La pomera, El jove fotògraf o Besa'm una altra vegada, foraster. Personatges de complexitat psicològica i els elaborats punts de vista narratius dels seus relats presenten històries de crueltat, i discreta misogínia –que retrata irònicament–, en mansions sinistres i ambients pertorbadors, carregats d'energies negatives, que s'avancen als que després descriuria Patricia Highsmith.

Els seus relats, al cinema miniatura|269x269px|Portada de la primera edició de la novel·la Rebecca (1938) Tant Rebecca com La meva cosina Raquel van ser portades al cinema, interpretades per Joan Fontaine i Olivia de Havilland, respectivament. Les pel·lícules Jamaica Inn i Els ocells, totes dues dirigides per Alfred Hitchcock, també es van basar en relats seus.

A partir del seu conte Frenchman's Creek es va filmar al 1944 la pel·lícula del mateix nom –La cala del francès, en la versió en català–, dirigida per Mitchell Leisen, que obtingué l'Oscar a la millor direcció artística al 1946. Al 1947 es filmà Hungry Hill, una pel·lícula britànica dirigida per Brian Desmond Hurst basada en la seva novel·la del mateix nom de 1943.

Del conte Don't Look Now [Ara no miris], del recull Non After Midnight (1971), se’n va fer una adaptació per al cinema (Amenaça a l'ombra, 1973), dirigida per Nicolas Roeg i interpretada per Donald Sutherland i Julie Christie, que va merèixer set nominacions i un premi a la millor fotografia en els Premis BAFTA 1973. miniatura|360x360px|Daphne du Maurier al 1947

Reconeixement En l'aniversari de la Reina Elisabet II, al juny de 1969, Daphne du Maurier va ser condecorada com a Dama Comandant de l’Excel·lentíssim Orde de l'Imperi britànic. Ella mai va utilitzar el títol i, segons la seva biògrafa Margaret Forster, no ho digué a ningú. Fins i tot els seus fills se'n van assabentar pels diaris. I va evitar l'atenció de la premsa.

La pel·lícula per a televisió Daphne, dirigida al 2007 per Clare Beavan, amb guió d'Amy Jenkins i interpretada per Geraldine Somerville, explica els anys centrals de la vida de l'escriptora. Es basa en part en la biografia autoritzada de Margaret Forster de 1993. «El que és fascinant és la manera com la seva vida personal va influir en la seva escriptura», va dir Kim Thomas, productora executiva de Daphne. «Un cop coneixes aquesta història, canvia la manera com ho llegeixes tot.»

Obres

The Loving Spirit (1931) I'll Never Be Young again (1932) The Progress of Julius (1933) (més tard es va tornar a publicar com a Julius) Jamaica Inn (1936) Rebecca (1938); traduïda al català per Marta Pera Cucurell, entre altres edicionsː Rebecca, Ed. 62, 2008, o Labutxaca, 2012 Rebecca (1940) (adaptació teatral pròpia a partir de la seva novel·la) Happy Christmas (1940) (conte) Come wind, come weather (1940) (recull de contes) Frenchman's Creek (1941) Hungry Hill (1943) The Years between (1945, teatre) The King's General (1946) Setembre Tide (1948, teatre) The Parasites (1949) My Cousin Rachel (1951), traduïda al català per Marta Pera Cucurellː La meva cosina Raquel La pomera (1952) (recull de contes, també conegut com a Kiss Me Again, Stranger) Mary Anne (1954) The Scapegoat (1957) Primers contes (1959) (recull de contes, escrits entre 1927-1930) The Breaking Point (1959) (recull de vuit històries curtes; també The Blue Lenses) Castle Dor (1961) (amb Sir Arthur Quiller-Couch) Els ocells i altres contes (1963) (reedició de La Pomera) The Glass-Blowers (1963) The Flight of the Falcon (1965) The House on the Strand (1969) Not After Midnight (1971) (recull de contes, també conegut com a Don't Look Now); Ara no miris (2023, Viena Edicions) Rule Britannia (1972) The Rendezvous and Other Stories (1980) (recull de contes) A més de les novel·les i contes, i tres obres de teatre, Daphne du Maurier també va escriure una guia de viatges sobre Cornuallaː Vanishing Cornwall (1967). I una autobiografia, Growing Pains (1977).

Referències

Categoria:Novel·listes londinencs Categoria:Dames Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Escriptors anglesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors anglesos morts al segle XX