Bernd Freiherr Freytag von Loringhoven (6 de febrer de 1914 a Arensburg, avui en dia Kuressaare (Estònia) - 27 de febrer de 2007 a Múnic) va ser oficial de la Wehrmacht durant l'Alemanya nazi, tot i que no consta que fos membre del partit nazi (NSDAP). Després de la guerra va esdevenir general de la Bundeswehr.
Biografia El baró (en alemany: Freiherr) von Loringhoven va ser descendent d'una antiga família noble originària de Westfàlia, que va emigrar als Estats Bàltics al . Després que els bolxevics s'apoderéssin de les propietats de la família el 1919, es van establir a Pomerània. Va néixer a Arensburg (Kuressaare) a la governació de Livònia. Després d'un any d'estudis de Dret a la Universitat de Königsberg, es va unir a la Reichswehr el 1933.
El 1942 un batalló de tancs al comandament Loringhoven va ser envoltat durant la contraofensiva soviètica en la batalla de Stalingrad, però, va ser rescatat el gener de 1943. Va ser evacuat el 1943 de Stalingrad en un dels últims avions. Era un comandant de tanc decorat. De juliol de 1944 fins a abril de 1945, es va ocupar com a ajudant dels generals Guderian Heinz i Hans Krebs.
El seu cosí, Wessel Freytag von Loringhoven, intentá assassinar Hitler el 20 de juliol. Bernd n'era al corrent, però no va participar en la trama. Quan l'intent va fracassar, Bernd va poder escapar de la detenció, a causa del suport de Guderian.
De 1944 a 45 von Loringhoven fou ajudant dels Caps de l'Estat Major de l'Exèrcit Heinz Guderian i Hans Krebs. Entre el 20 i el 30 d'abril de 1945, va ser un dels ocupants del Bunker de la Cancelleria amb Adolf Hitler i un dels pocs supervivents d'aquest.
El 1945 cau capturat pels britànics, Loringhoven va passar dos anys com a presoner de guerra. No va ser acusat de crims de guerra. Després va ser repatriat l'any 1947, va viure a Múnic, on es va convertir en un editor. Es va incorporar a les Forces Armades Federals d'Alemanya (Bundeswehr) el 1956 i va arribar al grau de general. Va ser nomenat Inspector General Adjunt de les Forces Armades i es va retirar de l'exèrcit el 1973, amb tots els honors. Era un dels últims tres testimonis coneguts de vida (juntament amb el telefonista del búnquer Rochus Misch i Armin Lehmann) que visqueren els esdeveniments al búnquer al final de la Segona Guerra Mundial.
L'últim viatge Freytag von Loringhoven era un dels últims testimonis vius dels darres dies del Bunker de la Cancelleria. Per això va participar en nombrosos documentals i pel·lícules sobre el tema. És coneguda la seva participació en la producció de Der Untergang (L'Enfonsament). Avec François d'Alençon, el 2006 va publicar la seva biografia en francès Dans le bunker de Hitler: 23 juillet 1944 – 29 avril 1945 (traduït: 'Amb Hitler al búnquer - Records de la Caserna General del Führer juliol de 1944 - abril de 1945’).
El 2020, Alemanya va nomenar el fill de Bernd Freytag com ambaixador a Polònia, una nominació que va topar amb reticència dels polonesos, per mor del passat del pare Bernd en el cercle immediat de Hitler durant els últims mesos de la guerra.
Referències
Categoria:Militars alemanys de la Segona Guerra Mundial Categoria:Alumnes de la Universitat de Königsberg Categoria:Comanadors de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro (1939) de 1a classe Categoria:Guardonats amb la Creu Alemanya Categoria:Persones de Kuressaare Categoria:Morts a Múnic Categoria:Nazis alemanys Categoria:Militars estonians