miniatura|Embós a Delhi. miniatura|Tràfic a una autopista d'Alemanya
El trànsit vehicular és el fenomen causat pel flux de vehicles en una via, carrer o autopista. Es presenta també amb moltes similituds en altres fenòmens com el flux de partícules (líquids, gasos o sòlids) i el de vianants. En català no hi ha la diferenciació que es fa en anglès entre les paraules transit i traffic, però és suggereix que l'origen ve del català amb trafegar o "decant". En anglès, transit es refereix exclusivament al que en català pot dir-se "transport públic", mentre que traffic equival a "trànsit vehicular". En català "trànsit" descriu el flux d'elements amb mobilitat i "tràfic" als elements transportats per un altre mitjà. En les grans urbs, el trànsit vehicular és present en gairebé totes les esferes de l'activitat diària de la gent, i ocasiona nombrosos fenòmens entre els quals destaquen especialment els congestionats.
Modelació del flux Hi ha moltes aproximacions matemàtiques que intenten modelar el flux de trànsit vehicular en termes d'alguna de les seves característiques. Totes elles responen amb cert grau d'afecció a la realitat, mesurant una o varies característiques del flux vehicular.
En termes generals, hi ha tres enfocaments (i un quart híbrid) per modelar el flux de trànsit vehicular: Els models macroscòpics s'enfoquen a captar les relacions globals del flux de trànsit, com ara velocitat dels vehicles, flux vehicular i densitat de trànsit. Per la seva naturalesa, són models continus, que fan ús extensiu d'equacions diferencials. Inclou els models de gasos cinètics i els hidrodinàmics. Dirk Helbing, M. Treiber i L. A. Pipes són alguns dels investigadors de més renom en aquesta àrea. Dins dels models macroscòpics existeixen models purament empírics, anomenats models de capacitat i nivell de servei, que renuncien al plantejament precís d'equacions diferencials i es limiten a establir relacions empíriques entre les principals variables sota control del dissenyador. Els models microscòpics s'enfoquen en la descripció del comportament del flux del trànsit vehicular a través de descriure les entitats discretes individuals i atòmiques que interaccionen les unes amb les altres (en aquest cas cada vehicle individual). Són models en general discrets. Inclou els models de carro següent i els models amb autòmats cel·lulars (dels quals els més importants són els models Nagel-Schreckenberg i Fukui-Ishibashi). Kai Nagel, Michael Schreckenberg, M. Ban, P. G. Gipps, M. Fukui i Y. Ishibashi són alguns dels grans investigadors en aquesta àrea. Els models mesoscòpics (cinètics) defineixen una funció que expressa la probabilitat que un vehicle a determinada velocitat es trobi en cert temps en una determinada posició. Utilitzen en general mètodes de la mecànica estadística.
Fenòmens del flux vehicular analitzats Dins de l'estudi del flux de trànsit vehicular, es poden estudiar diversos fenòmens relacionats, com poden ser: Congestió vehicular. Encreuaments de les avingudes. Ús de semàfors. Accident de trànsit.
Trànsit organitzat Prioritat de pas (dret de pas) Els vehicles sovint entren en conflicte amb altres vehicles i vianants perquè les rutes previstes de viatge es creuen i, per tant, interfereixen amb les rutes dels altres. El principi general que estableix qui té dret a passar primer s'anomena dret de pas, o prioritat. Estableix qui té dret a utilitzar el tram conflictiu de la via i qui ha d'esperar que l'altre ho faci. miniatura|Cediu el pas a Suïssa. Direcció obligatòria del trànsit militar.
Els rètols, senyals, marques i altres característiques s'utilitzen sovint per fer explícita la prioritat. Alguns senyals, com el senyal de stop, són gairebé universals. Quan no hi ha senyals o marques, s'observen regles diferents segons la ubicació. Aquestes regles de prioritat predeterminades difereixen entre països i fins i tot poden variar dins dels països. Les tendències cap a la uniformitat s'exemplifiquen en l'àmbit internacional al Conveni de Viena sobre senyals i senyals viaris, que prescriu dispositius de control de trànsit estandarditzats (senyals i marques) per establir el dret de pas on sigui necessari.
Els encreuaments de vianants (o passos de vianants) són comuns en àrees poblades i poden indicar que els vianants tenen prioritat sobre el trànsit vehicular. A la majoria de les ciutats modernes, el senyal de trànsit s'utilitza per establir el dret de pas a les carreteres concorregudes. El seu objectiu principal és donar a cada camí una durada de temps en què el trànsit pot utilitzar la intersecció de manera organitzada. Els intervals de temps assignats per a cada via es poden ajustar per tenir en compte factors com la diferència en el volum de trànsit, les necessitats dels vianants o altres senyals de trànsit. Els passos de vianants poden estar ubicats a prop d'altres dispositius de control de trànsit; si no estan també regulats d'alguna manera, els vehicles els han de donar prioritat quan estiguin en ús. El trànsit en una via pública sol tenir prioritat sobre altres trànsits com ara el trànsit que surt d'un accés privat; Les cruïlles ferroviàries i els ponts llevadissos són excepcions típiques.
Tràfic descontrolat miniatura|Alguns senyals per regular el trànsit publicats dins el reglament general de circulació urbana per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1933 El trànsit descontrolat ve en absència de marques de carrils i senyals de control de trànsit. En camins sense carrils marcats, els conductors tendeixen a mantenir-se al costat apropiat si el camí és prou ample. Amb freqüència, els conductors avancen altres. Les obstruccions són comuns.
