, coreògraf, va ser el director del Ballet Imperial de Rússia a la seva època daurada i l'autor de la majoria de les coreografies més cèlebres de la dansa clàssica, com per exemple El llac dels cignes, El Trencanous, La Bella Dorment, Don Quixot, La Bayadère, Raymonda o Paquita. En dansa clàssica es considera el fundador de l'escola russa quant a tècnica, a la qual incorporà elements italians i francesos. A més, va introduir al ballet passos i danses tradicionals, com per exemple la polca, i va desenvolupar la dansa de caràcter fins a tal com es coneix avui dia.
Fill de ballarins, el seu pare Jean Antoine va ser solista i professor, i la seva mare, Victorine Grasseau, va destacar com a coreògrafa de ballet de caràcter (basat en danses populars i tradicionals). La influència materna el va portar a l'estudi de la dansa i de violí des de la seva infantesa. Va estar casat amb la coreògrafa i ballarina étoile Maria Sergueïevna Sourovchtchikova (Maria Petipa) i és pare de la ballarina Marie Mariusovna Petipa. Màrius Petipà va ser un gran apassionat de les danses tradicionals espanyoles, incloent-hi les andaluses, com així demostren els seus ballets Dom Quixot i Paquita. Aquest darrer és el ballet que va triar per a la seva presentació a Sant Petersburg.
L'any 1847, després d'haver passat una temporada a París, va decidir tornar a Sant Petersburg, on va treballar durant 60 anys, el que va donar lloc a 55 ballets en exclusiva, 21 en col·laboració i 37 per a diverses òperes. La seva època més productiva va ser com a director del Ballet Imperial rus, al qual, juntament amb Vsevoloiski, va formar una dupla que va durar disset anys. En aquest temps va treballar estretament amb el músic Txaikovski, que va compondre la majoria de les músiques dels seus ballets i de qui destaquen principalment El llac dels cignes, La bella dorment i El Trencanous. Més tard coreografià partitures d'Aleksandr Glazunov, de qui hom pot destacar els ballets Raymonda, Les quatre estacions i Astúcies d'amor.
Biografia Marius Petipa va néixer com a Victor Marius Alphonse Petipa a Marsella, França l'11 de març de 1818. La seva mare, Victorine Grasseau, va ser una actriu tràgica i professora de teatre, mentre que el seu pare, Jean-Antoine Petipa, es trobava entre els mestres i pedagogs de ballet més reconeguts d'Europa. En el moment del naixement de Marius, Jean Petipa estava contractat com a Premier danseur (ballarí principal) a la Salle Bauveau (coneguda avui com a Òpera de Marsella), i el 1819 va ser nomenat mestre de ballet d'aquest teatre.
Marius Petipa va passar la seva primera infància viatjant per Europa amb la seva família, ja que els compromisos professionals dels seus pares els portaven de ciutat en ciutat. Quan Marius tenia sis anys, la seva família s'havia instal·lat a Brussel·les al que llavors era el Regne Unit dels Països Baixos, on el seu pare va ser nomenat Maître de ballet i Premier danseur del Théâtre de la Monnaie. El jove Marius va rebre la seva educació general al Grand College de Brussel·les, alhora que va assistir al Conservatori de Brussel·les on va estudiar música i va aprendre a tocar el violí.
Tal com havia fet amb els seus altres fills, Jean Petipa va començar a donar classes de ballet al jove Marius als set anys. Al principi el nen es va resistir, preocupant-se molt poc per la dansa. No obstant això, aviat va començar a estimar aquesta forma d'art que era tant la vida i la identitat de la seva família, i va destacar ràpidament. Als nou anys, Marius va actuar per primera vegada en una producció de ballet com a savoià en la posada en escena del seu pare del ballet La Dansomanie de Pierre Gardel de 1800 el 1827.
