La planificació familiar natural es basa a abstenir-se de tenir relacions sexuals reproductius (coit vaginal) durant el període fèrtil del cicle menstrual per evitar l'embaràs, així es parla de mètodes d'abstinència periòdica o mètodes anticonceptius naturals. Estan pensats per a parelles estables.

Mètode Ogino-Knaus, de ritme o de calendari Consisteix a comptar els dies del cicle menstrual de la dona per evitar que es produeixi un embaràs. Primer s'estableix la periodicitat de la menstruació, és a dir, el temps que hi ha entre una menstruació i una altra. Té major efectivitat quan es tenen períodes regulars. Per trobar la quantitat de dies en la fase infèrtil pre-ovulatòria, es resta 19 al nombre de dies del cicle més curt. Per trobar l'inici de la fase infèrtil post-ovulatòria es resta 10 al nombre de dies del cicle més llarg. Per exemple, per a una dona que tingui el cicle menstrual entre 29 i 35 dies, s'estima que és infèrtil els primers 10 dies del seu cicle (29 - 19 = 10), és fèrtil entre els dies 11 i 24, i torna a ser infèrtil el dia 25 (35 - 10 = 25).

Té un nivell d'error anual del 25%, però si s'usa correctament es redueix al 9%. Degut a la seva baixa efectivitat, és actualment el menys recomanat, i té un interès purament històric, ja que va ser el primer a ser introduït.

Mètode de la temperatura basal Consisteix a recollir en taules la temperatura corporal al llarg del cicle menstrual. D'aquesta manera, s'adverteix el pic de temperatura produït per l'ovulació, ja que descendeix lleugerament la temperatura i augmenta un o dos dies després. La parella ha d'evitar tenir relacions des de la menstruació fins a tres dies després de l'augment de la temperatura. Cal prendre's la temperatura de la vagina i del cèrvix cada dia abans de llevar-se i registrar-la. Qualsevol activitat altera la temperatura.

Té una fallada anual amb ús típic del 3,1% i un 0,3% amb ús perfecte.

Mètode Billings o del moc cervical El moc cervical de la dona no sempre és igual, sinó que canvia en quantitat i consistència en el transcurs del cicle, tornant-se més abundant, líquid, transparent i hialí (filamentós) en els dies propers a l'ovulació, de manera que la parella ha d'evitar tenir relacions quan aquestes característiques es presenten. Requereix una capacitació i una cura constant. Pot resultar molt poc pràctic.

El seu nivell d'error anual amb ús típic va de l'1 al 25% i amb ús correcte és de 0 - 2,9%.

Mètode simptotèrmic És principalment una combinació del mètode Billings i de la temperatura basal, i d'altres signes de fertilitat. És el mètode actualment més utilitzat.

Té una fallada amb ús correcte del 0,8%.

Altres mètodes Existeix també el mètode de la posició cervical, però no es recomana i és poc nomenat per ser evasiu i no totalment comprovat.John F. Kippley and Sheila K. Kippley (1996). The Art of Natural Family Planning. Cincinnati, OH: Couple to Couple League International, p.82 A més hi ha les proves de fertilitat.

Model Creighton de fertilitat una forma més precisa semblant al Mètode Billings, així val del moc cervical, així com de mostres de sang per determinar els dies fèrtils i infèrtils de la dona. Té un 0,5% d'error anual amb ús correcte. Mètode de dos dies, és una versió simplificada del Mètode Billings. Comptes de cicle (abaloris de recompte de dies fèrtils, en dones de 26 a 32 dies. Mètode estàndard dels dies semblant al mètode del ritme. Monitors de fertilitat, es basen en la presa de mostres d'orina i el mesurament de la quantitat d'hormones.

Referències

Categoria:Mètodes de control de natalitat Categoria:Planificació familiar