LOperació Bomsai, que fou completament desestimada [07/02/2017] pel jutge per inconsistent on en l'escrit final de la fiscalia, deixen constancia de la falta de coneixement de la realitat legal vigent a l'estat. És una operació policial contra una presumpta trama de corrupció a l'empresa pública CAIB Patrimoni S.A. durant el Govern Matas (PP) (Govern de les Illes Balears 2003-2007). Rep el seu nom de Bombers, Salut i Illes, per referència als edificis públics implicats. En un primer moment les referències periodístiques varen anomenar erròniament el cas com a "bonsai".
El cas fou instruït per la jutgesa suplent d'instrució número 1 de Palma, Margarita Bosch Ferragut. A partir del maig del 2010 passà a instruir-lo el jutge titular del jutjat d'instrucció núm. 1, Juan Catany Mut.
Relació dels fets La investigació sobre l'adjudicació del parc de Bombers de Palma i la seu de la Conselleria de Salut i Consum dugueren a anomenar-la Bomsai (per separat, Bombers-Salut-Illes). La Justícia estaria indagant una suposada trama de corrupció al voltant de la construcció d'edificis de nova planta públics. Concretament, l'empresa CAIB Patrimoni S.A., que depèn de la Conselleria d'Economia i que es fusionà posteriorment amb l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI), s'encarregava de l'adquisició, la venda, l'explotació, el lloguer i la cessió l'ús de terrenys i altres béns immobles, així com de la construcció i la promoció d'edificis i altres immobles del Govern.
Concluia la fiscalia,.. literalment en el seu escrit final,..
"ALEGACIÓN SEGUNDA.- La contratación de una empresa externa.
Se ha puesto de manifiesto en la Instrucción que la utilización de servicios jurídicos y técnicos externos por parte de la Administración es un sistema de uso frecuente entre las distintas Administraciones Públicas.
Así lo avalan las convocatorias públicas que aparecen en los distintos boletines oficiales, aparte del informe de la Abogacía de la Comunidad.
Por otra parte, se ha acreditado la carencia de recursos humanos en el marco de la empresa pública CAIB PATRIMONI SAL para asumir dicha función, al contar únicamente con dos personas contratadas, un gerente y una administrativa.
ALEGACIÓN TERCERA.- Realidad de los servicios.
Coincidimos con la posición de la Abogacía de la Comunidad en el sentido de que la documentación que obra en la causa acredita la efectiva realización por parte de quien resultó finalmente adjudicataria de los los trabajos encomendados.
Respalda dicha afirmación el informe pericial emitido al efecto por la compañía ERNST & YOUNG que concluye que la mercantil ATLAS CAPITAL desarrolló los servicios objeto de contratación pública. '''ALEGACIÓN CUARTA.- Los honorarios de éxito.Las sospechas iniciales relativas a la vulneración de la Ley de Contratos de la Administración Pública a través de las claúsulas de honorarios de éxito, han quedado desvanecidas, tras comprobarse que se trata de una práctica habitual en el ámbito de la prestación de servicios profesionales a la administración pública y sociedades participadas.Por otra parte, el importe de los citados honorarios se ajusta a los precios y condiciones de mercado.Por último, cabe recordar que la Abogacía de la Comunidad Autónoma ha manifestado expresamente que no puede afirmarse que CAIB PATRIMONI SAU hubiera un perjuicio económico por la contratación.El fiscal P.Horrach afirma, en su escrito final que:,..., no se aprecia vulneración de los principios básicos que rigen la contratación pública (concurrencia, igualdad, no discriminación y transparencia), ni se ha constatado que se hayan tomado decisiones por órganos manifiestamente incompetentes, ni que las mismas vulneren de forma flagrante la legalidad."
No obstant El cas va sortir a la llum pública el 13 d'abril de 2010. La Policia Nacional va detenir el que va ser director general de Tributs durant la legislatura 2003-2007 de Jaume Matas (PP), Jorge Sainz de Baranda (PP).