El 25 d'agost de 1830, va esclatar la revolució belga després d'una representació de l'òpera La Muette de Portici de Daniel Auber al Théâtre de la Monnaie, on el pare de Marius ara exercia com a Premier maître de ballet. La violenta baralla de carrer que va seguir va fer que tots els teatres es tanquessin durant un temps i, en conseqüència, Jean Petipa es va trobar sense feina. La família Petipa es va quedar en una situació greu durant alguns anys.
La família Petipa es va traslladar a Bordeus, França, el 1834, on el pare de Marius s'havia assegurat la posició de Premier maître de ballet al Grand Théâtre de Bordeaux. Mentre estava a Bordeus, Marius va completar la seva formació de ballet sota el gran Auguste Vestris. El 1838 va ser nomenat primer ballet del Ballet de Nantes a Nantes, França. Durant la seva estada a Nantes, el jove Petipa va començar a provar amb la coreografia creant una sèrie de ballets i divertissements en un sol acte.
Marius Petipa, de 21 anys, va acompanyar el seu pare en una gira pels Estats Units amb un grup de ballarins francesos el juliol de 1839. Entre els nombrosos compromisos hi havia una representació de La tarentule de Jean Coralli al National Theatre de Broadway, sent la primera representació de ballet que es va veure mai a la ciutat de Nova York. La gira va resultar ser un desastre, ja que molt públic nord-americà sense cultura d'aquella època no havia vist mai un ballet. Per afegir-ho al fiasco, l'empresari nord-americà que va organitzar els compromisos va robar una gran part dels ingressos de la companyia i va desaparèixer ràpidament sense deixar rastre. En marxar cap a França, el bitllet de Petipa només li va permetre el pas a Nantes, però en comptes de tornar a aquella ciutat es va quedar a la cabana d'una dona que havia seduït perquè pogués assegurar-se el pas a París.
El 1840, Petipa havia fet el seu debut amb la companyia de ballet de la Comédie-Française de París. La seva primera actuació amb aquesta companyia la va donar com a actuació benèfica per a l'actriu Rachel on es va associar amb la llegendària ballarina Carlotta Grisi. Petipa també va participar en actuacions a l'Òpera de París on el seu germà Lucien Petipa estava contractat com a Premier danseur.
Bordeus A Petipa se li va oferir el càrrec de Premier danseur al Grand Théâtre de Bordeus el 1841. Allà, va estudiar amb el gran Vestris, tot fent de protagonista a ballets com La Fille Mal Gardée, La Péri i Giselle. Mentre actuava amb la companyia, les seves habilitats no només com a ballarí sinó com a company van ser molt celebrades. La seva parella amb Carlotta Grisi durant una actuació de La Péri va ser molt celebrada, especialment els seus aixecaments gairebé acrobàtics i les seves captures de ballarina que van enlluernar el públic. Mentre estava a Bordeus, Petipa va començar a muntar les seves pròpies produccions originals de llarga duració. Entre aquestes obres hi havia La Jolie Bordelaise, La Vendange, L'Intrigue Amoureuse i Le Langage des Fleurs.
Madrid El 1843, a Petipa se li va oferir el càrrec de primer ballarí al Teatro del Circo de Madrid. Durant els tres anys següents adquirirà coneixements de la dansa tradicional espanyola alhora que produïa noves obres basades en temes espanyols: Carmen et son toréro, La Perle de Séville, L'Aventure d 'une fille de Madrid, La Fleur de Grenade i Départ pour la course des taureaux. El 1846, va iniciar una relació amorosa amb l'esposa del marquès de Chateaubriand, membre destacat de l'ambaixada francesa. Assabentat de l'afer, el marquès repta Petipa a un duel. En lloc de complir el seu fatídic repte, Petipa va marxar ràpidament d'Espanya, per no tornar mai més. Després va viatjar a París on es va quedar un breu període. Mentre era a la ciutat va participar en una actuació al Théâtre de l'Académie Royale de Musique on va fer parella amb la ballarina Thérèse Elssler, germana de Fanny Elssler.
