Odet de Cominges (1485 - Nàpols, 15 d'agost de 1528), Comte de Comenge, vescomte de Lautrec i vescomte de Vilamur, que va succeir el 1494 al seu pare Joan II de Lautrec Biografia Va néixer el 1485. Es va casar amb Carlota d'Albret-Rethel, comtessa de Rethel i de Beaufort, que'l va associar en el govern dels seus estats. D'aquest enllaç van néixer quatre fills:
Enric, comte de Comenge, mort el 1540 Odet Gaston Clàudia, casada amb Guy XVI comte de Laval, i en segones núpcies amb Carles III de Luxemburg, vescomte de La Martegue. Francesc, mort jove.
El 1502 va ser confirmada la incorporació del comtat de Cominges a la corona com abans havia passat amb Lautrec i Vilamur (Odet en portava el títol però no en tenia la possessió). Es va destacar com a militar, ajudant probablement en el seu ascens el fet que la seva germana Francesca, esposa del comte de Chateaubriand, fos amant del rei Francesc I de França.
Campanyes a Itàlia Va participar en la campanya francesa a Gènova el (1507) on va ser ferit. El 1515 va ser nomenat governador de Guiena i va acompanyar a Francesc I a Itàlia distingint-se a la batalla de Marignano. El 1516 se li va concedir el govern del Milanesat on va succeir a Carles III de Borbó. El 1521 va combatre a Itàlia contra els espanyols i l'any següent va ser vençut a la batalla de Bicocca. El 1523 va ser nomenat governador de Llenguadoc i va ascendir a mariscal de França. Va perdre en la batalla de Pavia el 1525.
El 1527 va assumir el comandament de l'exèrcit francès a Itàlia ocupant part del Milanesat. finalment, el 1528, va ser enviat a emprendre la conquesta del regne de Nàpols, fet que només quedà en intent, ja que ho van impedir, la deserció d'Andreu Doria, que va deixar França quasi sense flota i l'esclat de la pesta al camp francès, que va delmar l'exèrcit francès, infectant al propi Lautrec que va morir el 15 d'agost de 1528 quan intentava posar setge a la ciutat. El 1529 el papa es va veure obligat a fer les paus amb Carles al Tractat de Barcelona com havia fet Francesc I al Tractat de Cambrai. L'últim Sforza va ser restaurat a Milà amb la previsió que el ducat passés a Espanya a la seva mort. Després de gairebé 40 anys de guerra, Itàlia es va sotmetre a Carles V. Francesc I va renunciar a les seves reivindicacions a Itàlia, així com sobre l'Artois i Flandes. Venècia va perdre les seves conquestes continentals. Els Estats Pontificis van ser restaurats i el 1530 el papa va coronar Carles V com a emperador i rei d'Itàlia.
Vegeu també Tractat de Barcelona (1529) Setge de Florència
Referències
Bibliografia
Abundants manuscrits Bibliothèque Nationale, Paris Obra de Brantôme (Coll. Société de l'histoire de France, vol. iii., 1867) Memoirs of Martin du Bellay (Coll. Michaud and Poujoulat, vol. v., 1838).
Categoria:Comtes de França Categoria:Vescomtes de França Categoria:Mariscals de França Categoria:Comtes de Comenge Categoria:Morts a Nàpols Categoria:Persones de l'Òlt Categoria:Persones d'Òlt i Garona Categoria:Persones de la Dordonya Categoria:Persones de l'Avairon Categoria:Persones de la Gironda Categoria:Militars de la regió d'Occitània Categoria:Militars de la Nova Aquitània