El Dies irae (llatí eclesiàstic: [ˈdi.es ˈire]; "El dia de la ira") és una seqüència gregoriana atribuïda al franciscà Tomàs de Celano (1200 - c. 1265) que va ser biògraf de Sant Francesc d'Assís. Hi ha opinions que creuen que s'origina amb Latino Malabranca Orsini (mort el 1294), rector a l'estudi dominicà de Santa Sabina, el precursor de la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, Angelicum, a Roma. La seqüència data almenys del , tot i que és possible que sigui molt més antiga, i algunes fonts atribueixen el seu origen a Gregori el Gran (d. 604), a Bernat de Claravall (1090–1153) o a Bonaventura (1221–1274).
És un poema llatí medieval caracteritzat pel seu vers accentual i les seves línies rimades. La mètrica és troqueu. El poema descriu el Judici Final. Una Trompeta convoca les ànimes davant el tron de Déu, on els justos seran salvats i els malvats seran llançats a les flames eternes.
És més conegut pel seu ús en el Rèquiem (Missa de difunts) i es cantava durant les cerimònies d'enterrament. Una versió anglesa es troba a diversos llibres de serveis de la Comunió Anglicana.
La primera melodia fixada en aquestes paraules, un cant gregorià, és una de les més citades de la literatura musical, que apareix a les obres de molts compositors. El cuplet final Pie Jesu ha estat reutilitzat sovint com a cançó independent.
El poema
Text original en llatí
Dies iræ, dies illa, Solvet sæclum in favilla, Teste David cum Sibylla !
Quantus tremor est futurus, quando judex est venturus, cuncta stricte discussurus !
Tuba mirum spargens sonum per sepulcra regionum, coget omnes ante thronum.
Mors stupebit et Natura, cum resurget creatura, judicanti responsura.
Liber scriptus proferetur, in quo totum continetur, unde Mundus judicetur.
Judex ergo cum sedebit, quidquid latet apparebit, nil inultum remanebit.
Quid sum miser tunc dicturus ? Quem patronum rogaturus, cum vix justus sit securus ?
Rex tremendæ majestatis, qui salvandos salvas gratis, salva me, fons pietatis.
Recordare, Jesu pie, quod sum causa tuæ viæ ; ne me perdas illa die.
Quærens me, sedisti lassus, redemisti crucem passus, tantus labor non sit cassus.
Juste Judex ultionis, donum fac remissionis ante diem rationis.
Ingemisco, tamquam reus, culpa rubet vultus meus, supplicanti parce Deus.
Qui Mariam absolvisti, et latronem exaudisti, mihi quoque spem dedisti.
Preces meæ non sunt dignæ, sed tu bonus fac benigne, ne perenni cremer igne.
Inter oves locum præsta, et ab hædis me sequestra, statuens in parte dextra.
Confutatis maledictis, flammis acribus addictis, voca me cum benedictis.
Oro supplex et acclinis, cor contritum quasi cinis, gere curam mei finis.
Lacrimosa dies illa, qua resurget ex favilla judicandus homo reus. Huic ergo parce, Deus.
Pie Jesu Domine, dona eis requiem. Amen.
Traducció:
Un dia d'ira serà el dia en què el món serà reduït a cendra, tal com anunciaren David i la Sibil·la.
Quin espant no es produirà, quan el jutge vindrà a aclarir-ho tot estrictament.
La trompeta, escampant un so admirable entre els sepulcres de tots els països, reunirà tothom davant el tron.
La mort i la Natura s'astoraran, quan ressuscitarà la humana criatura per respondre davant qui l'ha de jutjar.
Apareixerà el llibre escrit en què tot és contingut i amb el qual es jutjarà al món.
Així, quan el jutge s'asseurà, el secret es mostrarà i res no restarà impune.
Què diré jo aleshores, pobre de mi? A quin protector pregaré quan ni el just estarà segur?
Rei de tremenda majestat que salves de grat els qui cal salvar, salva'm, font de pietat.
Recordeu, piadós Jesús, que sóc la causa del vostre calvari; no em perdeu en aquell dia.
Tot buscant-me, us vau asseure esgotat, em redimireu patint a la creu; que no siguin vans tants treballs.
Just jutge de venjança, concediume-me el do del perdó abans del dia del judici.
Gemego com un reu; la culpa enrogeix el meu rostre. Perdoneu, Senyor, a aquest suplicant.
Vós, que vau absoldre Magdalena i escoltàreu la súplica del lladre, a mi també em vau donar esperança.
Les meves pregàries no són dignes, però Vós, en ser bo, actueu amb bondat perquè no cremi en el foc etern.
