Simona Halep (Constanţa, 27 de setembre de 1991) és una tennista professional romanesa. Va esdevenir número 1 del rànquing individual femení l'any 2017. Va guanyar el títol júnior del Roland Garros l'any 2008 i en categoria sènior va aconseguir-lo deu anys després (2018). També va guanyar a Wimbledon (2019), i prèviament havia estat finalista de Grand Slams en tres ocasions abans del primer títol. Ha guanyat un total de vint títols individuals i un de dobles.
És famosa pel seu agressiu estil de joc. Destaca que els seus tres primers títols individuals els va aconseguir en cinc setmanes, i els dos primers en dues setmanes consecutives i en superfícies tan diferents com terra batuda i gespa. L'any 2013 va guanyar els seus primers sis títols individuals, fita que només havia aconseguit Steffi Graf l'any 1986 quan en va guanyar 7.
Fou guardonada amb la distinció de ciutadà honorífic (Cetățean de onoare) de la ciutat de Bucarest (2018).
Biografia Halep va néixer a Constanța filla de Stere i Tania Halep, una família d'ascendència aromanesa. Va començar a jugar a tennis amb quatre anys seguint els passos del seu germà gran, Nicolae.
La seva mànager durant molts anys fou l'extennista més important del seu país, Virginia Ruzici.
El 15 de setembre de 2021 es va casar amb l'empresari romanès Gabriel Iuruc, però un any després va anunciar el seu divorci.
Torneigs de Grand Slam Individual: 5 (2−3) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador 1. 2014 Roland Garros Maria Xaràpova 4−6, 7−6(5), 4−6 2. 2017 Roland Garros Jelena Ostapenko 6−4, 4−6, 3−6 3. 2018 Open d'Austràlia Caroline Wozniacki 6−7(2), 6−3, 4−6 a 1. 2018 Roland Garros Sloane Stephens 3−6, 6−4, 6−1 a 2. 2019 Wimbledon Serena Williams 6−2, 6−2
Carrera esportiva Halep va començar a jugar a tennis a l'edat de quatre anys seguint l'exemple del seu germà gran.
Va començar a disputar torneigs en categoria júnior el 2008. Va arribar a la final a Nottinghill i a quarts de final a l'Open d'Austràlia. Va guanyar el seu primer torneig ITF a Bucarest i seguidament també va vèncer el Trofeu Boniglio. El primer gran èxit de la seva carrera fou el títol junior del Roland Garros després de guanyar a la seva compatriota Elena Bogdan en tres sets.
miniatura|esquerra|Halep celebrant el títol júnior de Roland Garros (2008). El 2009 va arribar a la final de Makarska i va intentar entrar en el Roland Garros senior però va perdre a la segona ronda de la qualificació. L'agost va vèncer a Maribor davant la primera cap de sèrie. A finals d'any es va realitzar una mamoplàstia reductiva per millorar la seva comoditat en la pràctica del tennis i incrementar el seu rendiment.
Ascens a les 50 millors (2010−2012) L'any 2010 va intentar entrar a l'Open d'Austràlia però va perdre durant la qualificació. El punt d'inflexió de la seva carrera es va produir en el torneig d'Marbella, quan des de la fase de qualificació va arribar quarts de final perdent davant Flavia Pennetta, que posteriorment es fou la vencedora. Seguidament també va entrar en el quadre de final de Barcelona i va continuar la seva evolució sent finalista al torneig de Fes. Des de la fase prèvia va arribar a la final perdent amb Iveta Benesova en dos sets. Posteriorment va superar les rondes de classificació del Roland Garros i va participar en el quadre del seu primer Grand Slam, però va perdre a primera ronda. Tot i no poder superar la qualificació per Wimbledon, va entrar directament al quadre principal de l'Open dels Estats Units. Allà va perdre en tres sets a primera ronda, oposant molta resistència a la quarta cap de sèrie, Jelena Jankovic.
Durant el 2011 va seguir progressant el seu tennis, millorant els bons resultats i alhora pujar en el rànquing individual. A Open d'Austràlia superar per primera vegada una ronda en un Grand Slam, arribant així fins a tercera ronda després de perdre amb Agnieszka Radwańska, dotzena cap de sèrie. A Fes va tornar a repetir l'èxit de l'edició anterior, sent finalista novament després de perdre amb la italiana Alberta Brianti. Al Roland Garros va perdre fàcilment a segona ronda davant Samantha Stosur, vuitena cap de sèrie, i en la seva primera participació a Wimbledon també va perdre a segona ronda contra Serena Williams. En el torneig del seu país, Bucarest, Halep va arribar a semifinals però sou sorpresa per Laura Pous Tió. A l'estiu va aconseguir la seva primera victòria contra una tennista del Top 20, Svetlana Kuznetsova a Toronto, i en el US Open va aconseguir la primera victòria contra una tennista del Top 10, concretament va superar a Li Na en primera ronda, però va caure en segona.
En el 2012 va arribar a quarts de final de Hobart però va perdre en primera ronda de l'Open d'Austràlia. També va avançar fins tercera ronda a Indian Wells i Miami, i fou semifinalista a Fes. Un nou pas en la seva progressió es produí a Brussel·les, on fou finalista d'un torneig de categoria Premier, però fou vençuda per la principal cap de sèrie, Radwańska. Malauradament, aquesta evolució no es va reflectir en la resta de Grand Slams, on va caure en primera i segona ronda. Igualment, els resultats aconseguits li van permetre acabar la temporada en la posició 47 del rànquing individual.