Les interseccions no tenen semàfors ni senyalització, i un carrer en particular en una intersecció molt concorreguda pot ser dominant, és a dir, el trànsit flueix, fins que es produeix una interrupció en el trànsit, moment en què el domini canvia a l'altre carrer on els vehicles estan a la cua. A la intersecció de dos camins perpendiculars, es pot produir un embotellament si quatre vehicles s'enfronten de costat.
Girs Els conductors sovint intenten girar cap a una altra carretera o cap a propietat privada. Els senyals de gir parpellejants del vehicle (comunament conegudes com a "intermitents" o "indicadors") s'utilitzen sovint com una forma d'anunciar la intenció de girar, alertant així altres conductors. L'ús real dels senyals direccionals varia molt entre països, encara que el seu propòsit és indicar la intenció del conductor d'apartar-se del flux de trànsit actual (i natural) molt abans que s'executi la sortida (normalment 3 segons com a guia). miniatura|Carril de gir central en una carretera de Geòrgia, Estats Units
En general, això significa que el trànsit que gira s'ha d'aturar i esperar que giri una bretxa, i això pot causar inconvenients per als conductors que els segueixen però no volen girar. Aquesta és la raó per la qual de vegades es proporcionen carrils exclusius i semàfors protegits per girar. En les interseccions més concorregudes on un carril protegit seria ineficaç o no es pot construir, és possible que es prohibeixi completament girar i els conductors hauran de "conduir al voltant de la quadra" per fer el gir. Moltes ciutats empren aquesta tàctica amb força freqüència; a San Francisco, a causa de la seva pràctica comuna, fer tres girs a la dreta es coneix col·loquialment com a "gir a l'esquerra de San Francisco". De la mateixa manera, com moltes interseccions a la ciutat de Taipei estan massa ocupades per permetre girs directes a l'esquerra, els senyals sovint indiquen als conductors que donin la volta a la poma per girar.
Les regles de gir no són de cap manera universals. Per exemple, a Nova Zelanda (un país on es condueix per l'esquerra) entre 1977 i 2012, el trànsit que girava a l'esquerra havia de cedir el pas al trànsit contrari que girava a la dreta i desitjava prendre la mateixa carretera (tret que hi hagués diversos carrils, però llavors cal anar amb compte en cas que un vehicle se salti els carrils). Nova Zelanda va abolir aquesta norma en particular el 25 de març de 2012, excepte a les rotondes o quan s'indica amb un senyal de cedir el pas o stop. Encara que la norma va causar confusió inicial entre els conductors i moltes interseccions van requerir o encara requereixen modificacions, es prediu que el canvi eventualment evitarà una mort i 13 lesions greus a l'any.
En carreteres amb múltiples carrils, generalment s'espera que el trànsit que gira es mogui al carril més proper a la direcció on voleu girar. Per exemple, el trànsit que intenta girar a la dreta generalment es mourà al carril més a la dreta abans de la intersecció. De la mateixa manera, el trànsit que gira a lesquerra es mourà al carril més a lesquerra. Poden existir excepcions a aquesta regla quan, per exemple, l'autoritat de trànsit decideixi que els dos carrils més a la dreta seran per girar a la dreta, i en aquest cas els conductors poden prendre qualsevol d'ells per girar. El trànsit pot adaptar-se a patrons informals que sorgeixen de forma natural en lloc de per la força de l'autoritat. Per exemple, és comú que els conductors observin (i confiïn en) els senyals de gir utilitzats per altres conductors per girar des d'altres carrils. Si diversos vehicles al carril dret giren a la dreta, un vehicle pot venir del carril contigu a la dreta i girar a la dreta també, en paral·lel amb els altres vehicles que giren a la dreta.
Interseccions
miniatura|esquerra|Aquesta intersecció a San José, Califòrnia té creus de vianants, carrils per girar a l'esquerra i semàfors.
En la major part d'Europa continental, la regla predeterminada és donar prioritat a la dreta, però això pot ser anul·lat per senyals o marques vials. Allí, inicialment es va donar prioritat d'acord amb el rang social de cada viatger, però al principi de la vida de l'automòbil, aquesta regla es va considerar poc pràctica i es va reemplaçar amb la regla "priorité à droite" (prioritat a la dreta), que encara s'hi aplica. En una rotonda on no s'anul·la priorité à droite, el trànsit en el qual altrament seria una rotonda dona pas al trànsit que ingressa a la rotonda. La majoria de les rotondes franceses ara tenen senyals de cedir el pas per al trànsit que ingressa al cercle, però queden algunes excepcions notables que operen amb la regla anterior, com la Place de l'Étoile al voltant de l'Arc de Triomf. La prioritat a la dreta quan es fa servir a Europa continental pot ser anul·lada per una jerarquia ascendent de marques, senyals i persones autoritzades. miniatura|Una rotonda. El trànsit circula circularment al voltant d'un illot central després de cedir el pas al trànsit circulant. A diferència de les rotondes, els vehicles en una rotonda tenen prioritat sobre el vehicle que ingressa, estacionar-se no està permès i els vianants generalment tenen prohibit l'accés a l'illot central. miniatura|Intersecció de carrers de dos sentits vistes des de dalt (fluxos de trànsit al costat dret de la carretera). El carrer est-oest té carrils per girar a l'esquerra en les dues direccions, però el carrer nord-sud no té carrils per girar a l'esquerra en aquesta intersecció. Els semàfors del carrer est-oest també tenen fletxes verdes per girar a l'esquerra per mostrar quan es pot girar a l'esquerra sense obstacles. Es mostren algunes marques possibles per a les cruïlles de vianants.