Feu-me un lloc entre les vostres ovelles, i separeu-me dels cabrits situant-me a la vostra dreta.
Un cop confosos els maleïts i llançats a les flames voraces cridau-me entre els beneïts.
Us ho prego suplicant i de genolls, el cor angoixat, gairebé fet cendres: tingueu cura del meu destí.
Dia de llàgrimes serà aquell en què ressuscitarà de la pols l'home reu per a ser jutjat. A ell, doncs, perdoneu-lo, oh Déu.
Pietós Jesús, Senyor, Concediu-los el repòs. Amén.
Música Les paraules de Dies irae han estat sovint musicades com a part del servei del Rèquiem. En algunes versions, el text es divideix en diversos moviments; en aquests casos, Dies irae fa referència només al primer d’aquests moviments, mentre que els altres reben el títol segons els seus respectius incipit.
La primera composició polifònica conservada del Rèquiem, de Johannes Ockeghem, no inclou el Dies irae. Les primeres versions polifòniques que incorporen el Dies irae són les d'Engarandus Juvenis (1490) i Antoine Brumel (1516), a les quals seguiren les de molts compositors del Renaixement. Més endavant, nombrosos autors van escriure destacades versions corals i orquestrals del Rèquiem que inclouen la seqüència, com ara Charpentier, Delalande, Mozart, Berlioz, Verdi, Britten i Stravinsky. Giovanni Battista Martini va cloure el seu recull de 303 cànons (majoritàriament humorístics) amb un conjunt de 20 basats en fragments del poema de la seqüència.
Cant gregorià del segle XIII La versió original gregoriana, que data del , era un sobri cantar pla (o cant gregorià).
Es troba en el mode dòric. En notació neuma de quatre línies, comença així: alt=La melodia del "Dies irae" en notació neuma de quatre línies
En notació de pentagrama de cinc línies:
Citacions musicals La melodia gregoriana tradicional va guanyar reconeixement generalitzat gràcies al seu ús en la Symphonie fantastique d'Hector Berlioz l'any 1830. Des de llavors, s’ha associat amb temes de mort i terror, especialment durant el . Després de Berlioz, s’ha emprat com a tema o citació musical en moltes composicions clàssiques, incloent-hi:
Charles-Valentin Alkan – Trois Morceaux dans le genre pathétique, suite per a piano, op. 15 (núm. 3: Morte) (1837) Frédéric Chopin – Preludi núm. 2 en la menor, op. 28 (1839)A Prelude to Death: An analysis of Prelude op.28, No. 2 (Prelude in A-Minor): Frederic Chopin. Sreemani, Swapnil. March 10, 2021. The Renaissance Voice of Change. Franz Liszt – Totentanz (1849) Charles Gounod – Faust (1859) Teofil Klonowski – Preludis sobre himnes d’església polonesos: Dies Irae (1867) Piotr Ilitx Txaikovski – Cançó grega moderna (1872) Piotr Ilitx Txaikovski – 6 peces sobre un sol tema, op. 21 (1873) Jules Massenet – Ève (1874) Modest Mússorgski – Cants i danses de la mort, núm. 3 Trepak (1875) Camille Saint-Saëns – Dansa macabra (1878) Camille Saint-Saëns – Rèquiem (1878) Piotr Ilitx Txaikovski – Suite per a orquestra núm. 3, quart moviment minut 4 (1884) Alexander Glazunov – Simfonia núm. 5 (1885) Piotr Ilitx Txaikovski – Simfonia Manfred (1885) Charles Gounod – Mors et vita (1886) Camille Saint-Saëns – Simfonia núm. 3 (1886) Benjamin Godard – Dante (1890) Serguei Rakhmàninov – Concert per a piano núm. 1 (1891) Johannes Brahms – Sis peces per a piano, op. 118, núm. 6 (1893) Serguei Rakhmàninov – Simfonia núm. 1 (1895) Serguei Rakhmàninov – Six moments musicaux (1896) Alexander Glazunov – De l'edat mitjana, núm. 2 Scherzo (1902) Vítězslav Novák – Simfonia de Maig (1902) Nikolai Medtner – Quintet per a piano en do (c. 1904–1948) Hans Huber – Simfonia núm. 3 (1908) Serguei Rakhmàninov – Sonata per a piano núm. 1 (1908) Serguei Rakhmàninov – L'illa dels morts (1908) Alexander Kastalsky – Rèquiem pels germans caiguts (1917) Mel Bonis – La Cathédrale blessée, op. 107 Nikolai Miaskovski – Simfonia núm. 6 (1921–23) Eugène Ysaÿe – Sonata