Rudolf Khamétovitx Nuréiev (rus: Рудо́льф Хаме́тович Нуре́ев), habitualment conegut com a Rudolf Nuréiev, (Irkutsk, Sibèria, 17 de març de 1938 - París, 6 de gener de 1993) va ser un ballarí i coreògraf rus de dansa clàssica i dansa contemporània, considerat com el millor de la seva generació, i que va gaudir d'una reconeguda fama internacional.
Nuréiev va néixer en un tren transsiberià prop d'Irkutsk, Sibèria, Unió Soviètica, en una família tàrtara. Va començar la seva carrera inicial amb la companyia que a l'època soviètica es deia el Ballet Kirov, actualment anomenat pel seu nom original, Ballet Mariinski, a Leningrad, actual Sant Petersburg. El 1961 va desertar de la Unió Soviètica a Occident, malgrat els esforços del KGB per aturar-lo. Aquesta va ser la primera deserció d'un artista soviètic durant la Guerra Freda que va generar un impacte internacional. Entre el 1983 a 1989 va continuar ballant al Royal Ballet de Londres i va ser director del Ballet de l'Òpera de París. que va compaginar amb el seu treball com a coreògraf en aquesta companyia. Produi les seves pròpies interpretacions de nombroses obres clàssiques, com ara El Llac dels Cignes, Giselle i La Bayadère.
Joventut L'avi de Nuréiev, Nurakhmet Fazleevich Fazliev, i el seu pare, Khamit Fazleevich Nureyev (1903–1985), eren d'Asanovo al volost de Sharipov del districte d'Ufa de la governació d'Ufa, actual districte d'Ufimskij de la República de Baixkíria. La seva mare, Farida Agliullovna Nureyeva (Agliullova) (1907–1987), va néixer al poble de Tatarskoye Tyugulbaevo, volost de Kuznechikhinsky, governació de Kazan, ara Districte d'Alkeyevsky de la República de Tatarstan.
Nuréiev naixia en el tren transiberià prop d'Irkutsk, mentre la seva mare Farida viatjava a Vladivostok, on hi treballava el seu pare Khamet, un comissari polític de l'Exèrcit Roig. Criat com fill únic varó juntament amb tres germanes grans en el si d'una família musulmana tàrtara A la seva autobiografia, Nuréiev va assenyalar sobre la seva herència tàrtara: "La meva mare va néixer a la bonica ciutat antiga de Kazan. Som musulmans. El pare va néixer en un petit poble prop d'Ufa, la capital de la República de Bashkiria. Així, en tots dos Els nostres parents són tàrtars i bashkirs no puc definir exactament el que significa per a mi ser un tàrtar, i no un rus, però sento aquesta diferència en mi mateix."
Carrera Inicis a l'Acadèmia Vagànova La mare de Nuréiev juntament amb les seves germanes, van anar a una actuació del ballet Dança de les grues (adaptació de la cançó Juravlí) per la qual es va enamorar de la dansa. De petit, se'l va animar a ballar en espectacles folklòrics Bashkir, i les seves aptituds van ser captades pels professors que el van animar a formar-se a Leningrad. En una parada a Moscou amb una companyia de ballet local, Nuréiev va fer una audició per a la companyia de ballet Bolxoi i va ser acceptat. No obstant això, va sentir que l'escola de ballet Mariinsky era la millor, així que va deixar la gira local i va comprar un bitllet cap a Leningrad.
Degut a la interrupció de la vida cultural soviètica causada per la Segona Guerra Mundial, Nuréiev no va poder matricular-se en una escola important de ballet fins al 1955, als 17 anys, quan va ser acceptat per l'Acadèmia Vagànova de Ballet Rus de Leningrad, l'escola associada al Ballet Mariinsky. El mestre de ballet Alexander Ivanovich Pushkin es va interessar professionalment per ell i va permetre a Nuréiev viure amb ell i la seva dona.
Principal al Ballet Kirov Quan es va graduar el 1958, Nuréiev es va unir al Ballet Kirov, actual Marinsky. Va passar de rebre papers d'acompanyament de corus a donar-li papers en solitari com a ballarí principal de bon començament. Nuréiev es va vincular regularment amb Natalia Dudinskaya, la ballarina sènior de la companyia, i dona del seu director, Konstantin Sergeyev. Dudinskaya, que era 26 anys més gran que ell, el va triar per primera vegada com a company seu al ballet Laurencia.
