Geografia de l'Uruguai 200px|Imatge de satèl·lit Imatge de satèl·litContinent AmèricaSubcontinent Amèrica del SudSuperfície 176.220 km²Fronteres 1.564 kmArgentina: 579 kmBrasil: 985 km Coordenades 30 35 S, 53 58 W Punt més elevat Cerro Catedral 513,66 mPunt més baix Oceà Atlàntic 0 mLongitud de costa 660 km LUruguai (en castellà i oficialment, República Oriental del Uruguay) és un estat sobirà situat al sud-est de l'Amèrica del Sud entre el Brasil al nord i l'Argentina al sud. Més concretament, el país es troba entre els meridians 53 i 58 oest (longitud) i entre els paral·lels 30 i 35 sud (latitud). Geografia de l'Uruguai - 1ª part
La seva superfície és de 176.220 km², dels quals 173.620 km² són terres i 2.600 km² són d'aigua. L'Uruguai té 1.564 km de frontera amb els països veïns: 985 km al nord amb el Brasil i 579 al sud i a l'oest amb l'Argentina. A l'est, té 660 km de costes sobre l'oceà Atlàntic i al sud i sud-oest té aigües sobre el Riu de la Plata, el qual comparteix amb l'Argentina. Dades geogràfiques de l'Uruguai
És el segon estat independent més petit de l'Amèrica del Sud (després de Surinam) i el tercer territori més petit tenint en compte la Guaiana Francesa, un departament francès d'ultramar. Tanmateix, Uruguai manté dues disputes limítrofs amb el Brasil sobre els territoris coneguts com a Illa Brasilera i Rincón de Artigas, els quals ocupen una àrea de 237 km². L'àrea total del territori uruguaià és de 318.413 km² (per la mar territorial de 125.057 km²). Servei Geogràfic Militar - Uruguai: superfície territorial.
La seva altitud varia entre 0 m i + 513,6 m (Sierra de las Ánimas amb el Cerro Catedral).
Topografia i hidrografia
miniatura|Llac a Iporá, Tacuarembó. miniatura|Cerro Catedral, el punt més elevat del país. L'Uruguai forma en realitat la transició entre la Pampa argentina i les muntanyes i turons del sud brasiler; la major part del llur territori està format per grans planes. El relleu és format per dos grans sistemes de muntanyes anomenats cuchillas i les corresponents ramificacions. D'altitud rarament superior a 300 m, les cuchillas tenen el seu punt culminant al Cerro Catedral, amb 513,66 m. La Cuchilla Grande es troba en terrenys d'embassament cristal·lí i la d'Haedo, sobre terrenys basàltics. Estretes planícies envolten el Riu de la Plata i la costa atlàntica. Xarxa Acadèmica Uruguaiana: Uruguay: territorio, espacios y participación ciudadana
El Río Negro és el sistema fluvial més important de l'interior del país. Serveix de frontera natural entre diversos departaments i divideix el territori entre nord i sud. És també un riu important per a la pesca. D'altra banda, el riu Uruguai separa el país de l'Argentina a l'oest, i és una destacada ruta hidrogràfica i de navegació, amb importants ports com els de Fray Bentos, Salto, Paysandú i Nueva Palmira, entre d'altres.
Finalment, l'Uruguai compta amb una complexa xarxa de rius. El Santa Lucía, al sud, és una font de proveïment d'aigua potable. Al nord, destaquen els rius Daymán i Cuareim-Quaraí. Altres rius importants són del Yí i el Cebollatí. Mentrestant, al sud-est, la llacuna Merín-Mirim serveix de límit natural amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul i la seva navegació és compartida per ambdós països.
El litoral meridional es divideix entre la costa riuplatenca i l'atlàntica. És el lloc de balnearis i platges com Atlántida, Piriápolis, Punta del Este, Punta del Diablo i La Paloma. Pel que fa al nord i nord-oest del país, cal destacar les fonts d'aigua termal (vegeu Termas del Arapey), les quals també són llocs de destinació turística.
