La batalla de Lissa ocorreguda el 13 de març de 1811, va ser un enfrontament naval entre un esquadró britànic i una coalició de naus franceses i venècianes durant la campanya de l'Adriàtic de les Guerres Napoleòniques. En aquest combat ambdues flotes van lluitar per la possessió geoestratègica de l'illa adriàtica de Lissa,El nom actual de Lissa és Vis i pertany a Croàcia des de la qual els vaixells anglesos interrompien el trànsit marítim francès. Els francesos necessitaven controlar el mar Adriàtic per proveir al seu exèrcit a Il·líria, per la qual cosa van preparar una força d'invasió el març de 1811. L'exèrcit invasor estava format per sis fragates, nombroses embarcacions més petites i un batalló de soldats italians.
La força invasora francesa estava liderada per Bernard Dubourdieu es va trobar amb el capità anglès William Hoste, qui estava al comandament dels quatre vaixells amb base a l'illa. A la batalla que es va produir, Hoste va enfonsar el vaixell insígnia francès, va capturar dos vaixells i va fer fugir a la resta. La batalla va suposar una important victòria britànica a causa de la important diferència de mida de les flotes i al missatge enviat per Hoste. Mitjançant senyals, Hoste va dir als francesos mentre aquests es retiraven: «Recordeu a Nelson». Després d'això va portar el vaixell insígnia francès cap a la vora i va tornar amb el seu esquadró. Se la considera una de les més brillants batalles navals de la guerra.Hoste, Sir William, Oxford Dictionary of National Biography, J. K. Laughton. Accés: 2008.05.22
Context històric Es coneixen com a Guerres Napoleòniques al conjunt de conflictes que van enfrontar a l'exèrcit francès de l'emperador Napoleó Bonaparte contra els seus oponents europeus. Les guerres van començar a 1799,En aquest aspecte hi ha discrepàncies: alguns opinen que les guerres napoleòniques van començar amb la pujada de Napoleó al poder el novembre de 1799 i van durar fins a la seva derrota a Waterloo el novembre de 1815 mentre que altres consideren que el període de 1799-1802 pertany a les Guerres Revolucionàries Franceses i va ser el 1802 quan van començar les Guerres Napoleòniques amb la pujada al poder de Napoleó.El 1799 Napoleó va ser nomenat Primer Cònsol després d'un cop d'estat La Guerra de la Cinquena Coalició va acabar el 1809 amb el Tractat de Schönbrunn, mitjançant el qual França va prendre possessió de l'única zona de l'Adriàtic que no estava sota el seu comandament: les Províncies Iliria. Amb aquest tractat no es va fer més que oficialitzar el control que ja exercia Napoleó sobre aquesta regió des de 1805 i sobretot el mar Adriàtic des del Tractat de Tilsit a 1807. Chandler, pàg. 441 En el Tractat de Tilsit, Rússia va concedir a França el control sobre la República de les Set IllesLa República de les Set Illes, Επτάνησος Πολιτεία en grec, va ser una república que va existir entre 1800 i 1807 sota sobirania otomana a les Illes Jòniques retirant les seves pròpies tropes de la regió i donant a Napoleó llibertat per actuar en l'Adriàtic. Gardiner, pàg. 153 En Schöburn, Napoleó va aconseguir que Iliria passés a formar part de França i, per tant, estar sota el seu comandament directe. Això no ho havia aconseguit amb tots els seus dominis, com per exemple el Regne d'Itàlia, el qual, malgrat estar governat per l'Emperador, era nominalment independent. Henderson, pàg. 111 Aquest domini de tota la costa adriàtica li permetia transportar sense oposició les seves tropes als Balcans. L'exèrcit francès destacat en les Províncies Iliria estava preparat per a una eventual invasió franco-russa a l'Imperi Otomà. França i Rússia havien signat un acord de mutu suport militar contra els otomans.
miniatura|esquerra|vegeu Primer Imperi Francès a començaments de l'any 1811. En blau fosc apareixen les terres baix poder directe de Napoleó, en blau clar, els estats satèl·lit.