En poc temps, Nuréiev es va convertir en un dels ballarins més coneguts de la Unió Soviètica. Del 1958 al 1961, en els seus tres anys amb el Kirov, va interpretar 15 papers, normalment al costat de la seva parella, Ninel Kurgapkina, amb qui va estar molt ben conjuntat, tot i que ella tenia gairebé deu anys més que ell. Nureyev i Kurgapkina van ser convidats a ballar en una reunió a la datxa de Khrusxov, i el 1959 se'ls va permetre viatjar fora de la Unió Soviètica, ballant a Viena al Festival Internacional de la Joventut. Poc després, el Ministeri de Cultura li diria que no se li permetria tornar a marxar a l'estranger. En un incident memorable, Nuréiev va interrompre una actuació de Don Quixot durant 40 minuts, insistint a ballar amb malles i no amb els pantalons habituals. Al final va cedir, però el seu codi de vestimenta preferit es va adoptar en actuacions posteriors.
Deserció a l'aeroport de Paris miniatura|esquerra|Rudolf Nuréiev després de la seva deserció de la Unió Soviètica el 1961. A finals de la dècada de 1950, Nuréiev s'havia convertit en una sensació a la Unió Soviètica i, tot i que el caràcter rebel i l'actitud inconformista el van convertir en un candidat poc probable per a la gira amb el Ballet Kirov, es va fer més essencial que s'unís a la gira, que el govern soviètic considerava crucial per a les seves ambicions de demostrar la seva "supremacia cultural" sobre Occident.
A més, les tensions van anar creixent entre Nuréiev i el director artístic del Kirov, Konstantin Sergeyev, que també era el marit de l'antiga parella de ball de Nuréiev, Natalia Dudinskaya. Després que un representant dels organitzadors francesos de la gira veiés ballar a Nuréiev a Leningrad el 1960, els organitzadors francesos van instar les autoritats soviètiques a deixar-lo ballar a París i se li va permetre anar a la capital francesa.
A París, les seves actuacions van electrificar el públic i la crítica. Oliver Merlin a Le Monde va escriure:
Nuréiev havia incomplert les regles sobre barrejar-se amb estrangers i, segons es diu, freqüentava bars gai a París, cosa que va alarmar la direcció de Kirov i els agents del KGB que l'observaven. El KGB volia enviar-lo de nou a la Unió Soviètica. El 16 de juny de 1961, quan la companyia Kirov es va reunir a l'aeroport de Le Bourget de París per volar a Londres, Sergeyev va prendre Nuréiev a part i li va dir que havia de tornar a Moscou per a una actuació especial al Kremlin, en comptes d'anar a Londres amb la resta. de l'empresa. Nuréiev va sospitar i s'hi va negar.
Després li van dir que la seva mare havia caigut greument malalta i que havia d'anar a casa immediatament per veure-la. Nuréiev es va negar de nou, creient que en tornar a l'URSS era probable que fos empresonat. Amb l'ajuda de la policia francesa i d'una amiga de la societat de París, Clara Saint, que s'havia compromès amb Vincent Malraux, fill del ministre francès de Cultura, André Malraux, Nuréiev va escapar dels seus vigilants del KGB i va demanar asil. Sergeiev i la KGB van intentar dissuadir-lo, però ell va optar per quedar-se a París. En una setmana, va ser fitxat pel Grand Ballet du Marquis de Cuevas i va interpretar La Bella dorment amb Nina Vyroubova.
En una gira per Dinamarca va conèixer Erik Bruhn, solista del Ballet Reial Danès. Bruhn es va convertir en el seu amant, el seu amic més proper, i el seu protector fins a la mort de Bruhn el 1986. Ell i Bruhn van aparèixer com a ballarins convidats amb el recentment format Australian Ballet al Her Majesty's Theatre de Sydney el desembre de 1962.
Durant el seu debut a l'escenari americà el 1962, Nuréiev va compartir escena amb Sonia Arova a la Brooklyn Academy of Music de la ciutat de Nova York. En col·laboració amb el Chicago Opera Ballet de Ruth Page, van interpretar el gran pas de deux de El Quixot.