Clima El clima a l'Uruguai és subtropical temperat, amb un estiu (desembre-març) llarg i càlid (terme mitjà 17,5 °C) i humit (pluges suficients durant tot l'any, terme mitjà 1.250 mm). Per la seva latitud, entre 30°S i 35°S, les quatre estacions es troben clarament diferenciades per la temperatura. Xarxa Acadèmica Uruguaiana: Clima del Uruguay y la región Universia.net: El clima de Uruguay
Factors influents en el clima de l'Uruguai són l'escassa altitud del territori, que permet una lliure circulació atmosfèrica, i la incidència dels corrents marins càlids (de Brasil des del nord) i freds (de les Malvines des del sud). En els darrers vint anys -i com a expressió local del canvi climàtic global- les precipitacions han augmentat quasi un 15%.
Perills naturals Forts vents estacionals (el pampero és un fred i, de vegades, violent vent que bufa des del nord de les pampes argentines), sequeres, pluges torrencials; a causa de l'absència de muntanyes, les quals actuen com a barreres climàtiques, totes les localitzacions són particularment vulnerables als ràpids canvis en el front climàtic.
Ús de la terra L'Uruguai es pot dividir en quatre regions diferents, segons factors socials, econòmics i geogràfics. Les regions són l'interior, el litoral, Gran Montevideo, i la costa.
Ús de la terraPercentatgeTerra de cultiu7%Collites permanents0%Pastoratge permanent77%Boscos i arbredes6%Altres10%
L'interior miniatura|Plantacions a Bella Unión, nord d'Artigas. Aquesta és la regió més gran del país quant a superfície i inclou els departaments d'Artigas, Cerro Largo, Durazno, Flores, Florida, Lavalleja, Rivera, Salto, Tacuarembó, Treinta y Tres, i la meitat oriental de Paysandú, Río Negro i Soriano. El tipus de sol és pla i ineficaç per a l'agricultura extensiva, tot i que conté abundant pastura verda.
Només entre el 2 al 3% del territori uruguaià és boscós. Entre 30.000 i 40.000 km² (17 a 23% del total) són arables, però tan sols la tercera part (prop de 7% del total de terra productiva) va ser cultivada el 1990. Gairebé tot l'interior consistia en granges de bestiar boví i oví; la pastura representava el 89% del total de terra productiva.
El bestiar oví a granges de mitjana escala es concentrava a l'oest i al sud. Va començar a emergir com una indústria d'exportació a l'últim quart del , especialment després de la introducció del filferro al camp, el qual va permetre una major delimitació de les propietats. La llana uruguaiana és de qualitat moderada.
Les granges de bestiar boví, o estancias, sobretot la indústria càrnia, són força desenvolupades (sobre 10 km²) i es troben concentrades al nord i a l'est. La indústria làctia es troba principalment al departament de Colonia. Atès que aquestes activitats no necessiten una mà d'obra molt significativa (només alguns gautxos), l'interior manca de grans ciutats o centres urbans destacats. Malgrat estar escassament poblat, l'interior compta amb capitals departamentals relativament urbanitzades, on es concentra la meitat de la població de cada departament. Els indicadors de desenvolupament social i econòmic són més baixos als departaments fronterers amb el Brasil, al nord-est. Les intencions del govern uruguaià de promoure la repoblació agrícola mitjançant una reforma de la terra a l'interior, han fracassat estrepitosament en termes econòmics, com, per exemple, la producció de blat. Una excepció és l'arròs, la major part del qual es produeix a l'est.