L'arrest es va produir en el marc d'una nova operació, anomenada Bomsai'', oberta el mateix dia 13 per la Fiscalia Anticorrupció mitjançant la qual va ser registrat el despatx de Sainz de Baranda, en el moment de la detenció era adjunt a la presidència del (PP balear) dins de la direcció del PP de Bauzà. Així mateix es va procedir al registre de les oficines de la seu de Llabrés Feliu, la de Gestión de Proyectos de Baleares, i es va demanar diversa documentació en diverses conselleries del Govern Balear, entre elles la d'Hisenda. Sainz de Baranda també era un dels administradors del concurs de creditors del Grup Drac.
L'operació estava relacionada amb gestions presumptament irregulars dutes a terme a través de l'empresa pública CAIB Patrimoni SA, que tenien per objecte l'adquisició, venda i cessió d'ús de terreny, així com la promoció d'edificacions i la gestió intermediària de promoció d'urbanitzacions.
També es va detenir a Miquel Llabrés Feliu, president propietari del grup Construccions Llabrés Feliu, una de les primeres firmes contractistes i concessionàries de l'Administració a Balears, tot i que l'endemà va ser posat en llibertat amb càrrecs. Igualment es practicà la detenció de Miguel Ángel Toledo Ferrer, executiu de Construccions Llabrés Feliu i Federico Rodríguez Cerdá, responsable de Gestión de Proyectos Balear. Fiscalia Anticorrupció escorcollà el despatx de l'advocat Jorge Sainz de Baranda, situat a l'edifici Sena del passatge Guillem de Torrella de la galeria comercial Els Geranis. L'operatiu es perllongà durant hores en presència del degà del Col·legi d'Advocats, Joan Font.
La investigació se centra en la suposada malversació de fins a 900.000 euros. Aquests doblers els hauria facturat l'empresa Atlas Capital Close Brother de Madrid, dedicada a serveis financers i que té un volum important de vendes; i DLA Piper Rudnick Gray Spain. L'empresa Atlas Capital no és una qualsevol. El 2008 reconegué vendes per 13 milions d'euros, amb uns beneficis de 2,8 milions. És a dir, es tracta d'una gran companyia. Per aquest motiu, se sospita que al darrere no hi hauria un possible enriquiment personal, sinó el finançament del PP.
El suposat desviament de doblers públics no es feia a partir dels comptes del Govern, sinó de les empreses que guanyaren dos concursos per construir la nova seu de l'edifici de Salut, en el carrer de Jesús; i el Parc de Bombers de Palma, a la via de cintura. Les empreses adjudicatàries, les UTE liderades per les companyies mallorquines Sampol (Salut) i Llabrés Feliu (Bombers), estaven obligades a pagar unes quanties importants a Atlas Capital "per assessorament a CAIB Patrimoni de tipus financer i legal en relació amb aquest document", el plec de condicions. Es tractava de l'1,80% del pressupost d'execució ofert. En el cas de Sanitat, i de l'empresa Sampol-Brues y Fernández, això significava uns 130.000 euros; Llabrés Feliu, que s'adjudicà el parc de Bombers, va fer front a una "assessoria" encara superior. Aquesta companyia va ser escorcollada durant hores. El preu d'adjudicació de l'edifici de la Conselleria va ser de 8 milions; el del Parc de Bombers, de 25. Ambdós estan pendents d'inaugurar. La UTE per a les obres del Parc de Bombers estava formada per Gerens Management Group, la Constructora San José, Estel Ingeniería, Gestión de Proyectos Balear i a la constructora Llabrés Feliu. Tots dos concursos s'adjudicaren el 22 de febrer de 2007. Entre els assistents a la reunió també hi havia Lluis Ramis Ayreflor, conseller d'Hisenda. El primer edifici s'havia d'acabar en un any des que començà l'obra i el segon en un any i mig però cap dels dos s'havia enllestit en el moment de la sortida a la llum dels fets. En tots dos casos, es va triar el sistema de "peatge a l'ombra" per finançar les obres. D'aquesta manera, el sector privat construeix, finança i explota la infraestructura mentre l'Administració abona periòdicament, via pressupost, una quantitat acordada en el contracte de concessió. Aquest model es va començar a utilitzar a Bèlgica en els anys seixanta, encara que amb poc èxit. La seva expansió es va produir a Gran Bretanya, en la dècada dels anys noranta. Té el desavantatge que no repercuteix els costos als usuaris, creant la percepció fictícia de ser gratuït, el que suposa un gran avantatge polític de cara a les eleccions.