Les autoritats soviètiques van fer que el pare, la mare i el professor de dansa de Nuréiev, Puixkin li escrivissin cartes, instant-lo a tornar, sense cap reacció per la seva part. Tot i que durant molts anys va demanar al govern soviètic que li permetessin visitar la seva mare, no se li va permetre fer-ho fins al 1987, quan la seva mare estava morint i Mikhaïl Gorbatxov va consentir la visita.
El 1989, va ser convidat a ballar el paper de James a La Sylphide amb el Ballet Mariinsky al Teatre Mariinsky de Leningrad. La visita li va donar l'oportunitat de veure molts dels professors i companys que no havia vist des de la seva deserció.
El Royal Ballet Ballarí principal miniatura|Nuréiev amb Liliana Cosi a Roma, 1972 La ballarina Ninette de Valois li va oferir un contracte per unir-se al Royal Ballet com a ballarí principal. Amb tot, va rebre crítiques quan Nuréiev va fer canvis substancials a les produccions del Llac dels Cignes i Giselle. Nuréiev es va quedar amb el Royal Ballet fins al 1970, quan va ser ascendit a Artista convidat principal, la qual cosa li va permetre concentrar-se en el seu creixent programa d'aparicions i gires internacionals com a convidat. Continuà actuant regularment amb el Royal Ballet fins que va comprometre el seu futur amb el Ballet de l'Òpera de París als anys vuitanta..
Fonteyn i Nuréiev miniatura|Margot Fonteyn, Fred Astaire i Nuréiev d'una aparició el 1965 al programa de televisió dels Estats Units The Hollywood Palace La primera aparició de Nuréiev amb la prima ballarina Margot Fonteyn va ser en una matinada de ballet organitzada per Royal Ballet: Giselle, el 21 de febrer de 1962. L'esdeveniment es va celebrar en ajuda de la Royal Academy of Dance, una organització docent de ballet clàssic de la qual n'era presidenta. Va ballar Poème Tragique, un solo coreografiat per Frederick Ashton, i el pas de deux del Cigne negre al Llac dels cignes. La bona acollda que van tenir Fonteyn i Nuréiev els va impulsar a formar una associació que va perdurar durant molts anys. L'estrena de Romeu i Julieta per a la companyia l'any 1965 va esdevenir tot un èxit. Nuréiev i Fonteyn de vegades feien més de 20 aparicions finals un cop acabada la representació. Una pel·lícula d'aquesta actuació es va fer l'any 1966.
Nuréiev va dir una vegada de Fonteyn, que era 19 anys més gran que ell, que ballaven amb "un cos, una ànima". Junts Nuréiev i Fonteyn van estrenar el ballet Marguerite and Armand de Frederick Ashton, un ballet coreograficat amb la Sonata per a piano en si menor de Liszt, que es va convertir en la seva peça emblemàtica. Kenneth MacMillan es va veure obligat a permetre'ls estrenar el seu Romeu i Julieta, que estava pensat per a dos ballarins més, Lynn Seymour i Christopher Gable.
L'11 de juliol de 1967, Fonteyn i Nuréiev, després d'actuar a San Francisco, van ser arrestats als terrats propers, després d'haver fugit durant una incursió policial a una casa del districte de Haight-Ashbury. Finalment van ser rescatats i els càrrecs d'alteració de l'ordre i consum de marihuana es van retirar per manca de prou proves.
Van continuar ballant junts durant molts anys després de la sortida de Nuréiev del Royal Ballet. La seva darrera actuació junts va ser a Baroque Pas de Trois el 16 de setembre de 1988, quan Fonteyn tenia 69 anys, Nuréiev en tenia 50, amb Carla Fracci, de 52, també com a protagonista.
Altres aparicions internacionals Entre moltes aparicions a Nord Amèrica, Nuréiev va desenvolupar una llarga connexió amb el Ballet Nacional de Canada, apareixent com a artista convidat en moltes ocasions. El 1972, va posar en escena una nova producció espectacular de La Bella Dorment per a la companyia, amb la seva pròpia coreografia addicional que augmentava la de Marius Petipa. La producció va fer una àmplia gira als Estats Units i al Canadà després de la seva inicial programació a Toronto, actuació de la qual va ser televisada en directe i posteriorment es va publicar en vídeo.