Niccolò Albergati (Bolonya, 1373 – Siena, 9 de maig de 1443) va ser un religiós cartoixà, proclamat cardenal de l'Església Catòlica Romana en 1426 per Martí V. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Niccolò Albergati pertanyia a la família bolonyesa dels Albergati, originària de Zola Predosa. El 1394 va entrar a l'Orde de la Cartoixa i destacà pel suport que donà a la sobirania del papa Martí V després del Gran Cisma d'Occident, i aquest el nomenà bisbe de Bolonya el 1417. miniatura|esquerra|Altar de la Capilla en la Cartoixa de Florència, on reposen les restes del beat. Va convertir Bolonya en un centre de cultura humanística. En 1422 fou enviat a França per posar pau entre el rei d'aquest país i el d'Anglaterra, sense assolir-ho, però aconseguint la pau entre França i Borgonya. Quatre anys després fou nomenat cardenal amb el títol de cardenal de Santa Croce in Gerusalemme. Va participar en el Concili de Basilea, Ferrara i Florència, obrint les sessions en aquesta ciutat, per reunificar les esglésies catòlica i ortodoxa.
Fou un bon escriptor i entre els erudits del seu cercle hi havia l'humanista Francesco Filelfo i els futurs papes Nicolau V i Pius II. Va morir a Siena en 1443. Benet XIV el beatificà en 1744.
Categoria:Beats de l'Emília-Romanya Categoria:Religiosos bolonyesos Categoria:Camarlencs de l'Església Romana Categoria:Beatificats cartoixans Categoria:Nuncis apostòlics Categoria:Bisbes de Bolonya Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya Categoria:Morts a Siena Categoria:Diplomàtics italians Categoria:Cardenals de l'Emília-Romanya Categoria:Penitenciaris majors Categoria:Cardenals creats per Martí V