Una de les companyies que va haver de fer front a aquest "peatge" va ser Sampol Enginyeria que, al costat de Brues i Fernández, va aconseguir la concessió per construir i gestionar la conselleria de Salut, al carrer Camí de Jesús, a Palma. La consellera delegada de Sampol Enginyeria, Carmen Sampol, va titllar el 15 d'abril davant la policia, aquesta clàusula de "salvatjada", a causa del seu elevat import. "Ens va semblar moltíssim. Segons el plec de condicions, vam haver de fer front a diversos pagaments. El d'Atlas, en concret, va ser una exageració. Ens demanaven 161.445 euros més l'IVA, però reclamàrem una rebaixa", detallà la consellera delegada.
La Policia detingué el 14 d'abril de 2010 el director general d'Emergències del darrer Govern de Jaume Matas, Joan Pol. D'entrada, estava previst que el detinguessin el mateix dia que els altres implicats. Però com que era a Madrid a un curs no el varen poder localitzar. Dia 14 es presentà a la comissaria central de la Policia Nacional, a Palma, amb el seu misser, Gaspar Oliver. Hi anà voluntàriament, però hi quedà entre reixes, detingut. Presumptament, el van detenir perquè és accionista de dos negocis que cobraren doblers de dues empreses que havien estat beneficiades en un concurs públic. Ell, precisament, com Jorge Sainz de Baranda, era un dels membres del consell d'administració de CAIB Patrimoni. Amb tot, el dia que es va acordar Joan Pol s'excusà, no assistí a la reunió i delegà el vot a De Baranda, segons consta al document de l'adjudicació. El mateix va fer Felisa Vidal, cap dels serveis jurídics i ara magistrada del TSJB.
Resultà sorprenent que les companyies Atlas Capital Close Brothers SL i DLA Piper assessorassin una empresa pública de les Balears per redactar el plec de condicions de l'edifici d'oficines i d'un parc de bombers. També fou xocant que ambdues cobrassin per aquesta feina 600.000 euros. Atlas Capital es dedica als negocis, la seva especialitat són les empreses privades, i el seu camp d'actuació és diferent de les assessories en matèria de construcció. Atlas Capital presentà en la seva memòria del 2008 un volum de vendes de 13 milions d'euros i un resultat positiu de 2,8 milions d'euros. Es tracta d'unes xifres "rècord" si es considera que just té 36 treballadors. Ofereix dues branques de serveis als seus clients: la gestió d'actius financers i l'assessoria en negocis. És presidida des de fa més de deu anys per Leon Benelbas, doctor en Econòmiques, subdirector d'Hisenda i antic executiu de Pricewaterhouse. La companyia està integrada en la xarxa de Close Brothers, una multinacional especialitzada en banca privada, gestió d'actius financers i assegurances. Close B. cotitza a la Borsa de Londres i opera principalment des del Regne Unit, les illes del Canal i Caiman, Europa i Sud-àfrica. El seu camp d'operacions sembla allunyat de les assessories d'edificis.
El mateix passa amb DLA Piper Spain SL, filial de la multinacional DLA Piper, una companyia d'advocats que opera arreu del món per fer assessories jurídiques de tota mena d'operacions. Com Atlas, DLA a Espanya presentà el 2009 unes xifres de venda espectaculars: 18,1 milions d'euros. Ara bé, a diferència de l'altra, els seus números són vermells: 112.123 euros. Treballen en la companyia 79 empleats. L'administrador és Graham Knowles. L'empresa matriu està situada al Regne Unit.