El gomfoteri (Gomphotherium) és un tipus de proboscidi extint. Aquest gènere inclou diverses espècies que visqueren entre el Miocè inferior i el Pliocè inferior. El gomfoteri mesurava uns tres metres d'alçada a l'espatlla i era similar en molts aspectes als elefants actuals. Aquest proboscidi tenia quatre ullals: dos al maxil·lar superior i dos al seu allargat maxil·lar inferior. Probablement feia servir els ullals per desarrelar plantes.
Descripció La majoria de les espècies de Gomphotherium eren similars en mida a l'elefant asiàtic. G. productum (conegut a partir d'un mascle de 35 anys) feia 2,51 m d'alçada i pesava 4,6 t. L'espècie més grossa, G. steinheimense, coneguda a partir d'un mascle complet de 37 anys trobat a Mühldorf, Alemanya, feia 3,17 m d'alçada i pesava 6,7 t.Larramendi, A. (2016). "Shoulder height, body mass and shape of proboscideans" (PDF). Acta Palaeontologica Polonica. 61. doi:10.4202/app.00136.2014. S2CID 2092950.
Mandíbules inferiors de Gomphotherium angustidens que mostren una símfisi mandibular allargada i ullals inferiors Gomphotherium, com la majoria dels elefantimorfs basals, tenia una mandíbula inferior allargada (amb l'elongació específicament a la part frontal fusionada, la símfisi mandibular) que tenia ullals.Mothé, Dimila; Ferretti, Marco P.; Avilla, Leonardo S. (12 January 2016). Beatty, Brian Lee (ed.). "The Dance of Tusks: Rediscovery of Lower Incisors in the Pan-American Proboscidean Cuvieronius hyodon Revises Incisor Evolution in Elephantimorpha". PLOS ONE. 11 (1) e0147009. Bibcode:2016PLoSO..1147009M. doi:10.1371/journal.pone.0147009. Les espècies de Gomphotherium es defineixen per la seva morfologia molar conservadora, que inclou "molars intermedis trilofats, tercers molars amb tres o quatre lof(id)s i semilof(id)s pretrits típicament amb cònules accessòries anteriors i posteriors que formen bucles d'esmalt amb patrons de trèvol amb desgast (corones molars simples sense cònules accessòries al costat posttrit de la corona)".Sanders, William J. (7 July 2023). Evolution and Fossil Record of African Proboscidea (1 ed.). Boca Raton: CRC Press. pp. 94, 106–107. doi:10.1201/b20016. S'ha suggerit que, com altres elefantimorfs de mandíbula llarga, la trompa era relativament curta en comparació amb els elefants vius, probablement no arribava gaire més enllà de les puntes dels ullals de la mandíbula inferior.Nabavizadeh, Ali, 2024. Of tusks and trunks: A review of craniofacial evolutionary anatomy in elephants and extinct Proboscidea. The Anatomical Record ar.25578. doi:10.1002/ar.25578.
Distribució El gomfoteri es desenvolupà al Miocè inferior a Nord-amèrica i després s'estengué al Vell Món. S'han trobat fòssils d'aquest gènere a Alemanya, Àustria, França, Kansas (Estats Units), el Pakistan, Namíbia i Kenya.
Referències
Categoria:Gomfotèrids Categoria:Mamífers fòssils trobats a Alemanya Categoria:Mamífers fòssils trobats a Àustria Categoria:Mamífers fòssils trobats als Casots Categoria:Mamífers fòssils trobats a França Categoria:Mamífers fòssils trobats als Estats Units Categoria:Mamífers fòssils trobats a la República Popular de la Xina