miniatura|Escut dels vescomtes de Marsella miniatura|La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.
L'origen de la família vescomtal es remunta a la meitat del amb Arlulf de Marsella. El darrer vescomte amb poder a Marsella, Roncelí o Rosselí, que era monjo i va deixar el claustre dues vegades, va morir el 1216.
Orígens Arlulf de Marsella fou el primer ancestre conegut,Florian Mazel, La noblesse et l'Eglise en Provence, fin Xe-début XIVe siècle, pages 31,32 a qui s'esmenta en les donacions de terres fiscals i drets públics de la vall de Trets de les que posseïa el benefici vers el 950 per concessió del rei Conrad III de Borgonya (937-993).Quan el rei Conrad III de Borgonya va prendre possessió de Provença el 949 hi va nomenar tres comtes als que va associar alguns vescomtes per ajudar-los i limitar el seu poder. Segons l'historiador Jean-Pierre Poly, la major part de les terres fiscals marselleses haurien estat cedides a Arlulf de Vienne, fill de Thibert, vers els anys 948-952.Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166 - pàgina 36 : … c’est pendant cette errance de Manassès que Conrad donna le gros des fiscs marseillais à Arnulf le Viennois. traduït: " Fou durant els anys errants de Manassès d'Arle, quan Conrad va donar la major part de les terres fiscals a Arlulf de Viene". Manassès fou arquebisbe d'Arle del 914 a vers el 962 i era nebot d'Hug d'Arle, rei de Provença (+947) i del 948 al 952 va estar a Itàlia disputant el arquebisbat de Milà estan per tant absent de Provença almenys entre el 948 i el 953 Els dominis fiscals eren immensos, unes 60.000 hectàrees, superant els límits del país de Trets. Arlulf va rebre no solament la curtis, sinó també l'exercici i el profit de tots els drets públics annexos, és a dir la senyoria banal.Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166 - Bordas - París, 1976 - pàg. 116. Segons la hipòtesi de Georges de Manteyer adoptada per Poly, Arlulf seria el net del comte Teutebert o Thibert, que havia administrat el regne de Provença per compte de Lluís III el Cec vers 890-908; pertanyia per tant a l'aristocracia franca instal·lada al baix Roine a l'època carolingia i més probablement a la que era originària del Vienès (Viennois) vinguda amb Hug d'Arle que es va saber alliberar de l'aristocràcia bosònida i havia fet arrels a Provença a la mort d'Hug i l'absència i desgràcia del seu nebot l'arquebisbe Manassès d'Arle.
Arlulf va morir vers el 965. No és clar si va deixar fills (dos o tres) o una filla. Honorat (que fou bisbe de Marsella vers 948 o 949, que va morir vers 976 o 977); Aicard; i Guillem que fou vescomte són considerats els seus fills, però una altra teoria li dona només la filla Bililda i Guillem seria el seu gendre. Guillem I fou vescomte vers 965 però es va fer monjo vers 972 fins a la seva mort que s'hauria produït després del 15 d'octubre de 1004 o 1005 quan feia encara una donació a Sant Víctor. Estava casat en primeres noces amb Belieldis o Bililda i en segones amb Ermengarda i va tenir segons una teoria, sis fills (Arluf, Pons, Guillem II, Aicard, Bililda, Folc i Austruda). Bililda era l'enllaç de la família d'Arlulf amb la de Pons, l'altra principal senyro de la regió (tot i el nom romà Pons derivat de Pontius era amb seguretat d'origen germànic).
