Mycoplasma és un gènere de bacteris gramnegatius de la família de les micoplasmatàcies (Mycoplasmataceae), que no tenen paret cel·lular. Sense aquesta paret cel·lular, no estan afectats per molts antibiòtics com la penicil·lina o altres que tenen l'objectiu d'atacar la paret cel·lular. Els micoplasmes poden ser paràsits o sapròfits. Algunes espècies són patògenes per als humans, incloent-hi M. pneumoniae, que és una causa important de pneumònia atípica i altres afeccions respiratòries, i M. genitalium, que es creu implicat en malalties d'inflamació pelviana. Es troben també com a contaminants en material de laboratori i en cultius de cèl·lules.
Origen del nom Deriva del grec mykes (fong) i plasma (format), el primer a usar-lo va ser A. B. Frank el 1889 que es va pensar que era un fong, ja que en té algunes característiques.Conrad J. Krass and Max W. Gardner Etymology of the Term Mycoplasma Int. J. of Syst. Bact.; Jan 1973, p. 62-64; Vol. 23, No. 1
Característiques N'hi ha unes 100 espècies reconegudes. Pertany a la classe Mollicutes que inclou paràsits o comensals dels humans i altres animals incloent-hi insectes. El gènere Mycoplasma està restringit a hostes vertebrats. Necessiten el colesterol per a créixer com també altres mol·licutes. La seva temperatura òptima de creixement és la normal (d'uns 37 °C en humans) en els animals de sang calenta i la temperatura ambient en altres casos. Segons anàlisis d'ARN estan emparentats amb Lactobacillus o Clostridium de la branca filogenètica dels Bacillota.
Morfologia cel·lular Els micoplasmes no tenen paret cel·lular i la cèl·lula es caracteritza per la seva petita mida (un 10% del volum d'Escherichia coli). La majoria tenen una forma pseudococcoidal, però amb excepcions notables.
Els micoplasmes, de forma inusual entre els bacteris, necessiten esterols per a l'estabilitat de la membrana plasmàtica. Aquests esterols els adquireixen normalment del colesterol animal. Tenen un genoma relativament petit (de 0,58 a 1.38 megabases) cosa que implica una dràstica reducció de la capacitat biosintètica i n'incrementa la dependència de l'hoste.
Taxonomia Els micoplasmes tenen importància mèdica i agrícola i per això se n'ha fet una extensa catalogació.
Originalment el nom Mycoplasma designava membres de la classe Mollicutes. Actualment Mycoplasma és un gènere de Mollicutes. S'havien classificat dins el fílum Firmicutes, que consistia en bacteris com Clostridium, Lactobacillus i Streptococcus segons anàlisis d'ARNr 16S. L'ordre Mycoplasmatales conté les famílies Mycoplasmataceae i Spiroplasmataceae.
Les espècies del gènere Mycoplasma estan dividides en tres grups no taxonòmics, hominis, pneumoniae i fermentans, basat en seqüències d'ARNr 16S.
El grup hominis conté M. bovis, M. pulmonis i M. hominis, entre d'altres. M. hyopneumoniae afecta els porcs en la seva respiració.
El grup pneumoniae conté grups de M. muris, M. fastidiosum, Ureaplasma urealyticum, els informalment anomenats hemoplasmes abans en els gèneres Haemobartonella i Eperythrozoon), i el grup M. pneumoniae que inclou M. alvi (boví), M. amphoriforme (humà), M. gallisepticum (aviar), M. genitalium (humà), M. imitans (aviar), M. pirum (sense certesa/humà), M. testudinis (tortugues), i M. pneumoniae (humà).
Referències
Categoria:Micoplasmatots Categoria:Bacteris patògens Categoria:Frontera de la vida