Per interrompre les preparacions d'aquest exèrcit, la Marina Reial Britànica, que controlava la pràctica totalitat del Mediterrani des de la batalla de Trafalgar a 1805, va prendre l'illa dàlmata de Lissa a 1807 i la va usar de base per a enviar atacs costaners als ports d'Itàlia i Iliria. Amb aquestes operacions van capturar nombrosos vaixells i van provocar el pànic i nombrosos problemes al control francès de la regió. Gardiner, pàg. 154 Per contrarestar els efectes de la Marina Reial, França va aprovar un projecte de construcció de vaixells en els ports italians, especialment en Venècia, i va enviar diverses fragates a protegir les drassanes. Les forces franco-venecianes del comodor Bernard Dubourdieu van ser incapaços de forçar a la petita flota anglesa de William Hoste a presentar batalla en mar obert, on la superioritat numèrica de Dubordieu li podria donar un avantatge que hagués resultat fatal per Hoste. En lloc d'això, els esquadrons anglès i francès es van dedicar a portar a terme una campanya de petites incursions durant l'any 1810.Henderson, pàg. 112
L'octubre de 1810, Dubordieu desembarcar 700 soldats italians en Lissa aprofitant que Hoste es trobava al sud de l'Adriàtic. Woodman, pàg. 253 L'illa havia quedat sota el comandament de James Lew i Robert Kingston, els quals es van traslladar amb tota la població de l'illa i totes les seves provisions a les muntanyes.Henderson, pàg. 119 Les tropes italianes van prendre possessió de la principal ciutat de l'illa, Port Saint George, la qual van trobar completament abandonada.James, pàg. 256 Els francesos i els italians van incendiar petites embarcacions del port i van capturar altres encara que no es van quedar a l'illa més de set hores, retirant-se abans que Hoste tornés. Gardiner, pàg. 172 Durant la resta de l'any la situació va estar tranquil. A l'esquadró anglès se li va afegir el navili de línia HMS Montagu,HMS són les sigles de His (o Her) Majesty Ship (Vaixell de Sa Majestat), amb les quals es denominen tots els vaixells de la Marina Reial Britànica amb el qual els britànics van guanyar superioritat davant els francesos.
A principis de 1811 les campanyes d'incursions es van reprendre i els continus atacs britànics al llarg de la costa italiana portar a Dubourdieu a preparar una segona invasió de Lissa. Aprofitant l'avantatge que els va donar l'absència temporal del Montagu, Dubourdieu preparar sis fragates i nombrosos vaixells menors i embarcar a 500 soldats italians liderats pel coronel Alexander Giffenga.Depenent de la font podem trobar dues formes d'escriure el nom de Gifflenga: Alexander i Alexandre L'esquadra formada per Dubourdieu no només superava en vaixells i homes a l'anglesa, sinó que la doblava en potència de foc.James, pàg. 360 Dubordieu va planejar derrotar la flota de Hoste i després prendre l'illa, de manera que erradicaria l'amenaça anglesa a l'Adriàtic durant els següents mesos. Henderson, pàg. 113
Batalla miniatura|Formació de les esquadres franco-veneciana (en negre) i britànica (en blanc) poc abans de començar la batalla de Lissa. L'esquadra de Dubordieu va ser albirada acostant-se a l'illa a les 3 del matí del dia 12 de març de 1811 pel capità Gordon des del vaixell HMS Active, el qual havia liderat una flota anglesa des de Port Saint George fins a Ancona. Adkins, pàg. 358 L'esquadra anglesa va virar cap a l'oest i va navegar a menys d'un quilòmetre de la costa esperant l'arribada dels francesos. A les sis del matí, Dubordieu es va acostar a la línia britànica des del nord-est separat en dues divisions. El comandant viatjava en el navili francès Favorite al capdavant de la divisió de sobrevent. Dubordieu confiava passar per davant de l'Active, el qual anava al capdavant de la línia anglesa, i creuar més a l'est amb el Dana, que liderava la divisió de sotavent. Pretenia trencar la columna anglesa en dues parts per destruir l'esquadra en el foc creuat. Gardiner, pàg, 173