per a violí núm. 2 (1923) Ottorino Respighi – Impressioni Brasiliane (1927) Aram Khatxaturian – Simfonia núm. 1 (1934) Serguei Rakhmàninov – Rapsòdia sobre un tema de Paganini (1934) Aram Khatxaturian – Concert per a piano (1936) Arthur Honegger – La Danse des Morts, al final del segon moviment Danse des morts (1938) Serguei Rakhmàninov – Symphonic Dances (1940) Luigi Dallapiccola – Canti di prigionia (1941) Ernest Bloch – Suite Symphonique (1944) Aram Khatxaturian – Simfonia núm. 2 (1944) Kaikhosru Shapurji Sorabji – Sequentia cyclica (1948–49) Eric Ball – Resurgam (1950) Robert Gerhard - Concert per a piano, 2n moviment. Antonio Estévez – Cantata Criolla (1954) Edvard Mirzoyan – Introducció i perpetuum mobile (1957) Mario Castelnuovo-Tedesco – 24 Caprichos de Goya (1961) Bernd Alois Zimmermann – Musique pour les soupers du roi Ubu (1962–1967) Alberto Ginastera – Bomarzo (1967) Dmitri Xostakóvitx – Simfonia núm. 14 (1969) George Crumb – Black Angels (1970) Vagn Holmboe - Simfonia núm. 10, primer moviment, minut 8 (1972) György Ligeti – Le Grand Macabre (1978) Michael Daugherty – Dead Elvis (1993) Frank Ticheli – Vesuvius (1999) Thomas Adès – Totentanz (2013) Kirk Hammet – The Incantation (2022)
També s’ha utilitzat en moltes bandes sonores de pel·lícules i en obres populars, com ara: Jacques Brel - La Mort de l'àlbum La Valse à mille temps (1959) deriva la melodia de les estrofes i diversos passatges instrumentals del tema. La cançó és més coneguda en la traducció anglesa My Death i ha estat versionada per nombrosos artistes, entre els quals hi ha Scott Walker a Scott (1967). Led Zeppelin – Stairway to Heaven de l'àlbum Led Zeppelin IV (1971) Michel F. April – tema principal de Dead by Daylight soundtrack Francis Monkman – pista addicional "Dies Irae" a l'àlbum Sky (1979) Hugo Friedhofer – escena inicial de Between Heaven and Hell (1956) Queensrÿche - Els versos inicials de Dies Irae s’utilitzen a l’inici de la cançó «Suite Sister Mary» i altres versos apareixen al llarg d’aquesta cançó en el seu àlbum Operation : Mindcrime Bathory – a l'àlbum Blood Fire Death (1988) Wendy Carlos and Rachel Elkind – Tema inicial de The Shining (1980) The Newton Brothers - Doctor Sleep, seqüela de The Shining (2019) Danny Elfman – "Making Christmas" de The Nightmare Before Christmas (1993) Gerald Fried – Tema inicial de The Return of Dracula, 1958 Diamanda Galás – Masque of the Red Death: Part I – The Divine Punishment Jerry Goldsmith – The Mephisto Waltz (1971), Poltergeist (1982) Donald Grantham – Baron Cimetiére's Mambo (2004) Bernard Herrmann Cita el tema principal de Citizen Kane (1941) Bernard Herrmann – Jàson i els argonautes (1963) (Citat durant l’escena de l’escampament de les dents de l’hidra) Gottfried Huppertz – Partitura per a Metropolis (1927) Jethro Tull – The instrumental track "Elegy" featured on the band's 12th studio album Stormwatch is based on the melody. Robert Lopez and Kristen Anderson-Lopez – Frozen II (soundtrack), "Into the Unknown" (2019) Harry Manfredini – main title theme for Friday the 13th Part VI: Jason Lives (1986) The Melvins – on their album "Nude with Boots" (2008) Alan Menken, Stephen Schwartz – The Hunchback of Notre Dame (1996) soundtrack; "The Bells of Notre Dame" features passages from the first and second stanzas as lyrics. Ennio Morricone – "Penance" from his score for The Mission (1986) Lionel Newman – Compulsion Leonard Rosenman – the main theme of The Car (1977) Stephen Sondheim – Sweeney Todd – quoted in "The Ballad of Sweeney Todd" and the accompaniment to "Epiphany" (1979) John Williams – "Old Man Marley" leitmotif from his score for Home Alone (1990) and quoted in Close Encounters of the Third Kind (1977) and Star Wars: Episode IV - A New Hope (1977) when Luke discovers that Imperial Stormtroopers have killed his uncle and aunt.