Joan de Matera (Giovanni da Matera, Matera, c. 1070 - Foggia, 20 de juny de 1139) fou un monjo italià, fundador de l'Orde de Pulsano. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia Giovanni va néixer a Matera cap al 1070 a Matera. Es desconeixen els noms dels seus pares. La tradició local que diu que era membre de la família noble De Scalcionibus de Matera no té fonament; tampoc sabem res precís sobre el seu origen social. El cognom Scalcione forma doncs part de la llegenda. L'única font bibliogràfica és un escrit hagiogràfic fet per un monjo de Pulsano, uns quants dècades després de la seva mort.
Quan encara era un nen, Joan va escapolar-se d'amagatotis de la seva família. Se'n va anar a un monestir de ritu grec situat en una de les illes davant de Tàrent on hauria treballat pasturant els ramats dels monjos basilians d'Isola di San Pietro. Segons la tradició, va bescanviar la seva roba amb la d'un mendicant.
Cercant Déu va voltar per terres de Calàbria, Sicília i Pulla. Visqué un temps a Ginosa, prop de Tàrent. Va tornar a Ginosa, on els seus pares havien fugit, i hivia durant dos anys en ermites o coves, sol i amb molta austeritat. A Ginosa començà a predicar i hi va la restaurar «miraculosament» l'església, que es convertí en el nucli d'un convent. Acusat falsament pel comte Robert, fou empresonat i més tard alliberat, se'n van anar llavors a Monte Laceno, a les muntanyes d'Irpinia, i al Monte Cognato (Basilicata), on topà amb sant Guillem de Vercelli, però aviat va continuar caminant sol més lluny.
A Bari fou acusat d'heretge, per l'austeritat que predicava. Fou salvat pel príncep normand Grimoaldo Alfaranita, que l'alliberà i el deixà anar on volgués. Va tornar a Ginosa i, el 1129, va arribar a San Michele Arcangelo, al Monte Sant'Angelo de Gargano (província de Foggia). Els veïns hi patien una sequera i Joan, per la gràcia de Déu, va fer tornar la pluja. El 1130, va reconstruir l'antic monestir de San Gregorio di Pulsano. Ursus, un noi que jugava prop de l'obra va ser tocat a mort per una pedra, i el va tornar a la vida. Va ser l'inici d'una sèrie de miracles. Hi va fundar una congregació monàstica a la qual donà la Regla de Sant Benet, seguida amb el màxim rigor; en poc temps, la comunitat ja tenia cinquanta monjos. En va ésser l'abat durant deu anys.
Va morir a Foggia (Pulla), on havia anat per difondre la congregació, el 20 de juny de 1139.
Veneració Fou canonitzat pel papa Alexandre III el 1177. L'Església del Purgatori Vell, construïda entre els segles i , és al barri Sassi di Matera, al costat del que presumiblement hauria set la casa paterna de Sant Joan de Matera. És probable que, després de la mort del sant, el 1139, el seu lloc de naixement, que al seu torn es va convertir en una església, fos ampliat en honor seu. Sota la casa hi ha una cisterna que forma part del Museu de la recollida de les aigües.
La seva despulla es venera a la Catedral de Matera, en una urna d'argent. Primer va ser enterrat al monestir de Pulsano, i el 1830 es va traslladar a la catedral de Matera. És el sant patró de Matera.
Vegeu també Congregació de Pulsano de l'Orde de Sant Benet
Notes
Referències
Bibliografia
Edició del de la hagiografia d'un monjo anònim del
Enllaços externs
Categoria:Abats benedictins italians Categoria:Sants anacoretes Categoria:Sants de la Pulla Categoria:Sants de congregacions benedictines Categoria:Sants morts al segle XII Categoria:Sants fundadors de comunitats o ordes religiosos catòlics Categoria:Persones de la província de Matera Categoria:Morts a la Pulla Categoria:Sants benedictins Categoria:Religiosos de la Pulla Categoria:Nascuts al segle XI