Top 5 (2013−2016) miniatura|Halep al US Open (2013). La temporada 2013 no va començar de forma positiva amb tres derrotes en els tres primers torneigs, entre ells l'Open d'Austràlia. El primer gran resultat de l'any es produí a Roma, on va guanyar tres tennistes importants, entre elles la número 4 Radwańska, i va caure en semifinals davant la número 1 Serena Williams. En declaracions posteriors va explicar que aquesta actuació va canviar la seva mentalitat a la pista, ja que per fi va aconseguir gaudir realment i jugar sense pressió. Malgrat que en el Roland Garros va caure també en primera ronda, a continuació va començar un punt d'inflexió realment en la seva carrera per esdevenir una de les millors tennistes del món. A Nuremberg va guanyar el primer títol individual de la seva carrera superant a Andrea Petkovic. La setmana següent, a 's-Hertogenbosch va guanyar el segon títol davant Kirsten Flipkens. Així doncs, els dos primers títols del seu palmarès els va aconseguir en dues setmanes consecutives i en dues superfícies tan oposades com la terra batuda i gespa respectivament. A Wimbledon va caure en segona ronda davant una de les favorites, Li Na, però suficient per entrar al Top 30 per primera vegada. A continuació va guanyar el seu tercer títol de l'any a Budapest, derrotant a Yvonne Meusburger en la final. A l'estiu va triomfar a New Haven superant a Petra Kvitová, aconseguint així el primer títol de categoria Premier del seu palmarès. Va encarar el US Open ja dins el Top 20, i per primera vegada va disputar la quarta ronda d'un Grand Slam, però fou vençuda per Flavia Pennetta. Abans d'acabar la temporada va guanyar el cinquè títol i també de categoria Premier a Moscou contra Samantha Stosur. Gràcies al seu palmarès es va classificar per disputar el WTA Tournament of Champions enduent-se el sisè títol de l'any, novament davant Stosur. Fou la segona tennista en nombre de títols per darrere la número 1 Serena Williams, i l'única en guanyar un títol en cada superfície: terra batuda, gespa, dura i dura interior. Les 50 victòries aconseguides per 17 derrotes li van permetre escalar fins a l'onzena posició del rànquing individual a final de temporada, i ser reconeguda amb el premi de tennista revelació de l'any per la WTA.
miniatura|esquerra|Halep (tercera per la dreta) entre les participants del WTA Finals (2014). Va començar l'any 2014 a Sydney però va caure tot just en el primer partit. A continuació ja va entrar directament a l'Open d'Austràlia i es va classificar per primera vegada pels quarts de final d'un Grand Slam, però fou superada per l'eventual finalista Dominika Cibulkova. Això fou suficient per entrar al Top 10 per primera vegada en la seva carrera, tot just la quarta tennista romanesa en aconseguir aquest fet després de Mariana Simionescu, Virginia Ruzici i Irina Spîrlea. Just després va anunciar la contractació de Wim Fissette, que havia treballat amb Kim Clijsters i Sabine Lisicki anteriorment. El següent torneig que va disputar fou a Doha, on després de vèncer a Angelique Kerber en la final va aconseguir el títol més important fins al moment. Amb aquest títol va escalar fins al 5è lloc del rànquing individual, esdevenint la tennista romanesa amb millor rànquing de la història de la WTA. Seguint amb la seva evolució, es va classificar per la final de Madrid, torneig de categoria Premier Mandatory, però malgrat guanyar el primer set fou derrotada per Maria Xaràpova. En el Roland Garros va demostrar força superioritat en les primeres rondes classificant-se també pels quarts de final, però va millorar els seus resultats classificant-se per la seva primera final de Grand Slam després de derrotar Svetlana Kuznetsova i Andrea Petkovic. Des de 1997 que una tennista (Martina Hingis) no es classificava per la seva primera final de Grand Slam sense haver cedit un sol set. Assegurat el número 3 del rànquing, va caure novament contra Xaràpova en la final. A Wimbledon va avançar les primeres rondes sense gaires dificultats i es classificà per les semifinals d'aquest torneig per primera vegada. Allà va coincidir amb una de les noves promeses del tennis com ella, Eugenie Bouchard, però va perdre en dos sets. A continuació va retornar al seu país per disputar l'edició inaugural del torneig de Bucarest, on es va imposar amb claredat a Roberta Vinci per aconseguir el segon títol de l'any. L'agost va escalar fins a la segona posició del rànquing superant a Li Na. A Cincinnati va avançar fins als quarts de final, on tornà a coincidir amb Xaràpova, que la va superar per tercera ocasió aquest any. Al US Open, on fou segona cap de sèrie, fou sorpresa en tercera ronda per Mirjana Lučić-Baroni. Posteriorment va jugar a Pequín però es retirà a quarts de final. Es va classificar per primera vegada pels WTA Finals. Va debutar amb una victòria sobre Bouchard i a continuació va escombrar de la pista la número 1 del rànquing, Serena Williams, que va igualar el seu pitjor resultat de la seva carrera (només va guanyar dos jocs) des del 1998 quan tenia només 16 anys. Amb la primera posició del grup assegurada, va perdre el tercer partit contra Ana Ivanović en tres sets. En semifinals va superar a Radwańska amb claredat i en la final va tornar a coincidir amb Serena Williams. Paradoxalment, Williams hauria quedat eliminada en la fase de grups si Halep hagués perdut en dos sets contra Ivanović, i en la final, Williams es va venjar amb un resultat semblant. Malgrat haver aconseguit menys títols (2), i també menys victòries que l'any anterior, 46 per 16 derrotes, el fet d'haver-les aconseguit en torneigs de categoria més important, li van permetre acabar la temporada en el tercer lloc del rànquing individual. Per sorpresa va anunciar la separació amb Wim Fissette com a entrenador quan tot just portaven junts un any, substituint-los per Victor Ioniță com a entrenador i Thomas Högstedt com a consultor.
miniatura|Halep a Madrid (2015).