Eusebi Pascual i Casas (Barcelona, 1837 - 19 d'abril de 1883) fou un advocat, polític, periodista i escriptor català, diputat a les Corts Espanyoles durant el Sexenni democràtic.
Biogràfic Estudià dret i el 1858 s'inicià com a poeta en català. El 1863 fou mantenidor i secretari dels Jocs Florals de Barcelona i el 1866 fundà el diari La Asociación, de tendència obrerista. El 1867 es traslladà a Madrid, on participà en la revolució de 1868 i va militar en el Partit Republicà Democràtic Federal, amb el que fou elegit diputat per Vic a les eleccions generals espanyoles de 1869 en substitució de l'almirall Juan Bautista Topete, tot i que després va deixar l'escó a Lluís Maria de Llauder i Dalmases. Fou novament elegit diputat per Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1871, agost de 1872 i 1873.
Quan es produí la restauració borbònica es va alinear amb Emilio Castelar i s'afilià al Partit Republicà Possibilista. El 1878 fundà a Barcelona el diari La Publicidad amb Eusebi Corominas i Cornell, on va publicar els primers texts de Josep Narcís Roca i Farreras.
Reposa el Cementiri de Montjuïc.
Obres Los trobadors nous (1858) recull de poemes de diferents autors, fet per Antoni de Bofarull Los trobadors moderns (1859), recull de poemes de diferents autors fet per Víctor Balaguer
Referències
Enllaços externs
Fitxa del Congrés dels Diputats Republicanos y repúblicas en España per José Antonio Piqueras Arenas (p. 166)
Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PRDF Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Advocats barcelonins contemporanis Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Periodistes republicans espanyols Categoria:Enterrats al Cementiri de Montjuïc Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX