La labialització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de determinades consonants en contacte amb les vocals posteriors [o,u] o les consonants labials [b,p,w]. Articulatòriament, la labialització pot representar un arrodoniment labial com a articulació secundària, o bé un desplaçament del punt d'articulació cap a la regió labial.
En català, els sons nasals com s'alteren adoptant les característiques del so que els segueix, tant entre síl·labes com entre mots. En concret, davant d'un so labial es labialitzen, exemple: → davant , i (un pic ). Pel que fa al fenomen en altres llengües, en la majoria de dialectes de l'anglès hi ha labialització afegida en la realització habitual de /r/ a principi de síl·laba. En l'escriptura d'aquesta llengua aquest so es representa amb les grafies r o wr en aquesta posició.
Vegeu també Labialització vocàlica
Referències
Categoria:Fenòmens fonètics