Sant Petersburg, Rússia El 1847, Marius va seduir la dona d'un altre home, i el marit va convocar un duel, una vegada més. Els duels van ser prohibits i l'amenaça de les repercussions judicials es va alçar sobre Marius, de manera que la família va decidir que el millor era que abandonés França. El germà de Marius, Lucien Petipa, estava familiaritzat amb treballar a Rússia i va enviar una consulta a Antoine Titus a Sant Petersburg.
Això va coincidir amb la necessitat de trobar un protagonista masculí fort per a la ballarina de ballet russa Yelena Andreianova, (que era l'amant del director dels teatres imperials, Alexandr Gedeonov). Antoine Titus va resoldre els dilemes per a ambdues parts i va presentar els dos bàndols, després de la qual cosa Petipa i el seu pare van ser convidats a Rússia.
Així doncs, Marius Petipa es va trobar a Sant Petersburg a finals del mateix any, començant la seva carrera per ser un dels coreògrafs més influents de la història.
Carrera inicial El 1847, Petipa va acceptar el càrrec de primer ballarí dels Teatres Imperials de Sant Petersburg, en aquell moment la capital de l'Imperi Rus. El càrrec de primer ballarí s'havia quedat vacant amb la marxa del dansarí francès Emile Gredlu, i Petipa aviat es va traslladar a Rússia. El , Petipa, de vint-i-nou anys, va arribar a la capital imperial. El 1848 el pare de Petipa també es va traslladar a Sant Petersburg, on va ensenyar la Classe de perfection a l'Escola Imperial de Ballet fins a la seva mort el 1855.
Per al seu debut, el director dels Teatres Imperials Alexander Gedeonov va encarregar a Petipa i al mestre de ballet Pierre-Frédéric Malevergne la primera producció russa del famós ballet Paquita de Joseph Mazilier, posat en escena per primera vegada a l'Òpera de París el 1846. El ballet es va estrenar a Sant Petersburg el amb la ballarina Prima Ielena Andreianova en el paper principal i el mateix Petipa en el paper molt imitat de Lucien d'Hervilly. miniatura|Retrat de Marius Petipa al voltant del moment de la seva arribada a Rússia. Sant Petersburg, c. 1855.
La temporada següent, Petipa i el seu pare van posar en escena un renaixement del ballet de 1840 de Mazilier Le Diable amoureux, que es va estrenar sota el títol de Satanella el . La primera ballarina Andreionova va interpretar el paper principal, amb Petipa en el paper de Fabio.
En el moment en què Petipa havia arribat a Sant Petersburg, el Ballet Imperial havia experimentat una considerable disminució de popularitat amb el públic des de la sortida de 1842 de Marie Taglioni, que havia participat en la capital imperial com a ballarina convidada. Les produccions de Paquita i Satela van donar lloc a una mesura de prestigi i atenció per a la companyia. El crític Raphael Zotov va reflexionar: «La nostra encantadora companyia de ballet va renéixer amb les produccions de Paquita i Satela, i les seves actuacions superlatives van tornar a situar a la companyia en el seu antic nivell de glòria i afecte universal».
L'hivern de 1849, el mestre de ballet francès Jules Perrot va arribar a Sant Petersburg, després d'haver acceptat el càrrec de primer mestre de ballet dels Teatres Imperials de Sant Petersburg. Va ser acompanyat pel seu principal col·laborador, el prolífic compositor italià Cesare Pugni, que va ser nomenat Compositor de Ballet dels Teatres Imperials, càrrec creat especialment per a ell. A part de ballar els papers principals en moltes de les produccions de Perrot, Petipa va assajar obres més antigues amb la companyia i va ajudar Perrot a fer revivals (com Giselle el 1850 i Le Corsaire el 1858), alhora que va aprendre molt de l'home que era aleshores el coreògraf més celebrat d'Europa. Tot i que Petipa no va crear les seves pròpies obres originals durant aquest període, no obstant això va posar en escena molts balls per a diverses òperes i, en ocasions, va revisar els balls per a les nombroses revivals d'obres antigues de Perrot.