La figura de Pons I és incerta. Un els fan el fill de Guillem i Bililda i altres el pare de Bililda. Els anys que va exercir lliguen més amb la primera possibilitat. Fou vescomte vers 972, i podria haver estat bisbe de Marsella des del 6 de març del 977 al 1008 (on va succeir a Honorat que en la primera hipòtesi seria el seu oncle) i va abdicar per esdevenir monjo a Sant Víctor on va restar fins a la seva mort el 30 de març del 1015 però cronològicament això presenta dificultats i el bisbe i monjo seria el fill de Guillem i el vescomte seria l'avi (com a regent del jove Guillem II?). Com a vescomte va entrar el seu germà (net en la segona hipòtesi) Guillem II mort el 14 de maig de 1050. El quadre més avall detalla les dues teories. Els darrers anys del havien vist una lluita entre els "borgonyons" és a dir les famílies que venien del nord com la mateixa família vescomtal, i les famílies locals; entre els primers els Châteaurenard i els Agoult qui es proclamen sàlics, els Sabran, els Reillane i els Lacoste que rebutjaven els vells noms senatorials; i entre els locals els Mévouillon o els Castellane. Només una cinquena part dels noms de les grans famílies va restar galoromà entre 950 i 1020 i foren portats per quatre famílies que rebutjaven als borgonyons.
Els vescomtes de Marsella miniatura|esquerra|L'abadia de Sant Víctor de MarsellaSimples senyors de Marsella i de Trets abans del 977, els vescomtes van aconseguir sostreure's a la dominació dels comtes i van formar una mena de sobirania ame de souveraineté. Només estaven subjectes a un petit servei envers els comtes i pretenien tenir el vescomtat per la gràcia de Déu i no dependre dels comtes de Provence.Les villes consulaires et les républiques de Provence au Moyen-Âge, Jules de Séranon, p. 27. A més de dominar el comerç de la sal i disposar d'homes armats a peu i a cavall, els fills de la nissaga ocupaven el càrrec de bisbes; els bisbes tenien la senyoria de la vila superior i els vescomtes de la inferior; els drets dominicals a la resta del districte (el litoral anava des de Gos a la desembocadura del riu Argens prop de Frejus, la vall de l'Huveaune i el país a la riba orienta de l'estant de Berre). La ciutat de Marsella tenia tres parts: l'abacial, l'episcopal i la vescomtal, estant la primera sota senyoria de la poderosa abadia de Sant Víctor de Marsella amb immenses possessions fins i tot a la moderna Catalunya i a llocs d'Italia; la vila episcopal depenia del bisbe i estava flanquejada de torres pel que era anomenada villa turrium; la part vescomtal va tenir diverses construccions militars importants i fou rodejada de poderoses i sòlides muralles.Les villes consulaires et les républiques de Provence au Moyen-Âge, Jules de Séranon, p. 28.
miniatura|Marsella el 1575.
Els vescomtes eren en teoria lloctinents dels comtes de Provença a diversos llocs. N'hi havia a Sisteron, a Frejus, a Avinó i altres territoris que per la seva situació podien necessitar la presència d'oficials que controlessin el territori; quan el comtat de Provença va ser independent no va gosar disputar la sobirania de part de la ciutat als vescomtes i va haver de recoèixer la transmissió hereditària a condició de retre homenatge. Així inicialment els vescomtes foren vassalls dels comtes d'Arle des de 1038. Marsella fou doncs un vescomtat hereditari a diferència d'altres on bé per extinció de la nissaga o perquè els bisbes havien acaparat el poder, els vescomtats com a sobirania van desaparèixer. Però a Marsella els vescomtes conserven el control de la senyoria. La seva genealogia és complexa. Antoine de Ruffi va fer un intent d'establir una genealogia però les seves taules porten a grans problemes.Histoire générale de Provence dédiée aux états ... de Jean-Pierre Papon, p.526.
La partició dels dominis pels vescomtes annul·lara el seu poder progressivament; totes les branques adoptaven el títol de vescomte i encunyaven moneda. Histoire de Marseille, de Amédée Boudin, p. 138 i següents. per contra l'abadia de Sant Víctor augmentava el seu poder. El consell municipal de la ciutat es va fer respectar i va estendre les seves prerrogatives sent el representant dels interessos del poble; el consell tendia a enderrocar als senyors. Finalment els vescomtes foren apartats dels afers públics pel consell municipal, conservant només alguns drets dominicals. Els vescomtes podien permetre a la marina de l'Orde del Temple i de Sant Joan de Jersusalem de frequentar el port.Histoire du commerce entre le Levant et l'Europe depuis les croisades, p. 181. També van concedir grans privilegis a l'església. Roncelí de Marsella li va donar a l'església trente mil sols reials coronats i la sisena part de Château-Babon, amb tots els drets que hi tenia (censos, edificis, jurisdiccions); també va concedir als canonges la facultat d'adquirir béns al districte; els vescomtes es retiraven durant la quaresma un a l'abadia de Sant Víctor i l'altre a la Catedral de la Major.La Major, cathédrale de Marseille, de Casimir Bousquet, p. 454.