El litoral miniatura|Carrer al centre històric de Colonia del Sacramento. Els departaments lactis i agrícoles de Colonia i San José s'estenen al sud-oest, sobre el Riu de la Plata. Al nord del riu Uruguai es troben els departaments de Soriano, Río Negro, Paysandú i Salto. La meitat occidental d'aquests departaments formen el litoral, una regió un poc més desenvolupada que l'interior. Els sols són més fèrtils, fent favorable la producció de blat de moro i granges més considerables que les de l'interior. El cultiu de llimona i taronja amb fins d'exportació, ha crescut al llarg dels departaments sobre el riu Uruguai. El departament de Colonia, una part del qual va ser poblada pels suïssos, és conegut per la producció de llet, mantega, formatge, i dolç de llet (fet amb llet concentrada i sucre). La major part del blat (sobre el qual l'Uruguai és autosuficient) també es produeix en aquesta regió.
La construcció al costat de l'Argentina de la pressa de Salto Grande sobre el riu Uruguai —al nord de Salto— va contribuir favorablement al desenvolupament del litoral nord durant els anys 1970. En canvi, el tancament de la indústria de processament carni de Fray Bentos, al departament de Río Negro, la va transformar en una ciutat fantasma. Fray Bentos va començar a recuperar-se el 2006 amb la instal·lació d'una planta de cel·lulosa, la qual va provocar una sèrie de conflictes amb la ciutat argentina de Gualeguaychú. Cap al sud, l'economia del litoral s'ha beneficiat amb la construcció del pont internacional General Artigas sobre el riu Uruguai, el qual connecta Paysandú amb la província argentina d'Entre Ríos. La construcció d'aquest pont binacional va reduir considerablement el trànsit del port de Colonia del Sacramento, el qual connecta amb la capital de l'Argentina, la veïna Buenos Aires. Per compensar aquest fet, el govern uruguaià va ordenar la restauració arquitectònica de la ciutat de Colonia del Sacramento (avui considerada Patrimoni de la humanitat per la UNESCO), originalment fortificada per Portugal en època colonial.
La costa miniatura|Port de Punta del Este. Aquesta regió s'estén a l'est de Montevideo i està formada pels departaments de Canelones, Maldonado i Rocha. La porció interior de Canelones és una àrea de petites granges i jardins, els quals produeixen vegetals per a la capital. Era relativament pobra el 1990. Molts habitants dels petits pobles departamentals treballen a Montevideo. Al llarg de la costa riuplatenca i atlàntica, es troben una sèrie de ciutats balneàries, generant importants possibilitats de feina. Cap a l'est, en el desenvolupat departament de Maldonado, es troba el balneari més important de l'Uruguai, Punta del Este. Aquesta ciutat atreu més als turistes argentins que no als uruguaians. Amb els seus hotels, casinos, i clubs nocturns, Punta del Este lidera el turisme del país.
Els turistes uruguaians de menor ingressos es concentren als balnearis més petits de Piriápolis i Atlántida, més propers a Montevideo. Passant Punta del Este en direcció est, es troba el departament de Rocha, la major part del qual encara no s'ha desenvolupat. Un grup de comunitats ha crescut al llarg de la costa atlàntica del departament, plena de platges. Aquestes petites comunitats de vacances —com Cabo Polonio— no estaven planificades i mancaven de serveis bàsics. El 1990, les autoritats departamentals de Rocha van promoure una sèrie d'accions el propòsit de les quals era regular la propietat i atreure turistes a la zona. Un dels principals balnearis de Rocha és La Paloma.
Gran Montevideo
miniatura|Rambla de Montevideo. miniatura|Plaça Independència, centre de Montevideo. D'acord amb el cens de 1985, la població del departament de Montevideo era d'1.311.976 habitants, i la del departament limítrof de Canelones de 364.248 habitants, d'una població total de 2.955.241 persones. Aquests departaments, més la porció oriental de San José, formen la regió del Gran Montevideo, o sia, la seva zona metropolitana. En aquesta zona viu pràcticament la meitat de la població de l'Uruguai. El cens de 1985 indicava una densitat de població de 2.475 habitants per quilòmetre quadrat a Montevideo, mentre que a Canelones era de 80 habitants per km². La densitat poblacional en altres departaments del país era dramàticament més baixa.