Durant les tres hores següents, les esquadres van continuar apropant-se, encara que a causa dels suaus vents no passaven dels tres nusos. Hoste va recordar el gran efecte que va assortir entre els britànics el senyal que va enviar l'almirall Horatio NelsonHoste va servir diversos anys al comandament de l'Almirall Horatio Nelson, entre d'altres en la campanya del Nil, però no va poder participar en la batalla de Trafalgar ja que estava realitzant una altra missió, el que li va causar un disgust abans de la batalla de Trafalgar i va decidir enviar-ell també: «Recordeu a Nelson». Aquest senyal va ser rebuda pels tripulants amb crits d'entusiasme. mesura que s'acostava a la força de Hoste, Dubordieu s'adonava que seria impossible passar per davant de l'Active causa a la velocitat dels vaixells anglesos i tampoc podria trencar la línia perquè els vaixells es trobaven molt a prop els uns dels altres. Per tant, va decidir atacar el segon vaixell de la columna britànica, el vaixell insígnia de Hoste, el HMS Amphion. El comandant francès tenia, a més d'una important avantatge en el nombre de vaixells, una gran superioritat de tropes, per la qual cosa, en cas d'abordatge, els soldats italians podrien atacar fàcilment als marins anglesos.
A les nou del matí es van produir els primers trets. Els anglesos van usar la seva major capacitat de foc per atacar els primers vaixells francesos, el Favorite i el Dana, els quals no van poder defensar-se durant els primers minuts. L'esquadra francesa va esperar un temps abans de disparar, ja que Dubordieu volia organitzar a les tropes i als mariners del Favorite per poder causar el major efecte possible en el primer atac, que estava reservat per a l'Amphion.
Hoste era conscient de les intencions de Dubordieu i de l'avantatge numèrica francesa, de manera que va ordenar armar un canó de 5,5 polzades a la coberta de l'Amphion i carregar amb 750 bales de mosquet. Adkins, pàg. 360 Quan el Favorite es trobava a escassos metres de la popa de l'Amphion, Hoste va ordenar obrir foc i el tret del canó va escombrar la coberta del vaixell francès, delmant al grup d'abordatge. Entre les dotzenes de morts i ferits es trobava Dubordieu i tots els oficials de la fragata, i el coronel Gifflenga al comandament del Favorite, Henderson, pàg. 115 Els dos vaixells insígnia seguien acostant-se mentre que la resta de les esquadres mantenien el foc. Diversos vaixells francesos es van acostar al HMS Cerberus, l'últim de l'esquadra, i van atacar durament.
La maniobra de Hoste Després de la mort de Dubordieu, el capità peridi, del vaixell Flore, va ordenar als vaixells francesos i venecians atacar la columna britànica directament. El danyat Favorite va liderar un intent d'envoltar l'Amphion i atacar abans que aquest pogués entaular foc creuat.James, pàg. 353 La resta de l'esquadra franco-veneciana el va seguir i va intentar aprofitar la seva superioritat numèrica per vèncer els anglesos. Hoste havia previst aquesta possibilitat i immediatament va ordenar als seus vaixells que giressin, primer a l'est i després al sud, per fer mitja volta. Aquest moviment va provocar confusió entre els vaixells francesos i venecians, cosa que els va portar a desorganitzada. El Favorite, que havia perdut a gairebé tots els seus comandaments, va ser incapaç de respondre ràpidament a aquesta maniobra i es va dirigir entre tota aquesta confusió de la costa rocosa, on encallar. Ireland, pàg. 194