miniatura|Innocenci III excomunica a Roncelí de Marsella
Rosselí o Roncelí fou el vescomte més famós si bé deu la seva fama als escàndols. Després de contreure grans deutes es va fer monjo a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, però va sortir del claustre per casar-se amb la seva neboda Adalàsia a la que després va abandonar, sent excomunicat per Innocenci III, i retornant llavors al monestir fent penitència i va anar a Roma per rebre l'absolució del papa. Però els seus creditors, poc convençuts de la seva conversió i amoïnats pel cobrament, van aconseguir que fos reintegrat en l'administració del vescomtat del qual els ingressos cobrien el deute; esdevingut altre cop laic va repartir les seves terres entre els seus parents Hug IV dels Baus i Gerard Ademar. Va vendre l'abadia de Sant Víctor de Marsella, el castell de Sant Julhan, una part del port (comprat pel gentilhome local Guillem Anselm), i va donar al monestir tot el que posseïa a la ciutat vescomtal i la sisena part de la senyoria del port i només es va reservar els drets de les torres de Château-Babon, perquè aquest castell era del domini del bisbe. Gerard Ademar era el darrer obstacle a la independència de Marsella, però res l'obligava a renunciar als seus drets de sobirania comprats al vescomte, tenia una gran fortuna i un gran orgull i no volia humiliar el seu escut davant la burguesia de Marsella; va resistir encoratjat per la seva dona, fent orelles sordes a totes les peticions i insensible a totes les amenaces.
Finalment, irritada la població, va recórrer a la violència. Un tumult va expulsar de la ciutat al senyor que va perdre en aquesta batalla els avantatges que se li havien ofert per una cessió voluntària de drets encara que el consell municipal va pagar a l'expulsat cinc mil sous reials coronats i li va assegurar una pensió anual de 100 lliures a pagar el dia de Sant Andreu. Marsella es va alliberar així de la jurisdicció senyorial i va esdevenir república (1214).Histoire de Marseille, de Amédée Boudin, p. 138 i següents.
Roncelí va aixecar una columna per fixar els límits entre la comuna i l'abadia però els marsellesos la van derrotar; per destruir tot senyal del domini senyorial el palau vescomtal fou arrasat (un terç pertanyia al monestir).
Genealogia de la família vescomtal (hipòtesi 1) Teutebert o Thibert vers 890-908; | | → Fill | | → Arlulf de Marsella vers 950-965 | | → Honorat de Marsella, bisbe de Marsella 949-977
| → Aicard | | → Guillem I de Marsella (vers 965-972) x (1) Bililda | | → Arlulf | → Pons | → Guillem II de Marsella (vers 977-1031 | x 1) Aiscelina; i 2) Estefania | → Aicard | → Folc | → Bililda
En la hipòtesi 2, Arlulf de Marsella (vers 920-964), primer senyor de Marsella i de Trets, fou el pare de: Belielda de Marsella casada amb Guillem I de Marsella Aicard que hauria rebut el 988 un important domini, identificat amb Saint-Zacharie, al final de la vall de l'Huveaune, al sud de Trets.
Genealogia de la família vescomtal (hipòtesi 2) Leibulf de Provença (vers 750-835) x Odda ? | | → Leibulf dels Baus (meitat del segle IX.El primer senyor dels Baus conegut fou Leibulf, el fill del qual Pons dominava gran terres a Argence a la vella Provença - Page 127, de Theodore Andrea Cook - 1905 x ?? | | → Pons d'Arles (finals del segle X) x Blismodis de Mâcon | | → Humbert, Bisbe de Vaison-la-Romaine (890-933) | | → Ison d'Arles (vers 890-942), x Princesse ? de Benevent | | → Lambert Ursus senyor de Reillanne | x Galburga de Benevent
| | → Senyors de Reillanne |