Els Escolans va ser un conjunt musical de Sant Sadurní d'Anoia que funcionà del 1827 al 1959 amb el nom dOrquestra Escolans o -després de la guerra civil- també com a Cobla Els Escolans.

Història El conjunt, al llarg de la seva existència, va fer els papers típics d'una orquestra de poble. En celebracions com les Fires de Sant Sadurní o en la festa major de qualsevol poble podia ser contractat per tocar -en un mateix dia- l'Ofici, les sardanes del migdia, un concert de música clàssica i un gran ball, cosa que requeria molta flexibilitat i resistència als músics. Un dels moments més destacats de l'orquestra va ser el 17 d'abril del 1904, quan Alfons XII visità Sant Sadurní i Els Escolans interpretà temes de La Bohème, La Gioconda i Guillem Tell en el decurs del dinar que Manuel Raventós oferí al rei en el celler gran de les Caves Codorniu. El 1929, en l'Exposició Internacional de Barcelona, l'orquestra també va fer un concert en el Poble Espanyol.

Al llarg del dels seus cent trenta-dos anys d'existència estigué sempre vinculat a la sadurninenca família Torelló i la direcció del conjunt passà de pares a filles durant quatre generacions. El va fundar Antoni Torelló i Sàbat (1802-1872), un músic que tocava el clarinet i l'orgue a l'església parroquial; d'aquesta vinculació hauria originat, doncs, el nom del conjunt. Com a director de l'orquestra el succeí el seu fill Antoni Torelló i Borràs (1829-?), i a aquest Antoni Torelló i RomeuAntoni Torelló i Romeu (1873-1953), violinista i director dels Escolans, que a més formà un duet de violí i piano amb el music Francesc Peracaula i Masagué que era violinista. El darrer director de la formació va ser Antoni Torelló i Casanovas que hi tocà la flauta travessera, el saxo, la tenora i el tible.

En els Escolans també hi tocà el germà d'A. Torelló i Sàbat i, quan es jubilà el 1851, el succeí en el lloc de contrabaix el seu fill, Antoni Torelló i Raventós (1838-1936), anomenat el Tonet del baix. Alguns dels seus fills també van ser músics: Agustí Torelló i Ros, que havia tocat el violí amb els Escolans, aconseguí de dirigir lOrquestra Simfònica de Barcelona i la del Liceu, i tres altres germansPere Torelló i Ros (1880) va ser contrabaixista del Liceu i formà part del sextet del Cafè Orient a la Rambla de Barcelona, però malauradament morí jove. Un tercer germà, Antoni (1884-1960), també va ser contrabaixista del Liceu i professor d'aquest instrument en el seu conservatori. Un quart germà, Rafael Torelló i Ros (1909), fundà la sadurninenca Orquestra Renaixença; marxà a Mèxic i tocà amb l'orquestra de Boston. també tocaren en conjunts i orquestres de prestigi.

Intèrprets Al llarg dels anys, un gran nombre de músics passaren per la formació. Alguns noms són: Antoni Torelló i Sàbat (1802-1872) - director Antoni Torelló i Borràs (1829-?) - director Antoni Torelló i Raventós (1838-1936) - contrabaix Francesc Duran - clarinet (el 1901-1902, si més no) Ferran Trulls, Nandu de Roses - fiscornaire (el 1898 i el 1902, si més no) Joan Tost - cornetí (el 1902, si més no) Agustí Torelló i Ros (1863-1932) - violí Antoni Torelló i Romeu (1873-1953) - violinista i director

Miquel Casas i Bell (1900-1988), violinista Joaquim Llopis i Rius (1902-1955) Antoni Torelló i Casanovas (1904-1992) - director Albert Sanahuja i Puig (1913-1999) - violí concertino Joaquim Arabia i Reverter (1924) - trompeta ca 1952 - 1955 Miquel Gallego - bateria ca 1952 - 1955 El 1898 la dirigia A. Bosch i en formaven part Trulls, Carbó, Botifoll, Rosell, E. Bosch, Torelló, Singla, Roca, Esteva, Martí i F. Bosch

Gravacions Girant a 78 rpm: música i actors catalans 1904-1948 DC Barcelona: Blue Moon, 2006 (reprodueix Espartero, un vals-jota d'Albert Cotó interpretat per l'Orquestra Escolans, reedició d'un antic disc "de pedra" de Parlophon del 1933, que també comprenia Guerrita, un altre vals-jota) La emperatriz (polca de Joan Escalas) i El filósofo (xotis de Josep Vila i Clariana), en disc de pedra (Barcelona: Parlophon, 1933) El turista, El trasnochador (vals-jota), dues peces d'Albert Cotó en disc de pedra (Barcelona: Parlophon, 1933) La serenata, El salvaje, polques d'Albert Cotó en disc de pedra (Barcelona: Parlophon, 1933) El Escolar (xotis d'Albert Cotó), La codorniz (masurca de Josep Vila), en disc de pedra (Barcelona: Parlophon, 1933) Las Tres Gracias (de Josep Maria Solé), Piña (de Joan Escalas), danses en disc de pedra (Barcelona: Parlophon, 1933)

Notes

Referències

Bibliografia Josep Juanola i Heras, Pere Rebordosa i Gil Orquestra "Els Escolans", tota una època Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament, 1985

Escolans Escolans Categoria:Organitzacions de Sant Sadurní d'Anoia Categoria:Cultura de Sant Sadurní d'Anoia